La recerca a UManresa no és un invent d’ara, no ve de nou, ni molt menys. Els seus professors i professores sempre han fet recerca perquè sempre han tingut bones preguntes a respondre.
Els professors d’UManresa estan atents als problemes que els envolten, sobretot als relacionats amb les seves professions. Sempre han estat curiosos i és una constant reiterada la seva voluntat determinant de contribuir al coneixement de les seves disciplines, fent-se experts en llurs matèries. La prova és que ja són molts els que han aconseguit ser doctors havent-se doctorat mentre exercien de professors, combinant recerca, feina i docència. I són molts els que han anat molt més enllà i ja s’han convertit en experts, en referències ineludibles dels seus àmbits. Podríem dir que tenim una acadèmia excel·lent, tant en la voluntat demostrada pels seus integrants com en els resultats i reconeixement de la seva activitat, tant docent com investigadora. Però fan falta molts més ingredients per arribar a poder dir que UManresa fa recerca en lletres majúscules!
En afegit, i com a destacat factor diferenciador, cal dir que el professor d’UManresa té un perfil peculiar, no gaire habitual entre els acadèmics, ja que en la seva immensa majoria té un peu a la universitat i un altre a les “trinxeres” de la seva professió. Em refereixo a la pràctica clínica directa en podologia, logopèdia, fisioteràpia o infermeria, o al desenvolupament d’empreses en primera línia de tir o en experiències directes en educació infantil, que són tots els estudis on UManresa exerceix la seva activitat. A mig camí entre l’acadèmia i la pràctica professional. I aquesta peculiaritat fa que pugui tenir una idea molt real i de primera mà dels problemes directament relacionats amb el dia a dia de la seva activitat, aquells que brollen directament dels pacients o de l’activitat de la feina. Si barregem aquest tret tan marcat per la realitat amb el fet que tenen una doble vessant de recerca i docent, el resultat final és un perfil molt innovador en el món universitari: un professor investigador que extreu de la seva pràctica professional diària les seves preguntes de recerca. Un “recercaire” endollat a la realitat. I les respostes que genera s’apliquen directament a la seva professió, alhora que es transmeten per la via directa als alumnes a través de la seva docència. Tot un encert que resulta d’una fórmula molt enriquida en factors clau com: societat, coneixement, professió, recerca i ensenyament. Així que el resultat final és una fórmula simple i directa, amb moltes garanties d’èxit gràcies a la seva gran aplicabilitat real.
La podríem plantejar com: [pràctica professional] + [recerca] + [universitat] = [investigació aplicada] + [docència de qualitat] + [impacte directe en la societat]. I si fem que el factor “recerca” sigui el més facilitador possible… farem que aquest tingui un exponent alt, garantint que aquest pugui actuar com [recerca]x i tingui una repercussió exponencial en el resultat de l’equació perquè aquest esdevingui molt més gran i tangible.
I ja hem arribat a allò que dèiem abans. Les “majúscules” de la investigació a la universitat. El “factor X” que permetrà que la recerca a la UManresa sigui d’un alt interès social, amb impacte en la docència i en la pràctica diària professional. Que permeti poder extreure preguntes adequades dels problemes reals per tenir a l’abast respostes directes i d’aplicació pràctica. I, on vol incidir la UManresa en aquest “factor X”? Doncs primer de tot en les “persones”, tant els professors investigadors com en els pacients, ciutadans… Uns, els primers, per generadors de recerca i els altres, els segons, per ser els beneficiaris de tota aquesta activitat i motivar la mateixa. Uns facilitant la feina investigadora i els altres fent-los partícips de la mateixa. D’aquesta encertada comunió es resoldrà que aquest “factor X” sigui d’un valor excepcional, amb molta càrrega humana, i que la formula plantejada acabi amb la quadratura del cercle: fent que les persones facin sinèrgia entre elles, fent fluir la informació de la manera més prolífica, i que aquesta faci les coses més fàcils amb les respostes més aclaridores i d’alt impacte.
En segon lloc, sempre per darrera de les persones, posem el “dubte”, amb les seves preguntes i incògnites associades. Les generades per les ments inquietes enteses com a màquines generadores de curiositat i “voler saber”. Si el domestiquem bé -el dubte- i aplicant una metodologia adequada el tindrem al servei de les persones. Tot un luxe. Una posició avantatjosa per crear coneixement útil de manera prolífica. En el seu lloc idoni perquè les preguntes generades puguin donar com a fruit una bona collita de respostes, madures i suculentes; llamineres per a qualsevol cervell de mires obertes, que alimentin les ments amb ganes de saber coses i d’intentar entendre el que les envolta. I és per això que el dubte l’hem de saber tractar i acompanyar ja que, si mossega massa, les preguntes es poden convertir en mites i les seves respostes en dogmes. Seria tot un fracàs.
En tercer lloc, i últim, situem a la “realitat” mateixa, i així queda com a base interpretativa. El substrat de les nostres vides i on es desenvolupa el nostre temps i experiència. La realitat exigeix una adaptació per part de les persones que requereix de processos ordenats i idonis. Moltes vegades aquesta adaptació no és la que pertocaria i genera un problema, una patologia o disfunció. Identificar bé aquest problema, interpretar bé la realitat i els factors que hi intervenen, és una tasca essencial per a tot aquell que vulgui fer recerca i extreure’n alguna conclusió.
I aquí tenim la clau per resoldre l’equació que abans hem plantejat: les persones, el dubte i la realitat. Un trígon que és objecte de reflexió per part d’UManresa, ja que aspira a les majúscules en totes les preguntes i respostes.
I, on vol fer recerca UManresa? Quines són les seves preguntes? On vol trobar respostes? Doncs bé, han estat els mateixos professors investigadors els que les han proposat. UManresa farà recerca en molts i diversos camps en un intent de donar el volum adequat a l’equació investigadora, farcint-la de persones, dubtes i realitat.
Utilitzarà la simulació, la seva pràctica entesa com a rèplica de la realitat, però de manera controlada i en escenaris especialment dissenyats per a crear preguntes, fer participar les persones i plantejar molts dubtes per respondre’ls de manera controlada i reflexiva. De l’aplicació de la simulació a la clínica, l’empresa i a qualsevol situació que generi un problema, se’n derivarà una activitat i una reflexió que donarà llum a la mateixa realitat. UManresa apostarà molt fort per aquesta línia.
També per l’estudi dels processos d’aprenentatge dels infants, per l’aplicació del coneixement científic a les primeres edats, en un laboratori participatiu, el Lab_0-6, on s’estimularà la curiositat natural dels infants i s’experimentarà amb la intenció de fer despertar interès i motivació pel món científic. La recerca educativa és un dels punts clau a UManresa i aquesta es veurà recolzada per múltiples projectes d’investigació sobre didàctica de la ciència a les primeres edats.
La salut comunitària, amb tots els seus factors en joc, determinants i influents, protectors i de risc, que condicionen o determinen la salut d’un col·lectiu, també serà objecte de recerca per saber com hauríem de dissenyar polítiques de salut adaptades a les característiques i als condicionants del nostre entorn, de la universitat, de Manresa… del Bages, amb l’objectiu d’entendre molt més aquells processos que esdevenen en salut i com aquests poden ser millorats per a garantir qualitat de vida suficient.
El desenvolupament humà i la pràctica esportiva també serà diana de recerca de diverses línies d’investigació d’UManresa, amb les quals es vol donar llum al procés de la marxa, analitzant-la en funció del cicle vital i de l’esport practicat, per poder-ne determinar encertadament la seva normalitat i disfunció a l’hora de dissenyar programes preventius. I també l’economia de tot això, del cost-efectivitat de les intervencions en salut, dels plantejaments d’intervencions tenint en compte tots els factors per saber si el seu benefici en salut és l’idoni o s’ha de millorar… i el plantejament d’algoritmes predictius que ens puguin indicar la possibilitat d’una lesió amb l’opció de poder aplicar solucions en forma d’un bon programa preventiu… I es que són molts els aspectes que UManresa vol mirar d’analitzar per aprofundir en el concepte de salut i poder millorar en els processos que hi participen i, sobretot, la garanteixen.
També es fa una aposta per la innovació en l’aplicació de la pràctica basada en l’evidència en la logopèdia, per esbrinar si aquesta disciplina té una bona salut metodològica entre els seus professionals i aprofundir en l’aplicació del mètode científic en la seva pràctica clínica. O en la innovació en la fisioteràpia neurocognitiva, per ajudar al tractament de moltes malalties que afecten el sistema nerviós des d’una vessant integradora amb els processos cognitius.
En resum: UManresa té moltes preguntes a fer i vol ser capaç de respondre-les i que aquestes llums esvaeixin ombres de dubte i aconsegueixin ser útils per a la societat i el coneixement. I, de retruc, la facin ser una millor universitat, més connectada i amb més preguntes amb resposta.
I per aquesta tasca li caldrà molta passió, perseverança i participació de tots. I quan dic tots vull dir tots! La ciència i la recerca són activitats eminentment col·laboratives. S’ha de cooperar, co-crear i connectar. Així que prepareu-vos! que UManresa aixeca el dit… i no només en fa una…. en fa moltes de preguntes perquè té moltes ganes de donar respostes.
Xavier Gironès, director d’Innovació docent i recerca a UManresa