Després del confinament, + Fisioteràpia

La situació de confinament ha suposat per a les persones l’adaptació a molts canvis i algunes d’aquestes han estat la restricció del moviment i el canvi d’hàbits al voltant de l’esport i la feina.

Igual com ens passa en la pràctica clínica diària, que es diagnostiqui un nou problema de salut a un pacient no significa que tot el que porta fins llavors hagi desaparegut. Això vol dir que el nou estat de limitació funcional ha pogut incrementar o disminuir les disfuncions o la pluripatologia que algunes persones podien patir abans del confinament. Així, els individus que abans treballaven en sectors de moviments repetitius probablement hagin trobat durant la fase 0 una millora de problemes derivats d’aquest desequilibri neuromuscular i articular. No obstant això, els que ja se situaven dins el rang de sedentaris, hauran vist incrementats els efectes secundaris de la inactivitat, fent que els dolors i les molèsties s’hagin incrementat amb sensacions de contractura, rigidesa o cames pesades, entre altres. [1-4]

Per aquest motiu, més enllà dels efectes secundaris en les persones que hagin donat positiu durant la pandèmia de la Covid-19, traduïts en afeccions respiratòries, gastrointestinals, cefàliques o cardíaques, tenim un ampli espectre d’individus amb problemes neuromusculoesquelètics derivats de la pèrdua o modificació del moviment quotidià. [5-8]

En aquest context, és important que en la reincorporació a l’activitat autònoma en les fases 1 i 2 hi hagi una adequació progressiva de la normalitat funcional. La inactivitat física necessita un tractament com si fos una nova situació de salut alterada, en la qual la dosificació de l’activitat física i l’exercici físic han de ser respectades i guiades per professionals de ciències de la salut per tal de no caure en noves lesions evitar reiniciar el moviment d’una manera desajustada. [9]

Els aspectes psico-socials derivats de la crisi sanitària, com la manca d’ingressos o el fet de conviure moltes hores en espai reduït amb altres persones, així com gestionar la solitud i l’ansietat i la por a la incertesa d’una nova situació, poden actuar com a precursors d’una utilització accelerada del exercici fent que els dolors i les lesions apareguin per una mala gestió de la preparació i dosificació segons condició de salut prèvia, pes i opcions de context d’entorn segons la fase (poble o ciutat….). Per últim, destacar també el material per dur a terme l’activitat física o l’esport. El fet que les botigues hagin estat tancades durant la fase 0, ha fet que moltes persones hagin hagut de rebuscar en el fons del armari la vestimenta, el calçat i un material infrautilitzat. Aquest aspecte ha fet que apareguin també dolors i lesions per una mala adequació del material a la nova exigència funcional pel desconfinament.[10-16]

Per tots aquests motius, el fisioterapeuta com a expert del moviment i professional que utilitza el moviment com agent diagnòstic i de tractament, passa a tenir un paper clau en el restabliment de la salut de les persones durant el desconfinament. [17]

Rafel Donat, professor del Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC

REFERÈNCIES

  1. Gyllensten AL, Ovesson MN, Hedlund L, Ambrus L, Tornberg Å. To increase physical activity in sedentary patients with affective – or schizophrenia spectrum disorders – a clinical study of adjuvant physical therapy in mental health. Nord J Psychiatry. 2020;74(1):73‐82. doi:10.1080/08039488.2019.1669706
  2. García-Fernández J, González-López JR, Vilches-Arenas Á, Lomas-Campos MLM. Determinants of Physical Activity Performed by Young Adults. Int J Environ Res Public Health. 2019;16(21):4061. Published 2019 Oct 23. doi:10.3390/ijerph16214061
  3. Larsen RT, Wagner V, Keller C, Juhl CB, Langberg H, Christensen J. Feedback from physical activity monitors to enhance amount of physical activity in adults-a protocol for a systematic review and meta-analysis. Syst Rev. 2019;8(1):53. 
  4. Kovács É, Simon A, Petridisz AN, Erdős RL, Rozs F, Virág A. Gait parameters in physically active and inactive elderly as well as young community-living people. J Sports Med Phys Fitness. 2019;59(7):1162‐1167. doi:10.23736/S0022-
  5. CDC COVID-19 Response Team. Severe Outcomes Among Patients with Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) – United States, February 12-March 16, 2020. MMWR Morb Mortal Wkly Rep. 2020;69(12):343‐346. Published 2020 Mar 27. doi:10.15585/mmwr.mm6912e2
  6. Sheehy LM. Considerations for Postacute Rehabilitation for Survivors of COVID-19. JMIR Public Health Surveill. 2020;6(2):e19462. Published 2020 May 8. doi:10.2196/19462
  7. Wu K, Wei X. Analysis of Psychological and Sleep Status and Exercise Rehabilitation of Front-Line Clinical Staff in the Fight Against COVID-19 in China. Med Sci Monit Basic Res. 2020;26:e924085. Published 2020 May 11. doi:10.12659/MSMBR.924085
  8. Wei N, Huang BC, Lu SJ, et al. Efficacy of internet-based integrated intervention on depression and anxiety symptoms in patients with COVID-19. J Zhejiang Univ Sci B. 2020;21(5):400‐404. doi:10.1631/jzus.B2010013
  9. Sung MN, Yuasa M, Koyanagi Y, et al. Sustainable health promotion for the seniors during COVID-19 outbreak: a lesson from Tokyo. J Infect Dev Ctries. 2020;14(4):328‐331. Published 2020 Apr 30. doi:10.3855/jidc.12684
  10. Piirtola M, Kaprio J, Svedberg P, Silventoinen K, Ropponen A. Associations of sitting time with leisure-time physical inactivity, education, and body mass index change. Scand J Med Sci Sports. 2020;30(2):322‐331. 
  11. Sieczkowska SM, Vilarino GT, de Souza LC, Andrade A. Does physical exercise improve quality of life in patients with fibromyalgia?. Ir J Med Sci. 2020;189(1):341‐347. doi:10.1007/s11845-019-02038-z
  12. Unkart JT, Allison MA, Parada H Jr, et al. Sedentary time and peripheral artery disease: The Hispanic Community Health Study/Study of Latinos. Am Heart J. 2020;222:208‐219. doi:10.1016/j.ahj.2020.02.005
  13. Ong JJY, Bharatendu C, Goh Y, et al. Headaches Associated With Personal Protective Equipment – A Cross-Sectional Study Among Frontline Healthcare Workers During COVID-19. Headache. 2020;60(5):864‐877. doi:10.1111/head.13811
  14. Pazgan-Simon M, Rorat M, Buczyńska I, Zińczuk A, Simon K. Gastrointestinal symptoms as the first, atypical indication of severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 infection. Pol Arch Intern Med. 2020;130(4):338‐339. doi:10.20452/pamw.15278
  15. Eertmans W, Genbrugge C, Haesen J, et al. The Prognostic Value of Simplified EEG in Out-of-Hospital Cardiac Arrest Patients. Neurocrit Care. 2019;30(1):139‐148. doi:10.1007/s12028-018-0587-8
  16. Vancampfort D, Stubbs B, Smith L, et al. Correlates of sedentary behavior among community-dwelling adults with anxiety in six low- and middle-income countries. Psychiatry Res. 2019;273:501‐508. doi:10.1016/j.psychres.2019.01.064
  17. Sorbello M, El-Boghdadly K, Di Giacinto I, et al. The Italian coronavirus disease 2019 outbreak: recommendations from clinical practice. Anaesthesia. 2020;75(6):724‐732. doi:10.1111/anae.15049

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.