Des de mitjans de març les coses han canviat a casa nostra. Primer vam veure de lluny com esclataven les conseqüències del coronavirus a la Xina. Després es va anar acostant. Vàrem començar a veure els estralls ocasionats per la malaltia a Itàlia, país molt més proper a nosaltres que la llunyana Xina. Finalment, el virus també va tocar Catalunya.
Diuen els experts que ha vingut per quedar-se, i això implica que, o bé ens mantenim paralitzats, o bé aprenem a conviure amb ell. I cap a aquesta última idea segurament és cap on hem de caminar. Ara que ja estem en etapa de desconfinament, el que és segur és que hem de reinventar-nos i comportar-nos de forma diferent, en l’àmbit personal, social i professional.
La logopèdia és una disciplina que, en ser sanitària, ha viscut de prop i en primera línia l’atenció de persones amb COVID-19. Les logopedes que estan en l’àmbit sanitari, hospitalari i sociosanitari no han perdut el contacte amb els pacients infectats. Aquest col·lectiu ha hagut d’instruir-se a mesura que es coneixien més aspectes del virus, igual que la resta de professionals que s’han mantingut actius durant la fase d’emergència. De seguida, els EPIs, els equips de protecció individual, han estat motiu de reivindicació per poder mantenir l’atenció de persones que, a part del COVID-19, podien tenir un ictus o qualsevol altra patologia amb simptomatologia susceptible de requerir atenció logopèdica. Els EPIs, que consten de bata impermeable, pantalla de protecció ocular o ulleres de seguretat, mascareta FFP2, doble guant, barret i peücs, s’han convertit en imprescindibles.
En l’àmbit privat, que és on treballa una majoria de logopedes, hi ha hagut força canvis. Després d’una etapa inicial en què es va suspendre qualsevol activitat que no respongués a una necessitat d’atenció urgent que no es pogués demorar segons criteri clínic 1, les logopedes també han hagut d’aprendre a treballar amb altres elements. Per una banda la tele atenció, oferint rehabilitació logopèdica a través de plataformes o eines TIC. Prèviament ja existia alguna iniciativa, com la que plantejava l’equip de la Dra. Bascuñana a l’Hospital de Sant Pau en l’atenció a la disfàgia 2. Per altra banda, la reobertura dels centres privats de forma esglaonada en la transició cap a una nova normalitat obliga a mantenir unes condicions de seguretat i higiene reforçades per garantir la protecció de la salut pública i evitar el rebrot de nous casos, alhora que la salut de pacients, professionals i treballadors 1. L’organització de les visites de manera programada i evitant coincidències, l’horari d’atenció preferent per a persones majors de 65 anys, les sessions únicament individuals, l’ús d’equips de protecció personal, la utilització de material d’un sol ús, les mesures de separació en els diferents espais de les instal·lacions, les barreres de protecció, i els protocols de neteja i desinfecció són d’obligat compliment en aquestes primeres fases del desconfinament i ho seran en endavant.
Des de l’àmbit educatiu, el tancament de les escoles, ja siguin ordinàries ja siguin les que acullen infants amb necessitats educatives especials i els serveis educatius específics de suport als centres educatius, així com els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç que han mantingut la teleassistència, també hauran de reordenar la seva activitat per tal d’adaptar-a a la nova situació.
Les logopedes, ja facin atenció hospitalària, educativa o privada se sumen a les mesures de protecció i d’evitació de contagis amb el rigor i professionalitat que caracteritza el col·lectiu, per tal de mantenir l’atenció a aquelles persones que necessiten intervenció en el llenguatge, la parla, la veu i/o la deglució.
Núria Oriol, professora i coordinadora de pràctiques del grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC
Referències bibliogràfiques
1. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. RESOLUCIÓ SLT/983/2020, de 8 de maig. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; p. 1-2.
2. Bascuñana Ambrós H. Tele-rehabilitación en la disfagia orofaríngea: un nuevo paradigma para tratar y empoderar a nuestros pacientes [Internet]. Universitat de Barcelona; 2015. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/record/137928