El nou coronavirus (SARS-CoV-2), causant de l’actual pandèmia, es va identificar per primera vegada al desembre de 2019 a Wuhan, Xina. La CoViD-19 és una malaltia que es transmet entre les persones humanes mitjançant les vies respiratòries i té un període d’incubació que va d’un a 14 dies. En la majoria de casos, tot i que la simptomatologia és variable segons el grup de risc, es presenta un quadre clínic corresponent a una infecció respiratòria, que pot progressar ràpidament a una pneumònia greu (Pérez Abreu, 2020). A més a més, la malaltia de la CoViD-19 contribueix també a les desigualtats socials en salut i té un impacte molt important en les persones més vulnerables (Serrano Gallardo, 2020). Un dels col·lectius vulnerables a tenir en compte en el context de la pandèmia és el de les dones, ja que el coronavirus ha tingut, i encara té, una gran repercussió en les desigualtats de gènere. Aquestes desigualtats les podem observar durant tot el procés de la malaltia de la COVID-19: en la prevenció, en la transmissió, i en la mortalitat.
Les primeres mesures per prevenir la malaltia, que es van començar a adoptar a principis de març de 2019, van ser la realització de teletreball, el confinament domiciliari, l’obligatorietat de dur mascareta en espais públics i el manteniment de la distància de seguretat entre persones. Aquestes mesures van afectar de manera diferent en funció del gènere.
En primer lloc, el teletreball implica fer feina des de fora de la seu de l’empresa, mitjançant un sistema de telecomunicació. Aquesta manera de treballar no és aplicable a tots els tipus de feina. Per exemple, queden fora del teletreball les persones que es dediquen a les feines domèstiques, a l’atenció de salut, a la construcció, al transport i als serveis de menjar, entre d’altres. La majoria d’aquests tipus de feina les duen a terme les dones i, donada la impossibilitat per realitzar teletreball, cosa que implica també desplaçaments a les empreses, el col·lectiu femení ha estat més exposat a la infecció del virus. Destaquen les desigualtats de gènere observades, sobretot, en les professions sanitàries, de cures, i de serveis de la llar, que són feines altament feminitzades i on hi ha hagut una gran falta de materials de protecció i unes condicions de feina molt insegures (Castellanos-Torres et al., 2020; Ortega, 2020). A més a més, durant la situació de pandèmia, la càrrega de treball també ha patit una disminució en molts sectors, en molts dels quals no ha estat possible continuar donant els serveis al mateix ritme. Això ha portat a moltes empreses a reduir la seva plantilla de personal, a reduir la jornada d’algunes de les persones empleades, o a adoptar una mesura temporal de regulació de l’ocupació (ERTO), cosa que ha repercutit en el salari de les persones treballadores afectades. Les dones acostumen a realitzar més treballs temporals, treballs informals, amb una menor remuneració i amb més inseguretat laboral que els homes (Guterres, 2020). En aquest sentit, les dones han estat les primeres repercutides per aquestes mesures laborals emprades i, per tant, han estat també més afectades per les conseqüències de la CoViD-19 en l’àmbit econòmic i laboral.
En segon lloc, el confinament domiciliari implica l’obligatorietat que la població es mantingui aïllada dins dels seus domicilis, amb excepció de casos concrets, com poden ser una emergència sanitària o la compra de productes de primera necessitat. Durant l’època del confinament domiciliari aplicat a partir del 14 de març a Espanya, els nens i les nenes no podien anar a l’escola, la majoria de persones adultes no podien assistir a la feina, i les grans no podien accedir als centres de dia. Això implicava que tota la família es trobés a casa pràcticament les 24 hores del dia. El treball domèstic i la cura del nucli familiar, ja sigui de menors o de persones grans, segueixen sent tasques gairebé exclusives de les dones (Artazcoz et al., 2002). Durant el confinament domiciliari, doncs, les dones que compaginaven el teletreball amb la responsabilitat familiar i feines domèstiques van patir una sobrecàrrega de feina i grans dificultats per conciliar la situació. A més a més, el fet d’estar a casa permanentment, sumat a l’estrès patit per la crisis sanitària i per la inseguretat laboral, en molts casos va portar a una gran crispació familiar. Aquest context d’excés de feina, crispació i por va afectar molt la salut mental sobretot de les dones que, a més a més, són les que pateixen una pitjor salut mental de base (Bacigalupe et al., 2020). Afegit a això, la tensió viscuda als domicilis va incrementar, en molts casos, que s’exercissin normes de poder i d’agressió que es desenvolupen de manera habitual en moltes famílies. En aquests casos, la salut mental i física de les dones també es va veure afectada per l’increment de violència de gènere domèstica durant la situació viscuda de confinament domiciliari (Borges Blázquez, 2020).
Cal destacar que, malgrat que les desigualtats de gènere causades per la situació de pandèmia han desafavorit més a les dones que els homes, els homes també han presentat problemes específics en aquest context. A la majoria de països, la mortalitat i la proporció d’hospitalitzacions a causa de la COVID-19 han estat majors en homes. Aquesta diferència de mortalitat es relaciona, no només amb factors biològics diferents entre homes i dones, sinó també amb la comorbiditat de malalties relacionades amb els comportaments de salut, com per exemple el consum de tabac, predominant en homes (Moreno-Tetlacuilo & Juárez, 2020). A més a més, malgrat ser les dones les persones que han patit més el problema de no poder teletreballar pels tipus de feines que sovint exerceixen, també hi ha homes perjudicats en aquest sentit. En són un exemple els homes que es dediquen a la construcció i al transport.
Per últim, s’ha de tenir en compte que les desigualtats de gènere venen donades pels rols de gènere que s’han establert dins la societat heteropatriarcal i androcèntrica en la què vivim (Paris, 2015). Les desigualtats de gènere provocades per la situació de pandèmia a causa del virus SARS-CoV-2 s’han vist accentuades també per aquesta visió predominant de gènere, on l’home ocupa una posició de referència. Dins de l’esfera política, la participació de les dones és molt baixa i les necessitats del col·lectiu femení queden sovint subrepresentades (Escribano & Balibrea, 1999). Així doncs, les polítiques preses des del govern per abordar la situació de pandèmia han estat decidides sense tenir en compte la perspectiva de gènere i han reforçat les desigualtats esmentades entre homes i dones.
Finalment, com es pot veure, la crisi sanitària provocada per la COVID-19 està accentuant les desigualtats de gènere a molts nivells. Per aconseguir una societat més igualitària, caldrà tenir en compte aquesta mirada amb perspectiva de gènere per tal de poder dissenyar polítiques de salut que promoguin l’equitat entre homes i dones.
Tivy Barón-Garcia, integrant del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública d’UManresa
Referències
Artazcoz, L., Borrell, C., & Merino, J. (2002). Desigualdades de género en salud: La conciliación de la vida laboral y familiar. 18.
Bacigalupe, A., Cabezas, A., Bueno, M. B., & Martín, U. (2020). El género como determinante de la salud mental y su medicalización. Informe SESPAS 2020. Gaceta Sanitaria, 34, 61-67. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.06.013
Borges Blázquez, R. (2020). Víctima de violencia de género y confinamiento por coronavirus: Un factor más de riesgo. 3.
Castellanos-Torres, E., Tomás Mateos, J., & Chilet-Rosell, E. (2020). COVID-19 en clave de género. Gaceta Sanitaria, 34(5), 419-421. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.04.007
Escribano, J. J. G., & Balibrea, L. F. (1999). Mujeres, hombres y participación política. Buscando las diferencias. Reis, 86, 307. https://doi.org/10.2307/40184154
Guterres, A. (2020). Policy Brief: The Impact of COVID-19 on Women. United Nations. https://asiapacific.unwomen.org/en/digital-library/publications/2020/04/policy-brief-the-impact-of-covid-19-on-women
Moreno-Tetlacuilo, L. M. A., & Juárez, K. G. (2020). Hombres, mujeres y la COVID-19. ¿Diferencias biológicas, genéricas o ambas? 1, 4.
Ortega, F. F. (2020). Las medidas laborales frente al COVID-19 desde una perspectiva de género. 4.
Paris, P. (2015). La persistencia del heteropatriarcado. Naturalización, materialización y sedimentación en Bourdieu, Butler y Laclau. 13.
Pérez Abreu, M. R. (2020). Características clínico-epidemiológicas de la COVID-19. 11 abril 2020. http://www.revhabanera.sld.cu/index.php/rhab/article/view/3254/2505
Serrano Gallardo, P. (2020). COVID-19: La vulnerabilidad en el ojo del huracán. Enfermería Clínica, S113086212030317X. https://doi.org/10.1016/j.enfcli.2020.05.020