El voleibol és un esport d’equip que es practica en pista coberta. Cada equip consta de 6 jugadors i l’objectiu és passar la pilota al camp contrari en un màxim de tres tocs. La pista on es practica té 18 metres de llarg i 9 d’amplada. A la meitat de la pista hi ha una xarxa per sobre de la qual ha de passar la pilota. Si la pilota toca el terra al camp contrari, es guanya el punt.
Gest
En aquest esport els jugadors fan desplaçaments curts endavant, enrere i de manera lateral; salten i fan girs; bloquegen o reben la pilota en defensa, i la rematen en atac. És característic el salt buscant la màxima alçada tant en el remat com en el bloqueig. En aquest gest el peu parteix d’un recolzament total per acabar impulsant amb l’avantpeu. En el vol, les cames es mantenen en flexió per mantenir més temps la màxima alçada. En la recepció en defensa el cos es manté baix en una posició de flexió de cames i el tronc tirat endavant.
Superfície
Es considera que el paviment òptim per a la pràctica d’aquest esport és el parquet. Aquest proporciona una base ferma, però amortidora. S’ha de mantenir ben envernissat perquè les condicions d’adherència amb el calçat siguin adequades. Existeixen també paviments de material sintètic sobre una base de ciment. Un dels més comuns és el linòleum.
El paviment ha de ser mat (no brillar) i sense brutícia del medi extern que pugui alterar l’adherència del calçat amb el terra.
Calçat
Un dels elements clau és l’adherència. Es necessita la justa perquè un excés podria augmentar el risc de lesions dèrmiques i articulars però el seu defecte provocarà una disminució del rendiment i hi haurà risc de caigudes.
– El dibuix principal de la sola és l’espigat transversal o similar amb un punt pel pivotatge al primer cap metatarsal. Unes estries faciliten la flexió de l’avantpeu. La sola acostuma a tenir com a base material sintètic (poliuretà – sola caramel) i puja pels laterals de la mitja sola i d’una part del material de tall per evitar una deformació excessiva, el seu desplaçament i un deteriorament prematur.
– La mitja sola està, en bona part, encapsulada per la sola. A la vora externa l’amplada està sobredimensionada per guanyar estabilitat lateral. A nivell de migpeu permet una certa torsió.
– Del material de tall es pot dir que el contrafort pot allargar-se per la vora externa i hauria de tenir una bona escotadura i protecció a l’Aquil·les. El folre interior hauria de ser rugós i transpirable. El tancament ha de ser ampli sense interferir el moviment dels dits i acostuma a ser de mitja canya per donar més subjecció al turmell sense interferir a l’hora del salt.
Lesions
Una de les zones que genera problemes de manera més freqüent en aquest esport és la zona metatarsal a causa dels salts, les recepcions i els desplaçaments curts fent servir aquesta zona com a recolzament. Es poden produir problemes també a nivell de la primera metatarsofalàngica. Es presentaran jugadors amb lesions dèrmiques a la zona metatarsal com butllofes o queratosis difuses a tota la zona metatarsal amb predomini del primer cap.
Prevenció de les butllofes
Una de les lesions dèrmiques més habituals als esports de pista com el voleibol són les butllofes. Aquestes alteracions de la pell estan causades per l’excés de fricció entre el peu i el calçat quan la subjecció del calçat al peu és menor que la del calçat amb el terra. La sabata s’agafa molt bé al terra però el peu es mou dintre del calçat.
Quan apareix una butllofa existeix una separació entre els diferents estrats de la pell omplint-se el nou espai de líquid limfàtic (fluid que, com la sang, circula pel nostre cos). En els casos més greus poden arribar a contenir sang.
Mesures preventives
– No fer ús de nou calçats de manera sobtada, s’ha de fer un període d’adaptació.
– Evitar dutxar-se amb aigua calenta abans de l’activitat física perquè la pell no estigui massa estovada.
– El calçat haurà de ser de la mida adequada i s’haurà d’evitar fer-ne un sobre ús.
– Vigilar que el calçat no tingui costures internes o punts que puguin ser conflictius.
– Els jugadors que tinguin la pell seca hauran d’hidratar-se els peus amb continuïtat, però no just abans de l’activitat.
– Els jugadors que pateixin un excés de sudoració hauran de fer servir algun producte astringent amb continuïtat.
– Abans de l’activitat, aplicar vaselina per lubricar o un esparadrap per protegir aquelles zones que normalment són conflictives o ja estan irritades (fer servir una opció o l’altre en funció de si el jugador sua molt o poc respectivament).
– Fer servir mitjons de sensació sec o anti-fricció (fer servir una opció o l’altre en funció de si el jugador sua molt o poc respectivament).
És convenient que els jugadors facin una revisió podològica per poder detectar punts de conflicte als peus o alteracions en aquests que puguin tenir repercussió en la salut dels mateixos peus o de la resta del cos. El podòleg sabrà aconsellar de com tenir cura dels peus (com tallar les ungles per exemple) i quines mesures preventives es poden adoptar per no patir lesions articulars o musculars.
Alazne Aguirreurreta, Lorena Gaona, Maria Guinjoan i Anna Sánchez, alumnes del Grau en Podologia del Campus Manresa de la UVic-UCC