La circumcisió femenina, altrament dita mutilació genital o ablació del clítoris, és una pràctica cultural amb unes característiques especials que s’ha convertit en motiu de denúncia i controvèrsia, sobretot als països occidentals.

Malgrat existir també, la circumcisió masculina és un tema que no crea tanta controvèrsia. Des del punt de vista occidental la mutilació genital femenina és una violació dels drets humans de les dones i les nenes i es treballa per eradicar-lo. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) comprèn aquells procediments que, per motius no mèdics i de forma intencionada, lesionen i alteren els òrgans genitals femenins.

Aquesta pràctica està reconeguda internacionalment, fins i tot en alguns dels països en els quals es practica, com una violació dels drets humans que ajuda a perpetuar la desigualtat de gènere i la discriminació cap a les dones i nenes, afectant la seva salut i benestar.

L’informe d’UNICEF de l’any 2011 calcula que més de 70 milions de nenes i dones de 15 a 49 anys de edat han estat sotmeses a la MGF en 28 països africans, a més del Iemen, i tres milions de nenes corren el risc de patir aquesta pràctica cada any al continent africà.

Es practica principalment en 28 països de l’Àfrica subsahariana, en algunes parts de l’Orient Mitjà i Àsia com el Iemen, Oman, nord d’Irak, algunes regions de l’Índia, Malàisia, Indonèsia, etc. Amb els fluxos migratoris, aquest ritual pot trobar-se també a Europa, Austràlia, Estats Units d’Amèrica, etc., perquè forma part de les tradicions d’aquestes comunitats.

La OMS descriu quatre tipus de MGF segons la seva severitat:

• Tipus I. Clitoridectomia: resecció parcial o total del clítoris i/o del prepuci
• Tipus II. Excisió: resecció parcial o total del clítoris i dels llavis menors, amb o sense excisió dels llavis majors.
• Tipus III. Infibulació: estrenyiment de l’obertura vaginal per crear un segell mitjançant el tall i la recol·locació dels llavis menors i majors, amb o sense resecció del clítoris.
• Tipus IV. Altres: tots els altres procediments lesius dels genitals externs amb finalitats no mèdiques, tals com la perforació, incisió, raspat o cauterització de la zona genital.

Clínicament es parla de conseqüències immediates de la MGF com un fort dolor, hemorràgia, retenció d’orina, infeccions, i de conseqüències a llarg termini, com l’aparició de dolor crònic, infeccions vesicals i urinàries de repetició, esterilitat, queloides, trauma psicològic i VIH/SIDA.

Per altra banda, des de la interpretació de les diferents comunitats en les quals es practica aquest ritual, el significat és diferent al que se li dóna des d’Occident. Com a ritual, té un fort arrelament, amb un significat simbòlic molt fort. Es practica més en els àmbits rurals i, a mesura que els individus marxen cap als entorns més urbans, la pràctica perd força.

La MGF es una pràctica cultural, que no s’associa a cap religió. Es creu que el seu origen està en l’època neolítica, molt abans de l’aparició de qualsevol religió monoteista.

Les comunitats que tenen aquesta pràctica cultural argumenten que és necessària per reforçar el sentiment de pertinença al grup, protegir la feminitat, afavorir la fertilitat, la puresa i la virginitat de la dona, assegurar el matrimoni, evitar la desviació i l’adulteri, i mantenir una higiene saludable. És una prova física que confirma que la nena ha estat iniciada en l’edat adulta, confirmant, per una banda, la seva feminitat i matrimoni i, per l’altra, assegurant que rep els ensenyaments necessaris per complir amb el paper que tenen les dones en el seu grup i ser-ne digna. És un ritual preservat per les pròpies dones, que les nenes han de fer abans de la menstruació. En alguns grups la mutilació es realitza als pocs mesos de vida, el que representa una dificultat posterior per disminuir la pràctica ja que les nenes no tenen un record conscient del dany.

Conèixer les cultures des de dins ajuda a entendre els motius del per què es fan les coses tal i com es fan i evita la criminalització d’actes que, malgrat ser aberrants, s’han de contextualitzar i entendre i no donar per suposat que des d’occident les coses es fan bé i des de les altres societats no, perquè tots donem significat al nostre entorn per donar una explicació coherent. Per poder ajudar a donar una altra visió a les comunitats que practiquen actes que poden ser innecessaris i dissortats, cal apropar-s’hi i comprendre.

Des de la societat occidental i per fer front a les mutilacions genitals femenines, l’OMS proposa accions preventives. A Catalunya existeix des del 2007 un protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina, amb un circuït d’actuació i derivació quan hi ha sospita i/o evidencia que una nena pot haver patit o ha patit la circumcisió femenina. Com diu la metgessa R. Sanchez, una de les autores del protocol, i convidada de l’assignatura de Ciències socials i salut de primer curs d’Infermeria a UManresa, per fer aquesta prevenció cal tenir en compte que no es pot agafar la MGF des d’un punt de vista exclusivament occidental i tractar-lo només com una forma de violència masclista, ja que és una pràctica cultural fortament arrelada. Això fa que l’abordatge legal no sigui suficient i que calgui un treball social i educatiu important, basat en la comprensió, el respecte i la necessitat de convencer, tant en el país d’origen com en el de destí d’immigració. Una de les figures importants per aquest abordatge és la figura del mediador.

Des de la ciutadania i els professionals que poden estar en contacte amb membres d’aquestes comunitats és important conèixer els indicadors d’alerta de sospita de que una nena pot haver patit la MGF. Professionals que cal que coneguin aquests indicadors són, per exemple, el personal sanitari i educatiu que estan en contacte de forma habitual amb les nenes. Una de les premisses es conèixer si ha viatjat al país d’origen, i observar en ella quan torna, tristesa, manca d’interès, canvis de caràcter, caminar amb les cames juntes o molt separades, neguit a l’hora d’asseure’s, pal·lidesa cutaneomucosa, símptomes d’anèmia subaguda, no realitza exercicis físics o no vol participar en jocs que impliquen activitat, comentaris fets a les companyes de l’escola…

La cultura és dinàmica i, en aquest ritual, com en molts d’altres, hi ha canvis. Per exemple, individus que han immigrat d’aquestes comunitats comencen a entendre que és un ritual poc necessari, amb poc sentit en el país d’acollida al que arriben. I quan són els individus de les pròpies comunitats els que s’interroguen sobre la utilitat i necessitat de certs rituals i de la manera en com es duen a terme és quan realment es pot provocar el canvi. Alguns individus han trobat estratègies per evitar la mutilació de les nenes explicant a les seves comunitats que no poden tornar al país d’occident en el que estan treballant per guanyar diners per a la família si es mutila a la nena.

Algunes comunitats mantenen el ritual fent una teatralització de l’ablació de les nenes sense arribar a dur-la a terme de forma real. Aquest seria un exemple d’evolució de la pràctica que ens ha ocupat, i de veure com les creences i costums van canviant.

Montserrat Suriñach, professora dels estudis d’Infermeria del Campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Webs d’interès.

DIXIT. Conferència de Laura Mascarella “Les mutilacions genitals femenines”. [Internet]. [Consulta de juliol de 2015]. Disponible a :

http://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/02102014_conf_mutilacions_genitals_femenines

Fundació WASSU UAB. MGF. Una práctica tradicional. 125 milions de rostres

[Internet]. [Consulta de juliol de 2015]. Disponible a :

http://www.mgf.uab.es/esp/mgf.html#where

Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria per a la Immigració.Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina [Internet]. .[Consulta de juliol de 2015]. Disponible a: http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/05immigracio/01publiencolaboracio/altrespublicacions/protocol_mutilacio_catala.pdf

Pons X. La comunicación entre el professional de la salud y el paciente: aspectos conceptuales y guia de aplicación[Internet]. Infermeria Integral. 2006;73: 27-34.[Consulta de juliol de 2015]. Disponible a : http://www.enfervalencia.org/ei/73/articulos-cientificos/ac_6.pdf

UNICEF Protección infantil contra la violencia, la explotación y el abuso. [Consulta de juliol de 2015]. Disponible a :

http://www.unicef.org/spanish/protection/57929_58002.html