El cribratge de salut mental durant l’embaràs

La maternitat és un procés normal de la vida que està caracteritzat no només per canvis fisiològics i biològics en el cos de la mare, sinó també per una adaptació psicològica a la nova realitat de l’embaràs, el part i el futur nadó. Els trastorns mentals perinatals presenten una elevada prevalença, segons el Protocol de control de l’embaràs a Catalunya.

Al voltant d’un 25% de dones pateixen ansietat i depressió, els problemes de salut mental més comuns durant aquest període (1). Aquests trastorns es poden manifestar també de forma conjunta (2,3). El protocol destaca que el 12% de les dones embarassades poden tenir una depressió durant el procés de gestació i que el 13% poden experimentar ansietat. Malgrat tota la literatura recent, les dades no són concloents, ja que estudis publicats arreu del món destaquen que entre un 9% i un 22% de les dones poden presentar trastorns d’ansietat durant l’embaràs (1,3-7).

Així mateix, s’han demostrat els efectes negatius que l’ansietat i la depressió poden comportar per a la mare i per al nadó a causa de l’augment de l’hormona cortisol (8,9). En aquest sentit, estudis prospectius actuals relacionen l’ansietat materna amb resultats adversos de desenvolupament neurològic del nadó. Aquests inclouen problemes cognitius, emocionals i de conducta (9,10). La literatura també ha associat l’ansietat prenatal a nadons de baix pes per edat gestacional, parts prematurs i hipertensió arterial (HTA) (10). Alhora s’ha associat l’angoixa durant l’embaràs a tenir més visites de seguiment (11), a augmentar el consum de tabac i d’alcohol (12), a tenir més probabilitat de patir una cesària i a demanar una cesària electiva (13).  Altres autors han observat que dones que manifestaven angoixa durant la maternitat tenien més risc de patir desafecció cap als seus nadons i depressió postpart (DPP) (3,14). Aquests factors són d’especial rellevància, donat que  influeixen negativament en l’embaràs, el part i el puerperi, i afecten la manera com la dona afronta la maternitat i el seu nou rol de mare.

La introducció d’un screening en salut mental perinatal és un estàndard de qualitat en el control de l’embaràs i el postpart (15), ja que la valoració, la detecció, el maneig i el tractament dels problemes de salut mental que pot patir la dona durant l’embaràs i el postpart són fonamentals per a assegurar uns resultats idonis de salut tant per la mare, com pel nadó, així com per a la resta de la família.

A Catalunya el Protocol de Control de l’Embaràs, en la seva darrera revisió de 2018, introdueix per primera vegada i de manera sistemàtica, un cribratge universal en salut mental perinatal (1). Aquesta intervenció de prevenció millora la detecció dels possibles problemes de salut mental que es puguin presentar en dones durant l’embaràs i el puerperi. Per fer una correcta detecció i avaluació d’aquests problemes de la dona embarassada, el protocol recomana realitzar una bona anamnesi, a la vegada que incideix en la identificació de símptomes de depressió i/o ansietat a través de dues Preguntes Whooley, dues preguntes de la Generalised Anxiety Disorder Scale (GAD-2) i l’Escala de Depressió Postpart d’Edimburg (1).

Aquest nou cribratge és una oportunitat per a les llevadores per poder detectar, adreçar i atendre els problemes de salut mental a les dones en l’etapa perinatal (embaràs, part i primer any de vida del nadó) i per oferir una millor assistència durant aquesta etapa.

Esther Romero i Marta Jimenez, llevadores i professores al Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa

Referències

  1. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. PROTOCOL DE SEGUIMENT DE L ’ EMBARÀS A CATALUNYA. 3a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2018.
  2. Bauer A, Knapp M, Parsonage M, Appleby J, Devlin N, Parkin D, et al. Lifetime costs of perinatal anxiety and depression. J Affect Disord. 2016;192:83-90.
  3. Fairbrother N, Janssen P, Antony MM, Tucker E, Young AH. Perinatal anxiety disorder prevalence and incidence. J Affect Disord. 2016;200:148-155.
  4. Goodman JH, Chenausky KL, Freeman MP. Anxiety Disorders During Pregnancy. J Clin Psychiatry.2014;75(10):1153-84.
  5. Woolhouse H, Mercuri K, Judd F, Brown SJ. Antenatal Mindfulness intervention to reduce depression, anxiety and stress: a pilot randomised controlled trial of the MindBabyBody program in an Australian tertiary maternity hospital. BMC Pregnancy&Childbirth.2014;14:369.
  6. Giardinelli L, Innocenti A, Benni L, Stefanini MC, Lino G, Lunardi C, et al. Depression and anxiety in perinatal period: Prevalence and risk factors in an Italian sample. Arch Womens Ment Health. 2012;15(1):21-30.
  7. Navarro P, García-Esteve L, Ascaso C, Aguado J, Gelabert E, Martín-Santos R. Non-psychotic psychiatric disorders after childbirth: Prevalence and comorbidity in a community sample. J Affect Disord. 2008;109(2):171-6.
  8. Glover V. Maternal depression, anxiety and stress during pregnancy and child outcome; What needs to be done. Best Pract Res Clin Obstet Gynaecol. 2014;28(1):25-35.
  9. Van Den Bergh BRH, Mulder EJH, Mennes M, Glover V. Antenatal maternal anxiety and stress and the neurobehavioural development of the fetus and child: Links and possible mechanisms. A review. Neurosci Biobehav Rev. 2005;29(2):237-58.
  10. Talge NM, Neal C, Glover V. Antenatal maternal stress and long-term effects on child neurodevelopment: How and why? J Child Psychol Psychiatry Allied Discip. 2007;48(4):245-61.
  11. Andersson L, Sundström-Poromaa I, Wulff M, Åström M, Bixo M. Implications of antenatal depression and anxiety for obstetric outcome. Obstet Gynecol. 2004;104(3):467-76.
  12. Goodwin RD, Keyes K, Simuro N. Mental disorders and nicotine dependence among pregnant women in the United States. Obstet Gynecol. 2007;109(4):875-83.
  13. Waldenström U, Hildingsson I, Ryding EL. Antenatal fear of childbirth and its association with subsequent caesarean section and experience of childbirth. BJOG An Int J Obstet Gynaecol. 2006;113(6):638-46.
  14. Farré-sender B, Torres A, Gelabert E, Andrés S, Roca A, Lasheras G, et al. Mother – infant bonding in the postpartum period : assessment of the impact of pre-delivery factors in a clinical sample. 2018;21(3):287-29.
  15. National Instute for Health and Care Excellence (NICE). Antenatal and postnatal mental health: Clinical management and service guidance. [Internet]. London: NICE;2014. [acceso 28 Mayo 2018]. Disponible en: https://www.nice.org.uk/guidance/cg192/resources/antenatal-and-postnatal-mental-health-clinical-management-and-service-guidance-pdf-35109869806789

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.