L’hàbit del tabac i els professionals de la salut

El dia 31 de maig se celebra a nivell mundial el Dia Sense Tabac sota el lema “Stop al comerç il·lícit de productes de tabac”. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) pretén destacar els riscos per la salut associats al seu consum i promoure l’aplicació de polítiques públiques eficaces per reduir-lo (1).

L’epidèmia mundial de tabac mata cada any a gairebé 6 milions de persones, de les quals més de 600.000 són no fumadores que moren per haver respirat fum passivament (1).

La OMS recomana aplicar el pla de mesures MPOWER (2):

• Monitor: Vigilar el consum de tabac
• Protect: Protegir la població del fum del tabac
• Offer: Oferir ajuda per l’abandonament del tabac
• Warn: Advertir dels perills del tabac
• Enforce bans: Fer complir les prohibicions sobre la publicitat, promoció i patrocini
• Raise: Augmentar els impostos al tabac

En els primers resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2013 podem veure que un 26.5% de les persones de 15 anys i més són fumadores diàries o ocasionals. Malgrat tot, segueix una tendència descendent des de l’any 1990. Els homes tenen una prevalença superior que les dones en totes les edats. Els menors consums en homes els trobem entres els grups més benestants i entre els que tenen estudis universitaris, pel contrari les dones que menys fumen són les que tenen estudis primaris o que no tenen estudis. Pel que fa a l’exposició al tabac en el temps de lleure de les persones no fumadores diàries, el grup més exposat és el de 15 a 44 anys, en el qual el 7.2% freqüenten llocs amb fum durant la setmana i el 10.8% ho fan durant el cap de setmana (3)(4).

Amb la reforma del Marc legal i l’entrada en vigor de la llei 42/2010, que prohibia fumar en els centres, serveis o establiments sanitaris, així com en els espais a l’aire lliure o coberts, compresos en els seus recintes, els diferents centres assistencials que formen part de la Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum han anat prenent diferents mesures per tal de complir la legislació vigent (5)(6).

Entre els anys 2001 i 2011 es va elaborar un estudi per avaluar la prevalença del consum de tabac dels professionals d’una institució sanitària. Entre els enquestats, el 44,91% formaven part del col·lectiu d’infermeria, el 25.34% del col·lectiu mèdic i els 24,18% del col·lectiu administratiu i altres. Es tracta de col·lectius amb un clar predomini de dones i majors de 45 anys (6). Actualment, diversos estudis mostren que la prevalença de fumadors entre el personal d’infermeria se situa entre el 12€ i el 47% (7).

Els professionals sanitaris tenen una funció educativa en la promoció dels hàbits saludables i la seva tasca és molt important a l’hora d’aconseguir que cada vegada hi hagi més persones que aconsegueixin deixar el tabac (8). Però aquesta funció perd credibilitat quan aquests professionals no exemplifiquen amb la seva conducta el missatge que donen. Els infermers que millor ajuden i saben cuidar les persones fumadores són els que millor se saben cuidar ells mateixos (9).

Els diferents centres sanitaris de la zona del Bages han anat adaptant-se i aplicant les diferents normatives per convertir-se en “Centres lliures de fum”. El 6 de maig de 2004, la Fundació Althaia va convertir-se en un d’aquests centres. Des de llavors s’ha dedicat a portar a terme diferents activitats de prevenció, assistència i deshabituació en termes de tabaquisme.

L’any 2007 van realitzar una enquesta entre el seu personal que va posar de relleu que més del 50% de les persones fumadores tenien entre 25-34 anys i que el col·lectiu de fumadors més nombrós era el personal d’infermeria amb un 32,8% del total de persones fumadores consultades. Aquests professionals, davant la pregunta de si estaven d’acord en la necessitat d’assumir un rol modèlic en concordança amb els hàbits saludables i donar exemple deixant de fumar, van expressar el seu desacord en gairebé un 40% del total d’enquestats (10). Durant l’any 2010, es va posar en marxa un Programa de deshabituació a les farmàcies del Bages, Berguedà i Anoia per atendre les persones que volen deixar de fumar.

La Generalitat va realitzant diferents campanyes publicitàries i difonent consells per deixar de fumar.

Els beneficis de deixar de fumar estan ben establerts: els exfumadors, entre 10 i 12 anys després de deixar de fumar, tenen globalment el mateix risc de contraure malalties que una persona que no ha fumat mai. Aquesta reducció del risc és especialment important durant els primers anys després d’haver deixat el tabac, sobretot en relació amb les malalties del cor i dels vasos sanguinis (11).

Existeixen diferents formes per la deshabituació tabàquica: teràpia substitutiva amb nicotina (TSN) en forma de pegats, xiclets, comprimits, esprais o fàrmacs que habitualment requereixen seguiment i prescripció mèdica (11), però sense motivació difícilment s’aconseguirà l’objectiu marcat.

Antònia Puigrós i Marina Mateu, professores dels estudis d’Infermeria del Campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

REFERÈNCIES

1. OMS | Día Mundial Sin Tabaco 2015: Alto al comercio ilícito de productos de tabaco. World Health Organization; [citat 15 maig 2015]; Recuperat de: http://www.who.int/campaigns/no-tobacco-day/2015/event/es/
2. Organización Mundial de la Salud. MPOWER. Un plan de medidas para hacer retroceder la epidemia de tabaquismo. 2008;39.
3. Generalitat de Catalunya. Departament deSalut. Enquesta de salut de Catalunya 2013. Informe dels principals resultats. Resum executiu [Internet]. [citat 26 maig 2015]. Recuperat de: http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/documents/esca2013_resum_executiu.pdf
4. Generalitat de Catalunya. Departament deSalut. Enquesta de salut de Catalunya 2013. Informe dels principals resultats [Internet]. 2015 [citat 26 maig 2015]. Recuperat de: http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/02_enquesta_catalunya_continua/documents/arxius/esca13_results.pdf
5. Corts Generals. Disposición 20138 del BOE núm. 318 de 2010 – BOE-A-2010-20138.pdf [Internet]. 2010. Recuperat de: http://www.boe.es/boe/dias/2010/12/31/pdfs/BOE-A-2010-20138.pdf
6. Reyes Urueña JM, Burón Pust A, Sala Serra M, Serra Pujadas C, Diaconu A, Macià Guilà F. Evolución del consumo de tabaco en trabajadores de un hospital de Cataluñua. Rev Española Salud Pública. 2013;87:407-17.
7. Schottlender AJ, Rey S, Sánchez O, Lombardi D, Cortiñaz M. Encuesta de tabaquismo en personal de enfermería en dos hospitales especializados en patología respiratoria. 2014;375-81.
8. Rice V, Stead L. Nursing interventions for smoking cessation ( Review ). 2009;(1).
9. Rodríguez C, Dotti G, Cuesta A. Prevalencia de tabaquismo y sedentarismo en un grupo extenso de Montevideo: relación con edad, sexo y múltiple empleo. Rev Uruguaya Cardiol. 2014;29:200-5.
10. Althaia. Althaia Lliure de Fum [Internet]. 2011 [citat 15 maig 2015]. Recuperat de: www.althaia.cat
11. Saltó E, Valverde A. Els fàrmacs que ajuden a deixar de fumar [Internet]. [citat 21 maig 2015]. Recuperat de: http://www.cedimcat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=92&Itemid=400&lang=ca