Les alteracions més habituals de les ungles

A  les clíniques podològiques és habitual que hi arribin consultes relacionades amb alteracions de les ungles, algunes de les quals comporten dolor. D’altres són per motius estètisc, però en els dos casos generen preocupació en el pacient. En aquest escrit descriuré les més freqüents, quines son les causes que poden provocar-les i com les podem prevenir, a més de repassar breument les alternatives de tractament i possible gravetat.

Una consulta molt freqüent és: “Crec que tinc fongs a les ungles” i seguidament es pregunten si pot ser greu. Crec que aquesta pregunta és a causa d’excessives campanyes publicitàries a televisió i premsa on es veuen alteracions micòtiques a les ungles amb l’objectiu de vendre productes antifúngics, però son alteracions que es poden confondre amb altres problemes, comtraumatismes, ungles psoriàtiques, vasculopaties, microtraumatismes provocats per calçat, fins i tot tumoracions sota l’ungla. En cas de dubte, abans de començar un tractament tòpic per decisió pròpia, és aconsellable visitar un podòleg o un dermatòleg per tenir un diagnòstic precís i descartar altres patologies.

La millor eina pel diagnòstic de l’onicomicosi és un cultiu microbiològic. Aquest és un procediment no invasiu i consisteix en agafar una mostra d’ungla i el polsim que es fa a sota per analitzar aquesta ungla en unes condicions de temperatura i humitat indicades mitjançant una placa de petri. Al cap d’un mes, es tindrà el resultat, es podrà saber si és un fong i de quin tipus. Els mes freqüents a les ungles son els dermatòfits. El diagnòstic permetrà aplicar el tractament farmacològic més indicat. El tractament pot ser tòpic (laques unguials)  o bé oral (varietat de fàrmacs). El tractament oral estarà mes indicat quan l’extensió del fong arriba a la base de l’ungla o matriu.

Si l’alteració de l’ungla és mecànica, causada per microtraumatismes, el tractament més efectiu serà modificar aquesta mecànica amb suports plantars o amb calçat-teràpia.

Altres alteracions consultades freqüentment, aquestes sí per dolor, son les ungles encarnades, les infeccions periungueals i la queratosi, també coneuguda com “ulls de poll”, sota i al costat de les ungles

Ungles encarnades / onicocriptosis

• Causes: Poden ser multitud de causes, citaré les més freqüents i les dividiré en dues classificacions
  • Intrínseques:
    • Hiperhidrosis (Excés de sudoració) Morfologia del peu: Índex plus o dit egipci (1er dit més llarg), supraductus (2on dit es posa sobre el primer) alteracions mecàniques del peu: peus pronats, hiperextensió dels dits, hallux límitus. Morfologia de l’ungla (Sobretot amb ungles molt incurvades o en teula. Aparició d’exostosis (Prominències òssies) en falange distal. Infeccions prèvies lateral ungla provoquen fibrosi i impedeixen el lliure creixement de l’ungla. Hipertrofia de rodets posterior en perdre una ungla per un traumatisme o tractament farmacològic tipus quimioteràpic
  • Extrínseques: Tipus de calçat (Estret) calçat que afavoreixi la híper-sudoració
• Tractaments
  • Conservador: Consistirà en eliminar parcialment la porció d’ungla clavada, sense eliminar la matriu, i en ocasions reeducar aquesta ungla amb ortoníxia o baixar fibrosis provocades per infeccions amb productes astringents com seria l’aigua de burow
  • Quirúrgic: Consisteix en eliminar parcialment l’ungla i la zona de matriu corresponent. Aquest es un tipus de tractament definitiu. Alguns tractaments actuen sobre ungla i parts toves per reconstruir els canals i en algunes ocasions actuem només sobre parts toves, quan la causa del dolor no és l’ungla sinó la morfologia del dit

• Prevenció:
  • El millor tractament és la prevenció i consistirà en evitar el màxim possible tant les causes extrínseques com les intrínseques. Bona tria de calçat, evitar sabates que facin suar en excés, evitar excés de sudoració intrínseca amb diferents tractaments, controlar infeccions amb antimicrobians i finalment, i com a prevenció a destacar: Tallar correctament les ungles: l’ungla s’ha de tallar recta i no molt curta. Els pics de l’ungla han de quedar fora dels canals de forma del dit perquè passi el lateral de l’ungla. No hem ni d’arrencar les ungles ni tallar-les molt curtes i rodones.

Infeccions periungueals

• Causes: Infeccions dèrmiques bacterianes o fúngiques
• Tractament: Tractament antibiòtic tòpic u oral, depenent de la gravetat o extensió de la infecció i del tipus de pacient a tractar. Quan és un pacient considerat de risc, sempre serà tractament oral, que es pot sumar al tòpic. Es considera pacient de risc al pacient baix de defenses per una immunosupressió. Aquesta pot ser deguda a malaltia o a fàrmacs (VIH, Quimioteràpics, inmunosupressors per post-transplantament,…) Pacient diabètic mal controlat i amb arteriopatia o neuropatia,..
• Prevenció: Control visual del peu, bona higiene del mateix i evitar caminar sobre superfícies que puguin contenir gran quantitat de microorganismes. Desinfectar eficientment qualsevol ferida en el peu o dit del peu“Ulls de poll” en aparell unguial

“Ulls de poll” en aparell unguial

• Causes: Pressió puntual exercida en un punt tant per el os, la ungla i en ocasions la sabata
• Tractament: Conservador mitjançant quiropòdia (Neteja durícia), calçat-teràpia (Escollir les millors característiques i condicions que hauria de tenir la sabata i quirúrgic com a tractament definitiu, raspament quirúrgic de l’exostosi (prominència òssia) en moltes ocasions causant del problema

• Prevenció: corregir la mecànica del peu mitjançant suports plantars o fisioteràpia. Escollir calçat adequat

Ungles grifòtiques (gruixudes)

• Causes: Traumatismes, micro-traumatismes, Psoriasi, Fongs, arteriopatia,…
• Tractament: previ diagnòstic acurat per descartar fongs i/o arteriopatia que precisarien un tractament més específic, es poden realitzar tractaments conservadors, que consisteixen en rebaixar mecànicament l’ungla amb un torn o eliminar-la amb concentrats d’urea al 40% aplicats tòpicament de forma oclusiva. Aquests tipus de tractament són provisionals ja que l’ungla torna a créixer igual o pitjor. El tractament definitiu seria l’exèresis de la ungla i de tota la matriu unguial de forma quirúrgica

• Prevenció: Evitar traumatismes i microtraumatismes amb calçat-teràpia, control per cirurgià vascular en cas de vasculopatia

Lluís Miquel Riu, professor del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC