El tennis és un esport de raqueta que es pot jugar entre dos adversaris o dues parelles d’adversaris. Es poden trobar diferents nivells de dedicació i la pràctica es pot realitzar sobre diferents tipus de superfícies, normalment descobertes. La pista té forma rectangular i està separada per una xarxa d’aproximadament un metre d’alçada.
Les superfícies sobre les que es pot practicar són molt variades (herba, ciment, terra batuda o moqueta). La terra batuda és una de les més utilitzades a tots els nivells i es caracteritza per ser una superfície poc traumàtica, ja que una part de l’energia de l’impacte es dissipa gràcies al lliscament que es produeix sobre aquesta superfície. És una superfície que no té un desgast important, ja que la terra es pot redistribuir, encara que té l’inconvenient de no ser practicable si està humida (triga a assecar-se).
En la pràctica del tennis sobre terra batuda es realitzen diferents gestos: desplaçaments laterals amb lliscament (les característiques d’aquesta superfície faciliten aquesta situació), petits i constants moviments de pivotant per posicionar-se, curses curtes endavant o darrera d’alta intensitat, girs i petits salts.
Les característiques que ha de tenir el calçat per a la pràctica del tennis sobre terra batuda serien:
- La sola haurà de ser de goma o cautxú perquè la terra batuda no s’hi enganxi. S’han d’evitar dibuixos tancats que es puguin omplir de terra. El dibuix ideal és “l’espigat”, que proporciona un bon equilibri pels diferents moviments que es realitzen en aquesta pràctica esportiva. És freqüent que la sola pugi lateralment sobre el tall de la sabatilla per donar més resistència al material en els desplaçaments laterals.
- Es recomana un gruix màxim a la mitja sola pròxim als 25 mm que es reduirà considerablement a nivell de l’avantpeu quedant al voltant del 10 mm. El diferencial existent entre retropeu i avantpeu reduirà la tensió de la musculatura posterior de la cama durant els constant moviments pivotant sobre l’avantpeu. A la part anterior hi haurà material amortidor i estarà lleugerament acampanada per la part externa de l’avantpeu per estabilitzar. La resta de perfils es recomana que siguin rectes i no gaire tous.
- El cos de la sabatilla estarà composat per una plantilla de material viscoelàstic amb cassoleta que reculli el taló i també pot incloure un suport d’arc. El folre interior serà absorbent i rugós per evitar moviments del peu dintre del calçat que puguin generar friccions. S’haurà de vigilar l’existència de costures internes i la zona del tendó d’Aquil·les anirà ben protegida.
- El tancament pot ser una mica elevat sense sobrepassar el turmell. S’evitarà que per la part anterior pugui entrar en conflicte amb el dors dels dits i la llengüeta estarà ben encoixinada.
- A la zona posterior es recomana que el contrafort estigui reforçat externament i que s’allargui per la cara lateral per una bona contenció, evitant inestabilitats als desplaçaments laterals.
A l’extremitat inferior es poden trobar les següents lesions en aquesta disciplina:
- Lesions dèrmiques, butllofes i durícies, sobretot a la zona del primer dit. També a les ungles amb hematomes subunguials o ungles clavades.
- Lesions osteo-articulars que poden afectar el turmell o els genolls. Al primer dit poden aparèixer processos de sobrecàrrega als sesamoides.
- Lesions musculars amb possibles sobrecàrregues de la musculatura posterior o els estabilitzadors externs.
Una de les situacions que es manifesta de manera freqüent és la sobrecàrrega de la musculatura de la cadena posterior de la cama. El gest de pivotar constantment per posicionar-se amb les cames en semi-flexió i recolzament sobre l’avantpeu produeix que la cadena muscular posterior es trobi constantment en tensió. Per a la prevenció d’aquesta lesió es recomana:
- Una bona preparació de base, “entrenament invisible”: bona alimentació, bona hidratació i suficients hores de descans.
- Una bona preparació muscular d’aquest grup muscular perquè pugui realitzar aquesta tasca sense problemes. És recomanable la supervisió d’un entrenador o fisioterapeuta.
- Que al calçat existeixi una diferència a l’alçada de la mitja sola entre el retropeu i l’avantpeu (10 mm com a mínim) per afavorir que el taló entri en contacte amb el terra.
- Si és necessari es pot consultar al podòleg per a la realització d’un tractament amb suports plantars per ajudar a la prevenció d’aquestes sobrecàrregues.
Cristina Martínez i Ivana Seivane, alumnes de l’assignatura Podologia Esportiva del grau en Podologia del Campus Manresa de la UVic-UCC