Utilització dels llenguatges infermers

La disciplina de la infermeria és una branca de la ciència i un art, dirigida a tenir cura de les persones, les famílies i la comunitat. 

La infermera, conscient del seu rol segons l’adopció d’un model conceptual infermer, aplica els seus coneixements de manera rigorosa amb els objectius de:

• millorar la qualitat de les cures
• afavorir l’autocura de la persona, família o comunitat
• promoure, mantenir o restaurar la salut
• assolir la satisfacció de les persones, família o comunitat

L’instrument que utilitza per assolir aquests objectius de manera científica és el procés d’atenció infermer (PAI).  Aquest permet, de manera lògica, sistemàtica i individualitzada, proporcionar les cures als usuaris.

Els llenguatges estandarditzats infermers s’utilitzen per identificar els fenòmens dels quals la infermera és responsable de treballar, resoldre o minimitzar.

L’ús d’un llenguatge estandarditzat infermer permet, segons Carvalho, Cruz, & Herdman, (2013):

•  Generació de coneixement: defineix els conceptes de forma precisa dels fenòmens de la pràctica infermera, permetent la identificació única, donant elements que els caracteritza, condicions en les que es donen, conseqüències i com s’han d’avaluar.
• Raonament clínic: facilitant el judici clínic i la presa de decisions. Aquest es fonamenta en el coneixement infermer necessari per a la interpretació de les necessitats de les persones i la decisió de proporcionar o no determinades cures, segons la resposta de la persona i l’entorn.
•  Pràctica clínica:  l’ obtenció de bons resultats i la contribució específica en l’àmbit de la valoració i de la gestió de les cures.
• Valoració: l’inici del raonament clínic, cal contrastar els conceptes amb les observacions obtingudes dels usuaris.
• Comunicació: importantíssima per estructurar les dades i assegurar la continuïtat assistencial. A part d’això, facilita l’intercanvi de la informació, transmissió i registre d’aquesta.
• Gestió clínica: en disposar de la informació es poden avaluar els resultats, en termes d’eficàcia, eficiència i efectivitat.

Des dels anys 70, als Estats Units s’està treballant pel desenvolupament de diferents taxonomies i classificacions. En l’actualitat, l’Associació Americana d’Infermeria (ANA – American Nurses Association) reconeix un total de 12 llenguatges estandarditzats infermers (NANDA International, 2019).

La més antiga és la North American Nursing Diagnosis Association (NANDA) que, des de l’any 1973, està desenvolupant, actualitzant i difonent la classificació de diagnòstics infermers, essent una referent a nivell mundial. L’any 1986 es va aprovar la taxonomia-I, en la qual es classificaven els diagnòstics infermers en 9 patrons de resposta humana. L’any 2002 va modificar el seu enfocament cap a una organització internacional, canviant el seu nom a NANDA International Inc., evolucionant cap a la classificació actual, la taxonomia-II, que consta de 13 dominis i 47 classes. Actualment, es classifiquen un total de 244 diagnòstics amb un codi numèric de 5 xifres. La taxonomia NANDA-I és compatible amb la ISO (International Organization for Standardization), està registrada al Health Level 7, estàndard informàtic per a les cures de la salut, disponible a SNOMED CT (Systemized Nomenclature of Medicine Clinical Terms), és compatible amb UMLS (Unified Medical Language System) i compleix les recomanacions de la NLM (National Library of Medicine). Col·labora amb altres societats de taxonomia infermera de tot el món (López Romero, 2016).

Tal i com suggeria al principi d’aquesta entrada, per proporcionar cures infermeres individualitzades a través de l’ús del PAI, a més d’una taxonomia per identificar els diagnòstics infermers (NANDA-I), actualment es treballa amb la taxonomia NOC per identificar resultats infermers i amb la taxonomia NIC per identificar intervencions infermeres.

La Classificació de Resultats Infermers (NOC) es va crear l’any 1991 al College of Nursing de la University of Iowa, als Estats Units.  Proporciona una terminologia i uns indicadors estandarditzats per a avaluar resultats com a conseqüència de la realització d’intervencions infermeres, té una estructura de 7 dominis i 34 classes, classificant un total de 540 resultats infermers. Aquests resultats són els objectius que es van pactar amb els usuaris abans d’efectuar les intervencions infermeres. Com passa amb la resta de taxonomies, utilitza un llenguatge estandarditzat de cara a universalitzar el coneixement infermer. La NOC completa els elements del procés infermer del Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’Infermeria (CMBDE; Nursing Minimum Data Set, NMDS).  A més, alguns conceptes de la NOC s’han inclòs en els termes clínics de SNOMED CT, una terminologia de referència pel seu ús en sistemes d’informació clínica.  També ha estat registrada al Health Level 7, guardonada per l’ANA, està inclosa en el Metathesaurus for a Unified Medical Language de la NLM i a l’índex CINAHL (NOC, 2019).

La Classificació d’Intervencions Infermeres (NIC) es va crear l’any 1987 a la mateixa University of Iowa, té una estructura taxonòmica de 7 dominis i 30 classes, identificant 565 intervencions infermeres.  Exposa les intervencions infermeres d’acord amb el diagnòstic infermer identificat, dirigides al resultat que esperem obtenir en l’usuari i que inclouen les activitats que s’han de realitzar per arribar a aquesta fi.  La NIC utilitza un llenguatge normalitzat per descriure els tractaments que realitzen els professionals infermers, basat en el coneixement i el judici clínic.  També ha estat registrada al Health Level 7, guardonada per l’ANA, està inclosa en el Metathesaurus for a Unified Medical Language de la NLM i a l’índex CINAHL (NIC, 2019).

Els llenguatges estandarditzats infermers faciliten un criteri universal pels diagnòstics infermers, els resultats i les intervencions infermeres, garantint així una prestació sanitària de qualitat arreu del món.

Rafel Gómez Rojas, professor de Bases metodològiques del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i adjunt a la Direcció-Gerència de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.

Bibliografia:

• Kamitsuru S, Herdman HT. NANDA International Diagnósticos enfermeros: definiciones y clasificación: 2018-2020. Barcelona. Elsevier; 2019.

• Butcher HK, Bulechek GM, Dochterman JM, Wagner CM. Clasificación de intervenciones de enfermería (NIC). Barcelona. Elsevier; 2019.

• Moorhead S, Swanson E, Johnson M, Maas ML. Clasificación de resultados de enfermería (NOC): medición de resultados en salud. Barcelona. Elsevier; 2019.

• Carvalho EC, Cruz DA, Herdman HT. Contribución de los lenguajes estandarizados para la producción del conocimiento, razonamiento clínico y práctica clínica de Enfermería. bras. enferm. 2013, vol.66, pp.134-141. ISSN 0034-7167.

• López Romero MA. Equivalencia semántica entre diagnósticos de la taxonomía NANDA-I y el sistema unificado de lenguaje CIPE: una aproximación a la armonización del lenguaje enfermero [tesis doctoral].  Madrid, Universidad Complutense de Madrid; 2016.