L’estudi mecànic del cos humà es una vella aspiració que només des de fa alguns anys s’ha pogut satisfer de la mà de tècniques i mètodes d’estudi suficientment potents per aproximar-se a la complexitat del disseny biològic.
Aquest estudi biomecànic pot tenir aplicació en tres àmbits (Ramiro, 1995):
- En l’àmbit de les ciències de la salut, analitzant les patologies que afecten el cos humà per generar solucions que siguin capaces d’avaluar-les i pal·liar-les
- En l’àmbit esportiu, estudiant la pràctica esportiva per millorar el rendiment, desenvolupar tècniques d’entrenament, fer prevenció de lesions i dissenyar complements, materials i equipament esportiu
- L’ocupacional, analitzant la relació que s’estableix entre el cos i els elements amb els que interactua als diferents ambients en els quals desenvolupa la seva activitat (laboral, docent, domèstic, automoció…)
Les eines i tècniques instrumentals per a l’estudi biomecànic es poden dividir en dos grans grups (Pérez, 2007):
- Aquelles que tenen com a objectiu l’anàlisi de la cinemàtica que estudien el moviment (velocitat, distància o angulacions)
- Aquelles que tenen com a objectiu l’anàlisi de la cinètica que estudien les causes del moviment (força, moments o pressions)
La dificultat en la utilització d’aquestes eines es troba a tres nivells (Pérez, 2007):
- Amb alguna d’aquestes eines la instrumentació del subjecte d’estudi suposa una inversió de temps i interfereix en el gest
- Les dades sovint són difícils d’interpretar i de transferir
- És necessària una inversió, tant pels costos que tenen aquests elements com per les hores d’aprenentatge que requereix la seva utilització.
L’anàlisi dels paràmetres temporals de la marxa pot ser d’utilitat en subjectes que puguin presentar anormalitats en aquesta fruit d’alteracions ortopèdiques o neurològiques. Per a aquesta anàlisi s’han utilitzat mètodes simples com l’observació a ull nu o combinada amb sistemes que permeten el cronometratge. Alguns d’aquest mètodes no són prou fiables o, ho són, però requereixen temps per a la valoració, com l’anàlisi de vídeo (Lienhard, 2013) (Balsalobre, 2014).
Dos paràmetres temporals de la carrera i el salt analitzats habitualment són el temps de contacte i el temps de vol. El coneixement d’aquests paràmetres és una informació essencial per entrenadors ja que estan molt relacionats amb el rendiment i amb l’aparició de determinades patologies. El peu pot tenir diferents graus de mobilitat que poden fer variar aquests paràmetres en funció de l’estructura i la fisiologia de cada subjecte (Bergamini, 2011).
OPTOGAIT és un sistema de quantificació de paràmetres espai-temps de la marxa i la carrera per fer servir sobre superfícies planes. Els estudis de Podologia d’UManresa-FUB n’han adquirit un recentment i s’ha incorporat a l’equipament de la Clínica Universitària (CU+). Consisteix en dues barres paral·leles que formen un passadís de cel·les fotoelèctriques. Aquest sistema permet que, mitjançant la detecció de la interrupció del senyal de llum, es puguin calcular paràmetres de temps i d’espai de la marxa, la carrera o el salt. El sistema s’ha demostrat vàlid i repetible per al salt i la marxa (Lienhard, 2013).
L’objectiu de l’equip docent, investigador i clínic d’UManresa-FUB, amb la incorporació d’aquest sistema a la CU+, és poder realitzar diverses tipologies d’estudis:
- Estudis clínics de l’evolució de la marxa de pacients després de realitzar un tractament de fisioteràpia o podologia
- Estudis sobre el rendiment esportiu de pacients després haver patit lesions
- Estudis d’investigació sobre l’efecte que tenen determinats tractaments sobre la marxa o la carrera
Òscar Hernàndez, professor dels estudis de Podologia a UManresa
REFERÈNCIES
Ramiro J. coordinador. Guía de recomendaciones para el diseño de calzado. 1ª ed. Valencia: Instituto de Biomecánica de Valencia, 1995.
Pérez P, Llana S. La instrumentación en la biomecánica deportiva. Journal of Human Sport and Exercise. 2007; 2(2):26-40.
Lienhard K, Schneider D, Maffiuletti NA. Validity of the Optogait photoelectric system for the assessment of spatiotemporal gait parameters. Med Eng Phy. 2013; 35:500-504.
Balsalobre C, Tejero CM, del Campo J. The concurrent validity and reliability of a low-cost, high-speed camera based method for measuring the fligth time of vertical jumps. J Strength Cond Res. 2014; 28(2):528-533.
Bergamini, E. Biomechanics of sprint running: a methodological contribution (Co-tutoring PhD program in Bioengineering). Bologna: Università degli Studi di Bologna/Arts et Métiers ParisTech/Università degli Studi di Roma “Foro Italico”, 2011.