Segur que tots tenim algun familiar o amic que pateix de peus plans. Aquesta es una afecció relativament comuna entre les persones i que, en termes generals, consisteix en tenir l’arc del peu més enfonsat del que seria normal, el que dificulta que puguem caminar amb total normalitat.
Aquest tipus de simptomatologia pot esdevenir dolorosa o no, depenent molt de l’edat que es tingui, i es caracteritza pel fet de carregar excessivament la part medial del peu -especialment el dit gros- que és el que acaba suportant totes les pressions com a conseqüència d’aquesta caiguda de l’arc intern. El fet de no disposar del pont que l’ajuda a enlairar-se per poder fer el pas fa que es tracti d’un peu molt més fatigat.
Hi ha una sèrie de símptomes que ajuden a identificar aquest tipus d’afecció. Entre altres, els més comuns són la sobrecarrega de la musculatura interna de les cames, l’aparició de molestes tendinitis o els dolors articulars a causa del pinçament que provoca el peu forçat en haver de treballar en tensió. Per intentar pal·liar totes questes dolències moltes vegades n’hi haurà prou en realitzar una sèrie de repetitius exercicis podals, però en altres casos serà necessari l’us de plantilles correctores específicament adaptades al peu per compensar aquesta deficient trepitjada.
En termes generals podem dir que tots naixem amb els peus plans i que amb el normal desenvolupament del nostre cos aquesta disfunció tendeix a corregir-se, però hi ha vegades que, condicionats per la genètica o una alteració de la cadena muscular, persisteix aquest molest desequilibri.
Estadísticament podem dir que el peu pla es dona per igual en ambdós sexes, però en l’edat adulta sol augmentar en dones com una conseqüència de l’embaràs, ja que en el període de gestació les hormones que ajuden al part provoquen que els lligaments tendeixin a cedir més del compte i, de retruc, acabin afectant l’estructura del peu, provocant en molts casos l’aparició de galindons.
És important diferenciar el peu pla infantil del de l’adult. Com hem dit abans, el peu pla a la infantesa és força habitual a causa de la hiperlaxitud dels lligaments i d’una musculatura que encara no està suficientment desenvolupada, de manera que tendeix a relaxar-se i a no suportar tot el pes del cos. Per això, en aquests primers anys de vida, cal incidir molt en l’execució de diversos exercicis de potenciació muscular i en procurar que que els pares triïn pel seu fills un calçat adequat, capaç de suportar totes les pressions del peu sense que aquest es deformi en excés. És probable que amb aquestes pautes sigui suficient per corretgí la morfologia podal, però si cap als 4 anys d’edat el peu pla de l’infant persisteix serà necessari la confecció d’unes plantilles que ajudin al peu a anar adquirint progressivament la seva forma natural.
Carles Arnau, professor del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC