Ja fa temps que parlem de l’aplicació de la Pràctica Basada en l’evidència en l’àmbit de la logopèdia. Diversos autors(1)(2) es fan ressò de la necessitat de la seva aplicació per tal de dotar de més rigor la pràctica clínica. Quin és el millor tractament per aquell cas concret? Quina serà la prova més adequada? Quin serà el material més efectiu?
Per tal de respondre aquestes preguntes es recomana tenir present:
- les evidències científiques sobre la validesa del tractament, prova, material, tècnica…
- els interessos, creences i context-situació del pacient concret
- la pròpia experiència en casos similars (expertesa clínica)
En les diverses enquestes(3) realitzades a logopedes sobre l’aplicació de la PBE un dels elements destacats és la dificultat d’accés i de cerca d’evidències científiques i és aquí on l’ús de la xarxa esdevé imprescindible. Un dels aspectes que genera més dificultat és la cerca d’informació a la xarxa(4). La xarxa permet poder consultar tant les guies clíniques existents, mapes d’evidències, revisions sistemàtiques, estudis experimentals… però sovint la dificultat rau en conèixer els espais disponibles on trobar-les. A més els espais es troben en constant renovació i proliferen i apareixen webs noves constantment. La dificultat per tant pot ser no tant si les fonts o la informació és accessible sinó més aviat seleccionar la informació.
La web de l’American Speech-Language-Hearing Association (ASHA)(5), l’associació científica de més reconeixement internacional de l’àmbit de la logopèdia, és un dels espais que ens ofereix la informació actualitzada sobre el tema i que ens pot ser de referència per seleccionar i cercar altres pàgines webs. Concretament en el seu espai sobre PBE (http://www.asha.org/Research/EBP/ ) trobarem un gran volum d’informació no només sobre el concepte de PBE i la seva aplicació a la logopèdia sinó també de les webs que consideren que són fiables i de referència (http://www.asha.org/research/researcher-tools/databases/).
Una altra web de destacada rellevància és The communication Trust (http://www.thecommunicationtrust.org.uk/projects/what-works/what/ )(6). Es tracta d’una coalició de més de 50 organitzacions sense ànim de lucre d’Anglaterra sobre les alteracions del llenguatge la parla i la comunicació en nens i joves. En aquest portal també hi ha un gran volum d’informació i recursos de l’àmbit. Concretament l’espai What Works està destinat a recollir les experiències referenciades sobre intervencions logopèdiques (http://www.thecommunicationtrust.org.uk/projects/what-works/ ).
L’enregistrament a l’espai és gratuït i permet dur a terme una cerca selectiva d’intervencions tant pel nom, com per la població o per l’alteració a la qual va dirigida. Les diferents experiències recollides estan totes documentades i referenciades i són descarregables en pdf. A més totes estan etiquetades segons el disseny i la força de l’evidència en: forta, moderada o indicada. Els autors recomanen tenir present sempre algunes consideracions abans de prendre les experiències d’intervenció com a referència:
- Cal veure amb detall l’explicació sobre la intervenció i entendre bé el context en el què es va dur a terme. La manera com va funcionar en aquella situació no garanteix que funcioni en totes les situacions o casos de la mateixa manera
- Cal ser crític amb la lectura. Les intervencions són revisades pels responsables del web però no es fan responsables de la informació que s’hi publica.
La mateixa web es fa ressò d’altres webs on també es recullen i es poden consultar experiències de pràctica basada en l’evidència en logopèdia (http://www.thecommunicationtrust.org.uk/projects/what-works/other-resources/ . Aquest llistat s’actualitza sovint.
El volum d’espais on el logopeda es pot assessorar i cercar informació és ampli a nivell internacional però és cert que escàs en llengua castellana i catalana.
Mireia Torralba, directora del grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES
1. Dolores M, López F, Muñoz López J, Lara EM, Carballo García G. LA PRÁCTICA BASADA EN LA EVIDENCIA EN LA LOGOPEDIA ESPAÑOLA: ACTITUDES, USOS Y BARRERAS. Rev Investig Educ. 2012;30(1):30–1.
2. Melle.N. Disartria. Práctica basada en la evidencia y guías de práctica clínica. Rev Logop Foniatría y Audiol. 2012;32(2012):120–33.
3. McCurtin A, Clifford AM. What are the primary influences on treatment decisions? How does this reflect on evidence-based practice? Indications from the discipline of speech and language therapy. J Eval Clin Pract [Internet]. 2015 Dec [cited 2016 Nov 9];21(6):1178–89. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26032767
4. Spek B, Wieringa-de Waard M, Lucas C, van Dijk N. Competent in evidence-based practice (EBP): validation of a measurement tool that measures EBP self-efficacy and task value in speech-language therapy students. Int J Lang Commun Disord [Internet]. 2013 Jul [cited 2017 Jul 19];48(4):453–7. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23889840
5. American Speech-Language-Hearing Association | ASHA [Internet]. [cited 2017 Jul 21]. Available from: http://www.asha.org/
6. The Communication Trust – Projects [Internet]. [cited 2017 Jul 21]. Available from: http://www.thecommunicationtrust.org.uk/projects/