Les lesions unguials són un dels motius de consulta més habituals a les clíniques de podologia per part dels practicants d’activitats o esports de pista
A les activitats o esports de pista són freqüents els gestos explosius amb canvis de direcció i constants frenades i arrencades. Una bona adherència del calçat amb el terra és essencial per no tenir caigudes i aconseguir un bon rendiment.
Actualment la majoria de pistes són de material sintètic o parquet, tot i que encara se’n pot trobar alguna de ciment. Algunes d’aquestes activitats, les que es consideren indoor, es practiquen sobre superfícies netes que no tenen contaminants que distorsionin aquesta adherència del calçat amb el terra, però aquesta condició no sempre es compleix (handbol, bàsquet, voleibol o alguns esports de raqueta). En altres activitats, les que es consideren outdoor, aquest requisit no es té en compte (pàdel o tennis).
En totes elles és necessari que el calçat tingui una sola adequada a les característiques de la superfície i de l’activitat que s’hi desenvolupa. L’adherència del calçat amb el terra haurà de ser suficient perquè permeti fer els gestos de manera explosiva, sense relliscar, però no excessiva, de manera que permeti els girs i un lliscament adequat.
El dibuix i el material de la sola són claus per aconseguir aquest equilibri. Normalment les soles són de materials sintètics amb dibuixos en espiga transversal o similar. Per a les pistes indoor no caldrà que els dibuixos siguin oberts pels laterals, perquè no serà necessari dispersar elements contaminants (es consideren pistes netes), però per a les pistes outdoor els dibuixos haurien de tenir obertura pels laterals per dispersar els elements que puguin condicionar l’adherència del calçat al terra.
Els calçats per a la pràctica d’aquestes activitats no acostumen a tenir una mitja sola molt gruixuda per no allunyar molt el practicant del terra, podent generar inestabilitat. La sola acostuma a envoltar la mitja sola pels laterals per proporcionar estabilitat i resistència al calçat (sobretot per la part externa de l’avantpeu, a l’alçada del cinquè metatarsià). Per sobre del conjunt que formen la sola i la mitja sola estarà el cos de la sabata, que acostuma a ser força ferm i que en ocasions incorpora un tancament que agafa el turmell.
Un bon ajustament serà imprescindible per prevenir les lesions de les quals tracta aquest article. Si l’ajustament és excessiu, els dits i les ungles rebran traumatismes repetitius per la pressió del calçat. Si l’ajustament deixa massa marge el peu farà desplaçaments dintre del calçat en les frenades, arrencades i girs, amb el patiment tant dels dits com de les ungles contra la puntera. En aquesta situació en la que el peu es desplaça dintre del calçat també es corre el risc que apareguin lesions per fricció, les temudes butllofes.
A la clínica de podologia acostumen a visitar-se pacients que practiquen activitats o esports de pista amb diferents problemes unguials:
– Problemes d’origen traumàtic => aquests petits traumatismes que reben els dits per un mal ajustament del calçat es tradueixen en despreniments de l’ungla (onicolisis o ungles desenganxades) o vessaments de sangs sota l’ungla (hematomes subunguials). Aquestes lesions, a part de poder ser molestes (sobretot els hematomes) en la fase aguda, condicionen el creixement de les ungles provocant que aquestes es facin gruixudes, trencadisses i perdin l’adherència amb el llit (onicodistròfia). Aquestes ungles fàcilment generen conflictes amb la pell que tenen al voltant (lesions periunguials).
– Problemes per mal tall => si les ungles estan mal tallades (de manera irregular) i el calçat les comprimeix hi ha el risc de que les ungles es clavin a la pell que tenen al voltant (onicocriptosis). Això és freqüent sobretot al primer dit i es veu agreujat quan hi ha un excés d’humitat als peus (la pell és molt tova) i quan l’ungla pateix una onicodistròfia. Quan les ungles es claven a la pell del voltant és freqüent que la ferida s’infecti complicant el problema i limitant de manera considerable l’activitat.
– Problemes d’origen infecciós => si quan es practica una activitat física o esportiva no es tenen en compte unes mesures preventives adequades és fàcil que apareguin infeccions a les ungles dels peus. Aquestes infeccions seran molt més freqüents quan les ungles presentin algun problema en la forma com s’ha comentat en el punt anterior. Poden aparèixer infeccions a la pell dels voltants de les ungles (paroníquies) o infeccions per fongs que acostumen a afectar la làmina unguial (onicomicosis).
Per prevenir les lesions unguials quan es practiquen activitats esportives de pista caldrà:
- Buscar un calçat que sigui adequat pera l’activitat i per a la superfície en que es realitza. Un bon ajustament serà essencial
- Prendre les mesures preventives per evitar infeccions als vestidors (assecar bé els peus i fer servir xancletes) i uns mitjons adequats per a l’activitat que no generin un excés d’humitat als peus
- Tenir les ungles tallades correctament i vigilar que aquestes presentin una coloració i gruix uniformes. Davant de qualsevol dubte s’ha de consultar al podòleg.
Xavier de la Varga i el Gil Serra, estudiants del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC
Felicitats