Causes mecàniques que poden provocar dolor al genoll

Tenir dolor a la regió del genoll és una símptoma que pot esdevenir en diferents patologies. D’entre aquestes, el dolor de la cara anterior del genoll com a conseqüència de la síndrome fèmoropatel·lar (SFP) [1] i el dolor de la cara lateral del genoll per una lesió de la cinteta iIiotibial (CIT) [2], acostumen a ser les manifestacions més habituals.

Si bé les estructures causants del dolor són diferents en ambdues patologies, sembla que les dues podrien tenir un dèficit biomecànic similar que explicaria el seu origen. Tant en aquelles persones que pateixen el SFP com el síndrome de la CIT s’ha detectat que tenen un augment dels graus d’adducció del genoll, tant en el moment en el qual el taló impacta amb el terra durant la marxa i la carrera, com també en la fase final d’enlairament del peu, en comparació amb aquelles persones que no tenen aquesta simptomatologia [3–6], generant un moment de força abductora del genoll molt important. De fet, sembla ser que aquest és un dels motius pels quals aquesta simptomatologia és més freqüent en el gènere femení, ja que de manera normal les dones tenen un angle major d’adducció del genoll respecte dels homes [7].

Independentment de la patologia vinculada al dolor sofert, SFP o CIT, Foch i Milner [3] van observar que la capacitat voluntària de reproduir un gest no es veu alterada en aquestes patologies, ja que no es manté la capacitat de reproduir una posició determinada en els corredors habituals que pateixen patologia del tipus sobreús.

El que sí que és interessant observar és que, en ambdues circumstàncies, sembla existir algun tipus d’alteració a nivell de la contracció del gluti mig. De fet, es parla per un cantó de la debilitat (dèficit de força) mostrada per aquest múscul [5] i de la seva manca d’activació prèvia (alteració del moment de la contracció) [4,6,8].

Per tant es pot arribar a la conclusió que, tot i tractar-se de dues patologies diferents que afecten una mateixa regió anatòmica, i que han de tenir el seu diagnòstic i tractament concret, un element clau que s’haurà de considerar per a ambdues és l’entrenament neuromotor del gluti mig, per tal que s’activi prèviament al moment d’impacte del taló (en el cicle de la marxa) i pugui així contribuir a disminuir el moment de força d’abducció del genoll [4–6,8,9].

Olga Borao, professora dels estudis de Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

BIBLIOGRAFIA

1. Holmes SW, Clancy WG. Clinical classification of patellofemoral pain and dysfunction. J Orthop Sports Phys Ther. 1998;28(5):299-306.
2. Khaund R, Flynn SH. Iliotibial band syndrome: a common source of knee pain. Am Fam Physician. 2005;71(8):1545-50.
3. Foch E, Milner CE. Lower extremity joint position sense in runners with and without a history of knee overuse injury. Gait Posture. 2012;36(3):557-60.
4. Esculier J-F, Roy J-S, Bouyer L. Lower limb control and strength in runners with and without patellofemoral pain syndrome. Gait Posture. 2015;41(3):813-9.
5. Baker R, Souza RB, Fredericson M. Iliotibial band syndrome. PM R. 2011;3(6):550-61.
6. Louw M, Deary C. The biomechanical variables involved in the aetiology of iliotibial band syndrome in distance runners – A systematic review of the literature. Phys Ther Sport. 2014;15(1):64-75.
7. Ferber R, Davis IMC, Williams III DS. Gender differences in lower extremity mechanics during running. Clin Biomech. 2003;18(4):350-7.
8. Kim D, Unger J, Lanovaz JL, Oates AR. The relationship of anticipatory gluteus medius activity to pelvic and knee stability in the transition to single leg stance. Pm&R. 2015;(June):1-7. Recuperat de: http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1934148215002919
9. Snyder KR, Earl JE, O’Connor KM, Ebersole KT. Resistance training is accompanied by increases in hip strength and changes in lower extremity biomechanics during running. Clin Biomech. 2009;24(1):26-34.