Els professionals de la podologia tenim les competències per prescriure medicació subjecta a recepta mèdica des de l’any 2010 gràcies a la modificació de l’apartat 1 de l’article 77 de l’últim BOE de l’any 2009. Entre els medicaments que podem prescriure hi ha els antibiòtics, però el seu ús comença a ser un problema per les grans resistències que estan generant.
Els antibiòtics són molt utilitzats en pacients de risc, com en el cas dels pacients diabètics que pateixen llagues als peus. Les infeccions, que no sempre són les causants de la llaga, en dificulten la curació i empitjoren el pronòstic. També s’utilitzen en el cas de pacients quirúrgics.
Però s’estan donant casos en els quals alguns antibiòtics comencen a tenir resistències abans de ser implementats.
Fins fa relativament poc temps, es considerava que abandonar el curs sencer de l’antibiòtic provocava que aquest generés resistències. Però, existeix evidència? Doncs sembla que no!
La majoria de pautes antibiòtiques son protocol·litzades en períodes de 7, 14, 21 o 28 dies, d’entre 4 i 6 setmanes per osteïtis, per exemple
Per què s’utilitzen en franges de 7 dies?
L’Imperi romà va decretar que una setmana eren 7 dies. I si haguessin establert la setmana de 5 dies? Aleshores, les pautes serien de 5-10-15-20 dies?
L’eficàcia dels antibiòtics s’acumula en els primers dies de tractament, no millorant en la seva prolongació, però sí que augmenten tant les resistències com la toxicitat.
La selecció de mutants resistents comença a partir dels 3-4 dies de tractament antibiòtic, així que aquest ja ha actuat eliminant els agents patògens. Aquesta selecció de mutants s’incrementa a mesura que es continua amb el tractament.
Intentem fer un ús correcte de l’antibiòtic, basant-nos sempre que sigui possible en l’evidència científica sobre durada, ja que una gran majoria de pautes antibiòtiques tenen durades que excedeixen les recomanades a les pautes.
Eficàcia en el germen a tractar
Julian Davies , a News and views Nature (1996), afirma: “El millor exemple de l’amplia disseminació de resistència entre les poblacions de bactèries és el grup de les tetraciclines, que han estat utilitzades per a tots els propòsits imaginables”.
Hem de tenir en compte les afinitats o absorció de l’antibiòtic sobre la zona anatòmica a la qual va destinat. No tots tenen la mateixa absorció en totes les estructures anatòmiques. Un exemple clar el tenim en l’os o en el sistema nerviós central, ja que no tots hi penetren amb la mateixa proporció.
Una bona alternativa de tractament antibiòtic per evitar resistències passa per reduir-ne les dosis i ampliar l’espectre. La teràpia multimodal és molt adequada per a pacients diabètics amb infeccions polimicrobianes i alteracions en funció renal.
Quant a profilaxis antibiòtica, algunes reflexions. S’ha d’implementar sempre? Quant ha de durar? L’apliquem correctament?
A tot això hi hauríem d’afegir l’ús abusiu que es fa dels antibiòtics per accelerar el creixement d’animals per a consum humà a gairebé tot el món. Una editorial de la revista Nature de l’any 2014 demanava una regulació d’aquets hàbits. S’ha acomplert?
“Estan els gèrmens guanyant la guerra contra les persones?” , John A. Osmundsen (1966)
“Els humans no som tant brillants, pensem en moltes coses, en canvi les bactèries nomes pensen en una, que es sobreviure”, Garry French (2000)
Lluís Miquel Riu Gispert, professor del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya