És important partir de la base que la nostra societat pateix, en salut pública, la dependència d’una població que cada vegada està més envellida. En els últims 10 anys, la demència a Espanya rondava el 10’9% de la població, amb una edat a partir dels 70 anys (Gascón-Bayarri, 2007). Sabem que la prevalença de la demència es duplica cada cinc anys, afectant a persones d’entre els 65 i els 85 anys d’edat; i que la seva incidència sol ser una mica més alta en dones, sobretot quan es tracta d’Alzheimer (Castellanos, 2011).
Un dels impactes clínics més rellevants sol ser l’afectació en la memòria d’aquestes persones. En condicions normals, l’envelliment sa fa que la memòria de les persones no pateixi grans canvis, respecte la dels adults joves. No obstant això, la memòria recent o immediata és la que més fàcilment s’altera. Moltes persones grans, sense que compleixin cap diagnòstic de demència, es queixen de la pèrdua de memòria i, en alguns casos, es pot objectivar un deteriorament cognitiu lleu quan realitzen tests de memòria i habilitats. Quan les persones grans entren ja en un diagnòstic de demència es produeix una alteració progressiva de la funció cognitiva que els incapacita per realitzar algunes de les activitats de la vida diària. Segons el grau d’incapacitat es pot classificar en demència lleu, moderada o greu.
Les funcions cognitives que principalment s’afecten són la memòria a curt, mig i llarg termini; les àrees del llenguatge en la comprensió, elaboració i vocabulari; les habilitats manuals i les funcions cerebrals en la resolució de problemes o execució d’accions.
Tant en el deteriorament cognitiu lleu com en la demència lleu, la memòria afecta el record dels noms de persones molt conegudes, petites desorientacions en temps i espai, entre d’altres trets clínics (Contador, 2010; Queralt, 2012).
Cansament, ansietat i estrès dels cuidadors d’aquestes persones
Des de diferents àmbits, es remarca la importància de tenir cura d’aquestes persones d’una forma integral. És important realitzar un diagnòstic correcte i el més avançat possible per obtenir les prestacions d’un tractament adient, ja sigui farmacològic i/o no farmacològic. Això ha d’anar seguit d’una bona avaluació social i d’atenció als cuidadors directes d’aquestes persones (Castellanos, 2011).
Aquests cuidadors tenen un risc molt important de patir depressió. Són un col·lectiu que aporta un suport funcional molt important a la societat en la cura d’aquestes persones i que cal ajudar prevenint i identificant possibles signes de cansament que facin pensar en alteracions psicològiques importants (Kenneth, 2003). A nivell mundial, uns 47,5 milions de persones pateixen demència i cada any se n’hi afegeixen 7.7 milions casos nous (OMS, 2015). La prevalença en els cuidadors que pateixen depressió i/o ansietat va del 15% al 80%, amb un augment d’aquesta afectació en les cuidadores femenines (38%) respecte dels cuidadors masculins (10%) (Fonareva, 2014; Cuijpers, 2005; Cucciare, 2010). En una gran majoria, la seva edat oscil·la entre els 50 i els 70 anys, amb una proporció de cuidadores femenines (68’4%) superior respecte de la dels cuidadors masculins (31,6%) (Borsje, 2016).
La despesa econòmica que comporten el tractament i les cures dels pacients amb demència ja es prou elevada per si mateixa, però encara s’incrementa més quan s’hi afegeixen les despeses derivades de les alteracions de la salut que pateixen els cuidadors d’aquests pacients (Hurd, et al., 2013).
Musicoteràpia i demències (beneficis, programes i intervencions)
Des de ja fa molt temps que a la musicoteràpia se li coneixen beneficis en relació amb la millora de la comunicació, pensament, aprenentatge, llenguatge i memòria, entre molts d’altres. Cada vegada més, l’evidència dels estudis que es fan respecte la seva eficiència, demostren que es pot considerar una eina efectiva capaç d’ajudar a millorar signes d’agitació, ansietat i agressió (Gold, 2014). La musicoteràpia utilitzada com a instrument d’ajuda o suport, millora la interacció social, manté l’orientació en la realitat i distreu de les preocupacions de tipus neuròtic (Wheeler, 1983).
És molt important la comunicació entre el pacient i el seu cuidador. La musicoteràpia ofereix molt bones oportunitats de millorar aquesta comunicació millorant la qualitat de vida d’aquestes persones (Ridder, Stige, Qvale & Gold, 2013; Suzuki et al., 2004).
Com a humans, necessitem trobar-li sentit a la vida per entendre la nostra existència i ser capaços de sentir emocions. Aquesta necessitat s’accentua encara més quan es tracta de cuidar pacients que pateixen demència (Nelson, Rosenfeld, Breitbat & Galietta, 2002). La soledat o l’aïllament que pateixen aquests pacients es fa més gran quan més greu és la fase de la malaltia (Johnson, 2007). La musicoteràpia pot ajudar les persones amb demència a millorar la seva memòria, però també les seves emocions, actuant com una font de consol i confort, que altres tipus de cures no tenen la capacitat de donar (Power, 2006).
Aplicatius digitals per pacients afectats de demències i els seus cuidadors
La tecnologia digital ofereix programes de gamificació que potencien l’estimulació mental per atraure l’interès dels pacients en l’execució d’activitats que requereixen de concentració i d’ús de capacitats mentals com la memòria (Cutler, et al.,.2016). La recerca que actualment s’està fent respecte l’ús de fonts digitals amb la musicoteràpia com aplicatiu, té com objectiu directe els pacients que pateixen demència i els seus cuidadors (Lauriks et al., 2007; Smits, 2013). La tecnologia digital especialitzada en millorar aspectes concrets de la demència ho fan a través del treball amb els records i la millora del deteriorament cognitiu. D’aquesta manera, ha demostrat ser beneficiosa en la millora de la comunicació, l’estat d’ànim i el confort (Astell, 2013). Les persones que tenen accés a l’entrenament d’aquests dispositius (iPad, consoles de Wii i jocs de fitness), solen pertànyer a grups terapèutics reglamentats, potenciant així la interacció social (Padala et al., 2012).
La recerca en aquests aspectes es troba més limitada quan es tracta de la cura d’aquests pacients en el domicili i per tant, possiblement seria una bona manera de promoure l’aprenentatge, la millora en aspectes psicològics i el confort dels pacients amb demència i els seus cuidadors, integrant els beneficis de la gamificació digital en les cures habituals (Cutler, et al., 2016).
Marina Mateu i Antònia Puiggrós, professores del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC