Anomenem hàbits orals lesius a qualsevol conducta conscient, repetida freqüentment que intervé en l’equilibri neuromuscular i altera el creixement i desenvolupament normal de l’estructura maxil·lofacial.
La magnitud d’aquest desequilibri dependrà de:
- L’edat en què es comenci a manifestar.
- Temps en hores que es realitzi.
- Freqüència, és a dir, la quantitat de vegades al dia.
- Característiques morfològiques hereditàries individuals.
Quins són els hàbits orals lesius més habituals?
Els hàbits orals lesius més habituals són molts i variats, alguns dels quals són:
- Succió digital.
- Succió perllongada de xumet o biberó.
- Mossegar-se o succionar el llavi inferior.
- Mossegar-se les galtes o la part interna dels llavis.
- Onicofàgia (mossegar-se les ungles).
- Respiració oral.
- Deglució alterada.
- Masticació incorrecte.
- Bruxisme.
- Jugar amb pírcings.
Tots poden provocar un creixement alterat de l’estructura oral, o fins i tot en edat adulta una alteració en aquesta estructura i les funcions relacionades. Per exemple, la succió del xumet és una acció necessària per ajudar el nadó a calmar l’ansie-tat i també a descobrir el món. Però la prolongació d’aquest hàbit en el temps es pot convertir en un problema en el desenvolupament de l’estructura oral de l’infant. La Asociación Española de Pediatría aconsella que el xumet es vagi reduint a la segona meitat del primer any. I l’Acadèmia Americana de Pediatria diu que als 18 mesos s’hauria de retirar el biberó.
Quines són les conseqüències d’aquests hàbits orals lesius?
Les conseqüències en el creixement de l’estructura oral són també moltes i variades, algunes de les quals són:
- Deformació del paladar
- Alteració de l’oclusió
- Desplaçament mandibular
- Híper o hipofunció muscular
- Col·locació lingual incorrecta
- Erupció dental inadequada
- Alteracions de la parla
Què pot fer el logopeda especialista en Motricitat Orofacial?
El Logopeda especialista en Motricitat Orofacial pot ajudar-nos a eliminar els hàbits orals que s’han enquistat en el temps i estan alterant el creixement orofacial. En moltes ocasions no ho farà sol, sinó que necessitarà l’ajuda del pacient, la seva família, l’ortodoncista i fins i tot el psicòleg, entre altres.
La manera en què es realitza aquesta intervenció és primer de tot amb la valoració de l’estructura oral, les seves funcions i la influència que hi està tenint aquest hàbit oral lesiu. També es buscarà el motiu de la realització de l’hàbit, l’edat d’inici, la freqüència, la duració i la seva intensitat. A partir d’aquí es valorarà, si és oportú, la derivació a un altre especialista per iniciar el treball interdisciplinari i així afavorir la bona evolució del cas.
Existeixen diferents mètodes que poden ajudar les famílies en l’eliminació d’alguns d’aquests hàbits, com és pintar les ungles en el cas de la onicofàgia o la succió digital diürna, o utilitzar uns guants en la nocturna, entre altres. El dentista també pot col·laborar-hi amb la col·locació d’aparells per millorar la forma del paladar i evitar la col·locació del dit dins la boca.
A la sessió de logopèdia es treballaran diferents aspectes per eliminar tots aquests hàbits lesius. L’objectiu principal és millorar i eliminar-ne les con-seqüències a través treball directe amb Mioteràpia i la Teràpia Miofuncional per millorar el to muscular, la propiocepció, sensibilitat i agilitat, i també la realització de les funcions orals correctament, per així afavorir el creixement orofacial adequat i l’eliminació de l’hàbit.
Ester Rodríguez León, coordinadora del Servei de Logopèdia de la Clínica Universitària, Màster en Motricitat Orofacial i docent del grau en Logopèdia interuniversitari de la UVic-UCC i la UOC
BIBLIOGRAFIA
- Genaro, K. F., Berretin-Felix, G., Rehder, M. I. B. C., & Mar-chesan, I. Q. (2009). Avaliação miofuncional orofacial: proto-colo MBGR. Revista CEFAC, 11(2), 237–255.
- Facal, M y Perez, A. Chupete ¿si o no? ¿es conveniente que la madre ofrezca el chupete a su bebé? La respuesta es…a veces. Ortodoncia Clínica 2003, 6(4):206-17.
- Fukuta, O et al: Damage to the primary denititon. AJODO 2002, 121:5 (4): 347-56.
- Justino, H, Berretin-Felix,G., Rojas, K.G., Rodriguez, K i Fernandez, P.C (2012) Terapia fonoaudiológica en Motricidad Orofacial. São Jose. Dos Cam-pos: Editorial Pulso.
- Susanibar, F., Dacillo, C. (2014). Evaluación fonoaudio-lógica de la respiración. En: Susanibar,F. Tratado de eva-luación motricidad orofacial y áreas afines. Madrid: EOS. págs. 387-433. ISBN9788497275125
- Grandi, D., Donato, G. (2011). Terapia miofuncional. Diag-nóstico y tratamiento. Barcelona: Ediciones Lebón
- Susanibar, F., Dioses, A. i Cas-tillo, J. (2014). Capítulo 1: Eva-luación de la Motricidad Orofacial. Dins: Tratado de Evalua-ción de la motricidad orofacial y areas afines, págs. 25-28. Madrid:Editorial EOS.