Estem en una societat de la informació cada cop més caracteritzada per la immediatesa, per la constant evolució, i per una connectivitat continuada. Per això necessitem també impulsar noves maneres d’aprendre i d’ensenyar.
El CISARC és el Centre Internacional de Simulació i Alt Rendiment Clínic del campus Manresa de la UVic-UCC. Al CISARC s’utilitzen de manera continuada els entorns de simulació com ecosistemes d’aprenentatge basats en la pràctica professional. Aprenem a partir de la pròpia pràctica, una pràctica simulada de la realitat. Però des del CISARC entenem que també hem de propiciar dinàmiques de formació atractives, motivadores, que aconsegueixin captar l’atenció del participant, potenciant el seu engagement en el procés d’aprenentatge. Per això estem introduint paulatinament l’ús del dispositiu mòbil en la formació dels participants en els programes de salut.
Evidentment com consumim informació i coneixement a través d’Internet és un aspecte clau a tenir present:
- Segons un estudi de la University of California, el lapsus de temps durant el qual un adult navega en una web sense distracció és de 9 segons
- El llindar de les persones per assimilar grans quantitats de contingut textual és tan sols del 6% – 8% (algunes referències parlen d’un màxim d’un 10%). Això vol dir que si una pàgina Word normal té 2.100 caràcters, aquest percentatge equivaldria aproximadament a 140 caràcters, justament el màxim que permet un Tweet.
- Youtube, com a gran repositori de continguts en format vídeo, també ens diu que el consum de vídeos (abans de canviar o tancar la pàgina) està entre els minuts 1:04 i 2:43 (la durada habitual d’un vídeo musical). A partir del cinquè minut pràcticament s’ha perdut tota l’audiència.
Per tant, quan ens plantegem l’ús del dispositiu mòbil ha de ser amb microcontinguts. Amb nodes de coneixement molt petits, que tinguin sentit per ells mateixos, tot i estar interrelacionats entre ells. No hem d’entendre el mobile learning només com a canal alternatiu a formacions clàssiques (presencials o online), sinó com un complement.
És obvi que el dispositiu mòbil ens permet accedir a cada professional de manera molt propera al seu lloc de treball. I això pot ser molt valuós per satisfer necessitats de formació just in time, just in case.
En tot cas, el mobile a més ens pot permetre:
- Trencar amb la idea d’una formació pautada, lineal i seqüencial. Està demostrat que les persones no aprenem de manera ordenada, sinó a partir d’impulsos i connexions amb nodes d’informació
- Els continguts han de poder visualitzar-se en un espai de temps molt breu
- Personalitzar els objectius d’aprenentatge al context del participant i de l’organització
- L’objectiu del contingut ha de ser incentivar la reflexió
- Els continguts han de traslladar coneixements útils i amb sentit pràctic per als usuaris. Hem d’exposar idees o conceptes de forma directa i clara
- Millor dividir en diversos objectes d’aprenentatge que saturar un contingut d’informació. Menys és més
- Si podem, incloure vídeos de curta durada
- Aprofitar l’apartat d’informació addicional per a proporcionar informació d’utilitat sobre el contingut que es mostra
- Oferir continguts en diferents formats i intercalar-los: vídeos, fotografies, il·lustracions, animacions, textos, qüestionaris, …
- S’ha de jugar amb preguntes i activitats que es converteixin en reptes.
Per tant, parlem de microcontinguts i parlem de microlearning. Podem entendre’l com la natural evolució del micromèdia (Twitter, Youtube, Tumblr, …). Amb els microcontinguts deixem de costat tot allò superflu i ens centrem en els fets rellevants i en la informació clau.
És extraordinàriament útil com a complement de metodologies formatives més clàssiques com l’aula (presencial i online), i alhora, per tipologia de continguts vinculats a coneixements que tenen certa obsolescència, com per exemple actualitzacions de protocols d’infermeria. Microlearning no és aprenentatge en petites lliçons, sinó que són petits objectes d’aprenentatge, de format variat, i que tenen sentit en sí mateixos.
En definitiva, ha arribat el moment de donar un pas més enllà d’entendre la formació i l’e-learning dins les organitzacions i també en els programes de formació de grau i postgrau. Introduir estratègies disruptives i innovadores com la del microlearning pot servir per estimular, rellançar, reposicionar i projectar nous coneixements cap als professionals.
I això és el que estem treballant en l’àmbit de la salut en els postgraus i màsters que organitza el Centre Internacional de Formació Continua. La incorporació d’aquests recursos en els nostres programes serà un valor afegit en la proposta de formació cap als nostres participants, oferint una formació innovadora, que ha de fer una experiència d’aprenentatge més significativa, eficaç, útil, atractiva, social, i més mobile.
Òscar Dalmau, director del Centre Internacional de Formació Contínua del Campus Manresa de la UVic-UCC