El teu codi postal és millor predictor de la teva salut que el teu codi genètic

Tú código postal es más importante para tu salud que tu código genético. Aquest era el títol de l’article publicat pel Dr. Rafael Cofiño (twitter: @rcofinof) a la revista “atención primaria” (1) l’any 2013. En aquest article, el Dr. Cofiño ens explicava, d’una forma rasa i curta, que el lloc on vivim, com vivim, com treballem o com ens relacionem amb el nostre entorn són més importants per a la nostra salut que el nostre propi codi genètic.

En definitiva, les investigacions en salut pública ens aporten una dada que malgrat sembla molt lògica, a la vegada és ignorada per polítics i és difícil de tractar per professionals i és que existeixen uns determinants socials de la salut que són molt més potents i van molt més enllà que els determinants biològics.

I no només el nostre codi postal, entès com les nostres condicions socials, pot ser més rellevant que els nostres determinants biològics davant d’una malaltia, sinó que aquests determinants socials condicionaran els nostres comportaments saludables. L’any passat la Doctora Carme Borrell (twitter: carme1848), especialista en l’estudi dels determinants socials de la salut, publicava un article al diari el Periódico de Catalunya (2) en el què explicava com, en general, els missatges dels i les professionals de la salut, les campanyes publicitàries i el saber popular se centren en missatges purament individuals com No fumis, Fes Exercici o Menja sa. D’aquesta manera, ignoren per complet que les possibilitats de fer cadascun d’aquests comportaments saludables estan relacionades amb diferents determinants socials: temps per fer exercici, diners per menjar sa… Per exemple hi ha estudis que demostren que els nens i nenes de posició social més afavorida fan més exercici que els d’una posició menys afavorida (3); altres indiquen que el rol social de gènere influeix en l’exercici físic de les parelles que tenen criatures, ja que els homes no perceben el fet de tenir algú a càrrec com una barrera important per practicar-ne, mentre que les dones sí (4) .

D’aquesta manera, la posició social que hom té està clarament relacionada amb la salut que una persona pot tenir en el futur. L’any 2014, a Barcelona ciutat, la diferència entre l’esperança de vida del districte de les Corts amb el de Ciutat Vella era de gairebé 6 anys en els homes i de 2,5 en les dones (5). El que implica que amb 8 parades de metro de la línia verda es perden força anys de vida.  Tal com ens recorda el Dr. Usama Bilal (twitter: @usama_bilal) en el llibre Salubrismo o Barbarie (6) de Vicky López (twitter: @vickyloru) i de Javier Padilla (twitter: @javierpadillab), les característiques del barri on una persona viu, accessibilitat a activitats d’oci, transport, voreres, carrils bici, estètica del barri, seguretat, contaminació, cohesió social…, acaben influint en la salut i en els comportaments de salut de les persones que hi resideixen.

Ja fa alguns anys, un estudi realitzat amb persones funcionàries va trobar que hi havia un gradient en la mortalitat per cardiopaties. Les persones funcionaries amb un major rang laboral morien menys que les d’un rang inferior, i aquestes, menys que les d’un rang encara més baix. Aquesta troballa posa de manifest que inclús en persones que ja tenen les necessitats bàsiques de la vida cobertes, la seva posició social indicarà si tenen més risc de morir o de tenir diferents malalties que la resta (7,8). Per exemple, s’ha trobat que a menys nivell d’estudis, més probabilitat de tenir obesitat o diabetis (9) o que les dones consumeixen més hipnosedants que els homes  (10).

L’existència d’uns determinants socials de la salut no és res nou. L’any 1847, Rudolf Carl Virchow va ser requerit pel govern de Berlín per estudiar una epidèmia important de tifus que patia la regió d’Alta Silèsia. En el seu informe, Virchow deixava clar que les causes fonamentals del tifus eren problemes socials com la pobresa, la gana, la inadequada educació i l’habitatge i recomanava millorar la inserció laboral, l’educació, augmentar els salaris i canviar la política fiscal (11,12). És a dir, per pal·liar una malaltia com el tifus no calien medicaments, calia acció política. D’ell en surt la mítica frase, que ens recorda el Dr. Javier Segura (twitter: @jseguradelpozo) “la política no és més que medicina a gran escala” (13). Cal pensar, tal com diu el Dr. Carles Muntaner (twitter: @carlesmuntaner) que si creiem que la política és irrellevant és com acceptar que la democràcia és irrellevant i transformem la democràcia en tecnocràcia(14).

I per què encara ens seguim centrant en l’aspecte individual? Per què no ataquem la salut en tota la seva globalitat? Doncs, tal com explica la Dra. Borrell, perquè cal una implicació política conjunta amb la societat civil per intervenir a tots els nivells. Tanmateix, mentre aquest hauria de ser el camí, les grans corporacions han fet esforços per fomentar la creença que els comportaments poc saludables depenen de pures decisions de les persones (2). És més fàcil pensar que la persona beu alcohol perquè vol, que no pensar que l’ambient urbà (publicitat, ofertes, botigues amb aparadors plens d’alcohol, begudes alcohòliques econòmiques…) ens condiciona constantment (15,16). Hem aconseguit etiquetar el consum d’alcohol, la dieta o l’esport com a estils de vida, com una cosa que hom individualment pot escollir quan realment això són comportaments vers la salut, que poden estar condicionats per determinants socials.

A la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa tenim molt clara la perspectiva social que impregna la salut i intentem que els nostres estudiants de fisioteràpia, logopèdia, infermeria i podologia entenguin la vessant biopsicosocial de la salut. De la mateixa manera, intentem que els nostres estudiants d’administració i direcció d’empreses, així com els futurs mestres, entenguin que la salut va molt més enllà dels comportaments de salut. I això vol dir, que puguin saber avaluar les “causes de les causes” de les malalties. La causa probable que una persona tingui diabetis podria ser un mal hàbit dietètic, la causa real d’aquest mal hàbit però, podria recaure en un determinat social. Si no ensenyem a entendre aquest aspecte, difícilment crearem una societat futura saludable, equitativa i justa.

Albert Espelt, professor de Salut Pública de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

Bibliografia

1. Cofiño Fernández R. Tú código postal es más importante para tu salud que tu código genético. Aten Primaria. marzo de 2013;45(3):127-8.
2. Borrell C. El desafío de los hábitos saludables [Internet]. elperiodico. 2017 [citado 8 de enero de 2018]. Disponible en: http://www.elperiodico.com/es/opinion/20171109/el-desafio-de-los-habitos-saludables-carme-borrell-6385191
3. Ruiz-Trasserra A, Pérez A, Continente X, O’Brien K, Bartroli M, Teixidó-Compaño E, et al. Patterns of physical activity and associated factors among teenagers from Barcelona (Spain) in 2012. Gac Sanit. 2017;31(6):485-91.
4. Popham F, Mitchell R. Leisure time exercise and personal circumstances in the working age population: longitudinal analysis of the British household panel survey. J Epidemiol Community Health. marzo de 2006;60(3):270-4.
5. Agència de Salut Pública de Barcelona. La Salut a Barcelona 2016. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2016.
6. López-Ruiz V, Padilla J. Salubrismo o Barbarie: Un mapa entre la Salud y sus determinantes sociales. Edición: 1. Sevilla: Editorial Atrapasueños; 2017. 230 p.
7. Marmot MG, Smith GD, Stansfeld S, Patel C, North F, Head J, et al. Health inequalities among British civil servants: the Whitehall II study. Lancet. 1991;337(8754):1387-93.
8. Marmot MG, Shipley MJ, Rose G. Inequalities in death–specific explanations of a general pattern? Lancet. 1984;1(8384):1003-6.
9. Espelt A, Kunst AE, Palència L, Gnavi R, Borrell C. Twenty years of socio-economic inequalities in type 2 diabetes mellitus prevalence in Spain, 1987-2006. Eur J Public Health. 2012;22(6):765-71.
10. Teixidó-Compañó E, Espelt A, Sordo L, Bravo MJ, Sarasa-Renedo A, Indave BI, et al. Differences between men and women in substance use: the role of educational level and employment status. Gac Sanit. 2018;32(1):41-7.
11. Virchow RC. Report on the typhus epidemic in Upper Silesia. 1848. Am J Public Health. 2006;96(12):2102-5.
12. Virchow R. Reporte sobre la epidemia de tifo en Alta Silesia. Med Soc. 2007;3(1):5-20.
13. Segura del Pozo J. Salud Pública y Biopolítica (3): La Medicina Social, según Virchow [Internet]. Salud Pública y algo más. 2009. Disponible en: http://www.madrimasd.org/blogs/salud_publica/2009/01/07/110752
14. Muntaner C, Borrell C, Espelt A, Rodríguez-Sanz M, Pasarín MI, Benach J, et al. Politics or policies vs politics and policies: a comment on Lundberg. Int J Epidemiol. octubre de 2010;39(5):1396-7.
15. Sureda X, Villalbí JR, Espelt A, Franco M. Living under the influence: normalisation of alcohol consumption in our cities. Gac Sanit. 2017;31(1):66-8.
16. Sureda X, Carreño V, Espelt A, Villalbí JR, Pearce J, Franco M. Alcohol in the city: wherever and whenever. Gac Sanit. 2017;S0213-9111(17):30174-7.