Manresa estrena, aquesta setmana, el nou Pla de Salut de la ciutat pel període 2018-2022. Es tracta d’un Pla de salut que s’ha elaborat de forma conjunta, entre l’equip de salut del consistori i professors experts en salut pública de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa.
El Pla de Salut de Manresa 2018-2022 pren com a punt de partida els indicadors més rellevants de l’informe Anàlisi de la situació de salut de Manresa 2016 (elaborat també per la Fundació Universitària del Bages) i els resultats de la primera edició de l’Enquesta de percepció de salut a la ciutat de Manresa (també impulsada i dissenyada des de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa), amb la voluntat expressa i la intenció de treballar sobre les necessitats i problemàtiques en salut de les poblacions més vulnerables.
D’aquesta manera, s’ha pogut elaborar un Pla de Salut basat en la participació activa de la quàdruple hèlix (ciutadania, administracions públiques, empreses i sistema d’R+D+I), que certifica les polítiques proposades i té la capacitat d’aportar un enfocament des de diferents punts de vista, adaptant-se a les necessitats globals de la ciutat de Manresa.
El Pla de Salut de Manresa 2018-2022 s’estructura en cinc grans objectius, que es concreten en sis eixos de treball:
Objectius de treball
- Una ciutat amb un estil de vida saludable
- Una ciutat protegida sanitàriament
- Una ciutat amb igualtat d’oportunitats per a una bona salut
- Una ciutat que garanteix un envelliment actiu i de qualitat
- Una ciutat amb serveis de salut eficients i de qualitat
Eixos d’actuació
- Eix 1: Serveis de salut
- Eix 2: Reptes demogràfics i socials
- Eix 3: Acció social
- Eix 4: Qualitat de vida
- Eix 5: Urbanisme i medi ambient
- Eix 6: Treball coordinat i en xarxa
Encreuant objectius i eixos, s’ha articulat un Pla de Salut amb 36 actuacions i 100 accions concretes. 
Les principals aportacions d’aquest pla, són:
- Neix d’un procés participatiu, amb alt nivell de consens: des de l’enquesta de percepció de salut de la ciutadania (amb 350 persones enquestades), passant per la participació en l’elaboració del Pla de mig centenar de persones i entitats del territori (de l’àmbit salut i social, principalment), així com la implicació de diferents regidories i grups municipals.
- El Pla apunta nous reptes, però també desenvolupa extensament una ampliació d’objectius en àmbits on ja es treballa actualment.
- S’ha incorporat, de forma transversal, la perspectiva de determinants socials de la salut i és, per tant, sensible a les desigualtats social en salut.
- Un alt percentatge d’actuacions i accions estan coordinades i alineades amb altres plans de ciutat. El Pla de Salut s’ha pensat com a “pla de plans”, des d’una perspectiva PINSAP.
- Hi ha una clara vocació i Intensificació del treball en xarxa i coordinat.
- S’ha fet un esforç de sistematització per a l’establiment d’un sistema d’indicadors de seguiment. En paral·lel, el Pla proposa, com a actuació, crear un Observatori de salut que permeti aquesta monitorització.
Carlota Riera, degana de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC