La investigació en infermeria la podríem entendre, a grans trets, com estudiar les cures per tal de poder generar nous coneixements que permetin el desenvolupament de la nostra disciplina (1). Dins d’aquesta recerca, la investigació qualitativa és la que ens permet realitzar investigacions basades en els individus que amb l’objectiu de veure la perspectiva interior del fenomen a estudiar (2) i també de realitzar una interpretació subjectiva de les persones, examinant com es relacionen en el seu context natural (3). Aquestes característiques fan que aquest tipus de recerca estigui prenent un fort impuls en la disciplina infermera, per tal de poder adequar les cures a la realitat que viuen els pacients i poder cuidar-los de forma holística.
En el meu cas particular, el meu neguit com a infermera va sorgir davant el fet de poder comprendre l’adaptació dels pacients que havien patit una primera cardiopatia isquèmica davant el seu nou estat de salut, poder descriure i identificar quines dificultats tenien, conèixer el suport que havien rebut, entendre allò que ells pensaven i que els podia motivar al canvi… Per tal de poder descriure finalment el procés que aquests individus viuen en el moment que són diagnosticats d’una malaltia cardiovascular fins que aconsegueixen adaptar-se a la nova vida que requereix aquesta patologia, la metodologia que s’adaptava en aquest cas particular va ser la qualitativa.
El procés per poder realitzar aquest estudi no ha estat fàcil. Hi ha hagut moments de desesperació, de pèrdua del rumb, d’incertesa, però també d’alegria, de comprensió i de satisfacció personal i professional. Per poder aconseguir les dades he fet servir les entrevistes en profunditat semiestructurades, l’observació no participant i les notes de camp juntament amb el diari de l’investigador. Tota la informació recollida m’ha permès obtenir el corpus de dades que posteriorment he analitzat, primerament amb el mètode de lectura línia per línia, que m’ha permès la immersió a les dades i veure com emergien el codis i categories de tot aquest conjunt de dades i finalment, utilitzant el mètode de comparacions constants de Glaser i Strauss (4)per acabar de determinar les relacions entre codis i categories.
L’anàlisi d’aquestes dades m’ha facilitat la comprensió del meu fenomen d’estudi i veure des de la perspectiva del propi pacient, les diferents característiques i particularitats de cada cas individual, però que simultàniament formaven part de la comprensió del fenomen des dels diferents punts de vista.
Durant el procés d’anàlisi, m’he trobat amb moltes sorpreses i explicacions que no m’havia pensat que poguessin sortir. Aquí deixo algun exemple de verbatims[1] que he anat trobant:
[1] Els verbatims són reproduccions exactes de les frases dels participants en l’estudi, transcrites de forma literal.
Tot el conjunt de verbatims identificats durant l’etapa d’anàlisi permeten realitzar una matriu de codis, que entre d’altres, permet descriure els pensaments i els sentiments que tenen els participants, la manera de ser i l’autopercepció que tenen d’ells mateixos front aquesta nova situació de vida, la seva implicació en l’adaptació al nou estil de vida i com modifiquen i modulen la resposta davant els canvis en l’estil de vida, per tal de poder reprendre la seva vida.
Aquests primers resultats sorgits de les dades recollides em fan pensar que, un cop finalitzat l’estudi, podré comprendre millor com els individus s’adapten a la seva nova situació de vida després patir per primer cop una cardiopatia isquèmica i entendre els motius pels quals fan allò que fan davant les diferents situacions de vida que es troben aquests pacients.
Antònia Puiggrós, professora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC
Bibliografia consultada:
- Grove SK, Gray SK, Burns N. Investigación en enfermería: desarrollo de la práctica enfermera basada en la evidencia/Understanding nursing research. Elsevier; 2016.
- De la Cuesta Benjumea C. Características de la investigación cualitativa y su relación con la enfermería. Investig Educ En Enferm [Internet]. 1997 [citat 6 octubre 2016];15(2). Disponible a: http://www.iatreia.udea.edu.co/index.php/iee/article/download/16941/14672
- Vanegas BC. La investigación cualitativa: un importante abordaje del conocimiento para enfermería. Rev Colomb Enferm. 2011;6(6):128-42.
- Glaser B, Strauss A. El método de comparación constante de análisis cualitativo. Discov Grounded Theory Strateg Qual Res N Y Aldine Publ Co Trad Floreal Forni Fac Cienc Soc Sociol Ed Revisión Ampl Ma José Llanos Pozzi 2011. 1967