Algunes persones rellevants del passat tenen el nom lligat al despertar de la consciència humana a la relació que hi ha entre les mesures higièniques i la salut de les persones, no només pel que fa a la prevenció de malalties, sinó també al guariment de moltes d’elles.
Florence Nightingale, a mitjans del segle XIX, pensava que la malaltia era com un procés de reparació del propi cos humà i que calia modificar l’entorn d’un pacient per facilitar-ne la curació. En la seva trajectòria professional, en un món occidental submergit en les fortes creences religioses de l’època, va dotar les cures infermeres d’unes mesures “imprescindibles” a considerar en l’atenció dels pacients, com per exemple, una bona ventilació de la sala, el manteniment d’una temperatura confortable, la il·luminació natural del sol, una bona alimentació, l’eliminació del soroll i la neteja. Ventilar la sales i rentar el llençols bruts de les lliteres on es trobaven els pacients van ser mesures que van salvar moltes vides. Tant fort va ser l’impacte que, en l’actualitat, podem trobar aquestes mesures plenament integrades als costums higiènics domèstics de les societats avançades.
També a Europa, concretament a Viena, un jove obstetra de 28 anys, Ignaz Semmelweis, va ser dels primers professionals en relacionar les mans brutes dels metges que feien autòpsies amb les embarassades que morien a causa de febre puerperal i amb l’aparició de nous casos en dones que eren explorades pels mateixos metges quan ingressaven a l’hospital. L’any 1847 va implantar el rentat de mans amb una solució de clor, obligatòria per a tots els metges que haguessin d’examinar les pacients. Pocs mesos després, la taxa de mortalitat per aquesta infecció, va passar del 12,11% al 1,28%. Malgrat l’impacte dels resultats, aquelles dades no van convèncer els directius de l’hospital de l’època, que van decidir expulsar-lo. L’argument fou que era “impossible” que aquells estudiants de medicina, fills de famílies benestants, amb una reputació indiscutible, fossin els causants d’aquelles morts. Poc desprès, l’evidència dels fets es va anar imposant i els hospitals van començar a incorporar el “rentat de mans” com a mesura indiscutible en l’atenció dels pacients i en l’èxit de la seva curació.
Els microorganismes i, per tant, els gèrmens, des de sempre, han acompanyat la humanitat. De fet, si no fos per ells possiblement no existiríem. Gràcies als gèrmens tenim la capacitat d’enfortir el nostre sistema immunitari i som capaços de sobreviure en un mitjà natural carregat de virus, bacteris, fongs i espores. Tots junts, gèrmens i humans, hem avançat en el temps conjuntament, adaptant-nos al medi. Un medi en el que hem anat evolucionant i que hem anat modificant segons els nostres costums. Els gèrmens que hi ha avui son completament diferents dels gèrmens que hi havia fa milions d’anys. Si una persona es pogués transportar en el temps del paleolític als nostres dies, no sobreviuria, perquè estaria envoltada de microorganismes (patògens i no patògens) que no estarien en el registre del seu sistema immunitari, com sí que ho estan en el nostre.
Actualment, però, malgrat l’establiment d’importants mesures higièniques als hospitals, les infeccions nosocomials – les que es contrauen als centres sanitaris – segueixen presents i són un mal de cap per a les seves direccions. L’any 2004, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va posar en marxa l’Aliança Mundial per a la Seguretat del Pacient amb la finalitat de crear un mitjà de col·laboració internacional d’experts, usuaris i grups de professionals. A través d’aquesta organització s’han creat diversos protocols relacionats amb la correcta higiene de mans dels professionals de la salut com a prevenció per combatre la proliferació de gèrmens multi-resistents.
Tots els hospitals d’avui dia compten amb una comissió d’infeccions interna que segueix les indicacions de l’OMS. Entre altres coses, controlen el compliment de les mesures higièniques de les seves instal·lacions i del seu personal sanitari, adaptant les mesures de prevenció universals de l’OMS, als seus centres. A més d’instaurar els controls pertinents per a la tècnica del rentat de mans, també son responsables de decidir quins productes desinfectants cal utilitzar per a les superfícies, els materials i la pell dels professionals.
Actualment, la indústria fabrica antisèptics i desinfectants hospitalaris molt eficients, però també cada vegada més potents, amb propietats bactericides i fungicides a diferent escala. Són productes capaços d’eliminar un ampli espectre de microorganismes patògens, com per exemple fongs, bactèries i espores. Entre d’altres components, poden portar glutaraldehid, hipoclorit de sodi, amoni quaternari i formaldehid. Els antisèptics que s’utilitzen per a la higiene de mans del personal sanitari són d’acció molt ràpida i el seu efecte pot perllongar-se durant hores. Es recomana ser curós amb el seu ús i no utilitzar més de dos productes simultanis, ja que poden produir diferents nivells de reaccions adverses.
És inqüestionable la necessitat de comptar amb productes eficients per prevenir i combatre les infeccions nosocomials que cada any afecten a milers d’usuaris. Però també cal reflexionar respecte dels protocols que obliguen a l’ús constant dels antisèptics i desinfectants. El personal sanitari que treballa als hospitals està exposat d’una forma contínua i sistemàtica a l’acció de productes químics potents que poden afectar el seu sistema immunitari. Per una banda, eliminen els gèrmens patògens que tant mal fan, però per l’altra, també eliminen els gèrmens no patògens que tant necessitem per enfortir el nostre sistema immunitari.
En l’última dècada, cada vegada més, estan apareixent unes noves malalties relacionades amb l’ús d’alguns d’aquests productes. Des de malalties respiratòries fins a diferents tipus de sensibilitats i al·lèrgies al medi, fan que cada vegada augmentin més les baixes laborals de molts professionals sanitaris. I no només això , sinó que moltes vegades es fa difícil o impossible que aquestes persones es puguin reincorporar al seu lloc de treball a causa de les constants recidives.
Les comissions hospitalàries, encarregades de vetllar per la disminució de les infeccions nosocomials han d’esforçar-se en controlar l’ús, de vegades indiscriminat, d’alguns productes antisèptics. És important no abusar de la prevenció en pro de la tranquil·litat institucional. Cal també revisar en quines àrees de l’hospital són estrictament necessaris i en quins moments es poden substituir per altres productes menys agressius. Alhora és imprescindible controlar quines mesures de precaució apliquen els treballadors que els utilitzen i si compleixen amb la normativa de prevenció a l’exposició de productes químics, fent ús dels guants i de les mascaretes adequades. Des de les treballadores de la neteja fins a metges i cirurgians, passant per auxiliars de clínica, portalliteres i infermeres, tots son potencialment susceptibles a patir els efectes adversos d’aquest tipus de productes. S’ha de intentar racionalitzar el seu ús per evitar que els professionals sanitaris, que es troben sota el seu efecte de manera constant, puguin desenvolupar trastorns d’hipersensibilitat. Trastorns que poden comportar greus conseqüències laborals i econòmiques, tan costoses com en el seu dia ho va ser la manca de mesures higièniques hospitalàries.
Marina Mateu, professora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES
Amaro MC. Florence Nightingale, la primera gran teòrica de enfermería. Cubana Enfermer v.20n3. Ciudad de la Habana. ISSN 1561-2961. 2004
Miranda C, Navarrete L. Semmelweis y su aporte científico a la medicina: Una lavado de manos salva vides. Rev Chi Infect. 2008. 25 (1): 54-57
Mendez J. No todo es lo que parece: algunos virus pueden ser Buenos (internet).Science American Español. 2015. Consultat el 29/10/19. https://www.scientificamerican.com/espanol/noticias/no-todo-es-lo-que-parece-algunos-virus-pueden-ser-buenos/
Organización Mundial de la Salud. Indicaciones para la higiene de manos. Sus 5 momentos (internet) OMS 2010. Consultat el 29/10/19. https://www.who.int/gpsc/information_centre/gpsc_5_momentos_poster_es.pdf?ua=1
La neteja als centres sanitaris. (Internet) Departament de Salut. Primera edició 2010. Generalitat de Catalunya. Consultat el 29/10/19. http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/Recursos/protocols_i_recomanacions/28_centres_sanitaris/documents/netejacentres.pdf