A continuació reproduïm el text publicat al diari Regió7 amb motiu d’un reportatge especial dedicat a la commemoració del Dia Internacional de les infermeres i que signa, entre d’altres, la directora dels estudis del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, Carme Valiente.
Un any més celebrem aquest 12 de maig el Dia Internacional de les infermeres. Un any que l’OMS (Organització Mundial de la Salut), amb el suport del CIE (Consell Internacional d’Infermeria) i altres organitzacions, han designat com l’Any Internacional del Personal d’Infermeria i de les Llevadores en reconeixement a la nostra funció essencial dins dels sistemes de salut per tal d’aconseguir una cobertura sanitària universal i amb l’objectiu de donar a conèixer la feina que fem. Mai hauríem pensat que aquesta celebració coincidiria amb una crisi sanitària com la que estem vivint degut a la COVID-19, i que aquesta pandèmia es convertiria, malgrat tot, en una plataforma per fer-nos més visibles i mostrar al món qui som les infermeres i què fem.
Les infermeres, fonamentalment, cuidem i acompanyem durant totes les etapes de la vida. Hi som des del naixement fins al moment de la mort. Aquest acompanyament està s’està fent pales aquests dies als centres assistencials, quan en absència de la família, qui ha donat la mà i ha estat acompanyant els últims moments de vida de moltes persones han sigut les infermeres. Però les infermeres també curem quan les teràpies que apliquem ho permeten, eduquem per prevenir i millorar l’estat de salut de les comunitats, liderem equips, gestionem, fem recerca i, per això, defensem poder disposar dels recursos apropiats i suficients en un sistema de salut que sigui accessible i segur per a tota la ciutadania. La nostra responsabilitat i situació privilegiada dins de les organitzacions de salut, com a col·lectiu majoritari i el que passa més tems amb les persones, ens dona una visó holística i integral de les necessitats de salut que tenen les persones i ens fa imprescindibles a l’hora de decidir les polítiques més adients per donar resposta.
Celebrem el Dia Internacional de la infermera el 12 de maig en commemoració del naixement de Florence Nightingale, infermera anglesa a qui se li reconeix l’establiment de les bases del que avui és la nostra professió. Florence Nightingale va néixer el 12 de maig de 1820, avui fa 200 anys, motiu pel qual l’OMS ha declarat el 2020 com l’Any Internacional del Personal d’Infermeria i de les Llevadores. Tot i els anys que han passat, gran part dels seus ensenyaments continuen essent vàlids en l’actualitat: les mesures d’higiene general i el rentat de mans que va implementar en els hospitals anglesos durant la Guerra de Crimea van ajudar a què la mortalitat dels soldats d’aquell moment passés del 40% al 2%, aproximadament. En moments com els que vivim, aquestes mesures continuen essent claus. Molts autors també la reconeixen com la primera líder en plantejar polítiques i solucions per a la millora de la salut de les comunitats des de l’òptica de la infermeria.
Celebrar aquest bicentenari del naixement de Nightingale i fer-ho a nivell mundial, sota el paraigües de l’OMS, ens permet també posar sobre la taula els reptes i les reivindicacions que com a col·lectiu tenim. Segons el director general del CIE, cal aprofitar aquest reconeixement que rebem per part de la societat, i que ara durant la pandèmia pel COVID-19 s’ha vist potenciat, per treballar i aconseguir els nostres objectius:
- A nivell mundial es necessiten més de 9 milions d’infermeres i llevadores. Cal pensar en formar-ne més i sobretot cal mantenir les que ja ho són, cosa que només serà possible si es milloren les condicions laborals, els sous, el respecte i el valor social que tenim, així com les recompenses durant tota la carrera professional.
- Cal que les infermeres ocupin llocs de lideratge i puguin desenvolupar totes les seves competències i el seu potencial per abordar els nous models d’atenció a la salut. S’han de potenciar i posar en marxa legislacions que permetin el desenvolupament de rols avançats d’infermeria i que contemplin que les infermeres estiguem presents en els processos de disseny i d’implementació de polítiques.
- Finalment, cal també que treballem per acabar amb els mites i la imatge de la professió. Si volem afrontar la desigualtat en el món, cal que abordem els temes de gènere i desigualtat a la nostra professió.
Nightingale va ser el punt de partida de la infermeria professional. Durant aquests 200 anys les infermeres hem fet molt, però podem fer molt més. A nivell mundial som un col·lectiu de més de 20 milions de professionals, tenim la potencialitat i les capacitats necessàries per ajudar a les persones del nostre entorn a millorar la seva salut, i per impulsar els canvis socials necessaris que garanteixin una societat més justa i igualitària.
Cristina Bergillos, Directora d’Infermeria de l’Hospital de Sant Andreu; Teresa Segarra, adjunta a la direcció Infermeria d’Althaia; Montserrat Vila, delegada al Bages del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona; Raquel Coma, directora del Servei d’Atenció Primària del Bages-Berguedà-Solsonès; i Carme Valiente, directora dels estudis de Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa (UVIC-UCC)