La creixent demanda assistencial per part dels blocs quirúrgics i altres àrees fora de quiròfan, tant pel nombre, com pel tipus de pacients i procediments, obliga a fer un replantejament dels esquemes de treball del servei d’anestesiologia (1-4) .
La seguretat i qualitat de l’atenció que rep el pacient durant el procés quirúrgic és responsabilitat de l’equip d’anestesiologia. Entenem per equip, l’anestesiòleg i la infermera especialitzada, els quals intervenen de manera directa en el preoperatori, intraoperatori i postoperatori. En tot el procés, l’anestesiòleg assumeix el rol de líder, de coordinador i de supervisor, incloent l’atenció de qualsevol anormalitat detectada en el procediment. La infermera, formada específicament i supervisada mitjançant delegació de tasques, té com a competències l’elaboració de plans de cures, procediments i protocols; la prevenció i promoció de la salut; tenir cura de les persones en situacions crítiques; la relació i la comunicació intraprofessional amb tot l’equip; i incorporar a la pràctica els principis ètics i legals, entre les més destacades(2)(3). El rati anestesiòleg: infermera especialitzada, varia en funció de la complexitat (1: 2 o 1: 3)(1)(4). La formació i el rol assistencial d’anestèsia en infermeria poden variar d’un país a un altre.
Inicialment, infermeria realitzava el seu rol com a ajudant de l’anestesiòleg a quiròfan. Amb els anys, ha anat evolucionant, fins que ha assolit un rol professional que proporciona cures d’infermeria especialitzades en diferents àrees, moltes d’elles no quirúrgiques, com per exemple en la cirurgia ambulatòria, en els gabinets d’exploracions i de tractaments no invasius, el tractament del dolor agut i crònic, l’analgèsia en el procés de part, entre d’altres. L’increment de la demanda i alhora l’augment de l’activitat fora del bloc quirúrgic, han derivat en l’evident necessitat d’ampliar els coneixements científics i tècnics específics per permetre al professional proporcionar unes cures d’infermeria especialitzades, planificades i individualitzades (5).
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) evidencia que l’exercici professional de la infermera especialitzada, unida a l’experiència pràctica, permet desenvolupar el seu rol professional en un nivell avançat, caracteritzat per un camp d’acció especialitzat, basat en coneixements teòrics i pràctics més complets, recolzat per l’educació superior i la investigació, i alhora garantint més independència i autonomia en la presa de decisions de la pràctica diària. Alguns exemples de les àrees d’especialització de la infermeria poden ser la salut maternal i pediatria, la salut mental i psiquiatria, l’atenció a la gent gran, la salut pública o comunitària, l’anestèsia, urgències, cures intensives, i rehabilitació (6).
A nivell estatal, La Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries (BOE núm. 280, de 22.11.2003) ens ofereix un marc legal perquè es pugui portar a terme aquest model de treball, ja que en el seu article 9 (Relacions interprofessionals i treball en equip) estableix textualment: “D’aquí a un equip de professionals, serà possible la delegació d’actuacions, sempre que estiguin prèviament establertes dins de l’equip les condicions conforme a les quals aquesta delegació o distribució d’actuacions pugui produir-se. Condició necessària per a la delegació o distribució del treball és la capacitat per realitzar-lo per part de qui rep la delegació, capacitat que haurà de ser objectivable, sempre que és possible, amb l’oportuna acreditació”. Aquesta llei regula els aspectes bàsics de les professions sanitàries titulades pel que fa al seu exercici per compte propi o aliè, a l’estructura general de la formació dels professionals, al desenvolupament professional d’aquests i a la seva participació en la planificació i ordenació de les professions sanitàries(7).
La Joint Commission Internacional (JCI), dins dels estàndards de seguretat del pacient, especifica que és obligatori que els serveis de sedació i anestèsia estiguin sota la direcció d’una o més persones, anestesiòleg o una infermera, que estiguin qualificades mitjançant capacitació documentada, coneixements especialitzats i experiència, a més de ser congruents amb les lleis i els reglaments corresponents (8).
La necessitat d’adquirir els coneixements i habilitats per mantenir un alt grau de qualitat d’acord amb les necessitats actuals, dins i fora del bloc quirúrgic, fa necessària, malgrat que en la actualitat no existeixi, l’especialització reglada d’infermeria envers l’anestesiologia. Tanmateix, no és impediment perquè segueixin projectant cursos de formació específics com son els màsters d’especialització en Infermeria d’anestèsia, reanimació i terapèutica del dolor. Està demostrat amb evidència científica que un model assistencial de treball on l’equip d’anestesiologia integra la infermeria especialitzada permet respondre a la gran demanda assistencial i alhora augmenta la qualitat seguretat dels pacients(1).
Sixtina Perarnau, professora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC i coordinadora del Màster en Anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor
Bibliografia
- Martínez Palli G, Ubré M, Rivas E, Blasi A, Borrat X, Pujol R, et al. Consolidación de un modelo asistencial basado en un equipo de anestesia: Experiencia en más de 12.000 casos en una Unidad de Endoscopia Digestiva. Rev Esp Anestesiol Reanim [Internet]. 2011 Jan 1 [cited 2018 Oct 21];58(7):406–11. Available from: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0034935611701037
- Peix M CA. competències | Aseedar-TD [Internet]. [cited 2018 Oct 21]. Available from: http://www.aseedar-td.org/competencias
- Cane J, Gomar C, Castro A MA. Encuesta sobre las funciones de enfermería en Anestesiología, Reanimación y Tratamiento del Dolor en Cataluña. Análisis de la situación actuale. Rev Esp Anestesiol Reanim. 2006;53:337–45.
- Canet, V. Moral, A. Villalonga, D. Pelegrí CG i AM. Model de càlcul de plantilles dels serveis d’anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor. Rev Esp Anestesiol Reanim. 2001;48:279–84.
- Groundine SB. Anesthesiologists’assistants: being a (care) team player. American Society of Anesthesiologists (ASA). 2001. p. 16–29.
- Ejercicio La E DE. OMS, Serie de Informes Técnicos 860 [Internet]. [cited 2018 Oct 21]. Available from: http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/41914/9243208608_spa.pdf?sequence=1&ua=1
- LEGISLACIÓ SOBRE ORDENACIÓ SANITÀRIA DE CATALUNYA [Internet]. Available from: http://www.consellinfermeres.cat/wp-content/uploads/2016/12/Legislació-sobre-Ordenació-sanitària-de-Catalunya.pdf
- Donahue kt, Vanostenberg p. Joint Commission International accreditation: relationship to four models of evaluation. Int J Qual Heal Care [Internet]. 2000 Jun 1 [cited 2017 Nov 5];12(3):243–6. Available from: https://academic.oup.com/intqhc/article-lookup/doi/10.1093/intqhc/12.3.243