La metodologia ABCDE com a eina de valoració al pacient en emergències

En situació d’emergència, els professionals sanitaris hem d’actuar ràpidament per restablir el més aviat possible la salut de la persona afectada. L’atenció sanitària davant una emergència hauria de ser sempre la mateixa, utilitzar el mateix patró es trobi on es trobi, es produeixi d’una manera o d’altra, sigui el pacient d’una edat avançada o precoç i presenti unes lesions més o menys greus, amb l´únic propòsit d’oferir una òptima assistència.

Es crea la necessitat d’utilitzar una valoració sistematitzada que ens ajudi a identificar la causa del problema i poder-la abordar de manera eficient. En moltes ocasions, de manera inicial, no podem més que detectar les conseqüències derivades d’aquesta disfunció i intervenir sobre aquestes en un moment donat, amb la finalitat d’aportar una solució vital a aquest problema de salut.

Totes i cadascuna de les nostres accions condicionarà el pronòstic dels nostres pacients, així que farem el que sigui útil, necessari i sapiguem fer, per evitar que empitjori, per prevenir complicacions i posteriorment facilitar l’assistència immediata al personal expert en centres hospitalaris especialitzats.

Dit això, es descarta realitzar aquesta avaluació del pacient que es trobi en parada cardiorespiratòria, on s’utilitzen tècniques per proporcionar oxigen de manera provisional als òrgans vitals (compressions toràciques i respiracions), conegudes com a reanimació cardiopulmonar (RCP).

En qualsevol situació activarem la cadena de la vida, centrant la valoració del pacient a la primera anella, reconeixent l’estat de la persona i la posterior activació dels sistemes d’emergència.

sara1El resultat de les lesions podria arribar a ser irreversible si demorem aquesta valoració o no la realitzem de manera exhaustiva.

A continuació es mostra la dinàmica de valoració seguint l’aproximació ABCDE com a protocol d’actuació per a la valoració inicial completa en el qual s’avaluaran i es tractaran les condicions que amenacin la vida de la persona abans de passar al següent pas. Aquesta aproximació es pot utilitzar segons el nivell de competència de cada professional de la salut i permet revalorar de forma regular, de tal manera que es pot avaluar el resultat del tractament aplicat. És important mantenir una cohesió d’equip, comunicant-se de manera efectiva.

Un dels principals objectius és mantenir viu al pacient, guanyar temps per poder realitzar altres tractaments i rebre ajuda experta. Pot arribar a reconèixer i tractar els pacients amb risc d’aturada.

En l’inici d’aquesta escala, ens aproximaríem a la víctima d’una manera segura: autoprotegint-nos, senyalitzant i delimitant l’àrea d’incidència, evitant aglomeracions entorn a la víctima i prevenint altres incidents per evitar riscos afegits.

Posteriorment, si el pacient està conscient, li demanarem com es troba. Si respon normalment verificarem que la via aèria està permeable, respira i té pols. Es procedirà a iniciar la valoració. Si està inconscient, ràpidament passaríem a realitzar la valoració sistemàtica de la mateixa manera.

De forma esglaonada valorarem:

A – Airway (via aèria)

B – Breathing (respiració)

C – Circulation (circulació)

D – Disability (discapacitat neurològica)

E – Exposure (exposició-exploració)

sara2

A – Airway (via aèria)

Descartar obstrucció de la via aèria

  • Reconeixement de l’obstrucció de la via aèria: signes com respiració dificultosa, clapoteig, dificultat en la parla, veu ronca, estridor, tos persistent en cas d’obstrucció parcial, utilització de musculatura accessòria, asincronia toracoabdominal i signes com respiració silent, no pas d’aire per la boca en cas d’obstrucció total.

Causes: depressió del SNC (sistema nerviós central), sang, vòmit, cos estrany, inflamació llengua, úvula, epiglotis, laringoespasme, broncoespasme

Tractamentsara3

  • Obertura de la via aèria: front-mentó / tracció mandibular (en cas d’origen traumàtic)
  • Aspiració de secrecions
  • Cànula orofaríngia (tub de guedel)
  • Control cervical si precisa (en cas d’origen traumàtic)
  • Posició lateral de seguretat (si no està contraindicat)

 

B – Breathing (respiració)

  • Mirar, sentir i escoltar
  • FR: la freqüència normal és entre 12-20 per minut en l’adult. Es valora també si es regular.
  • Utilització de musculatura accessòria
  • Coloració de la pell
  • Expansió toràcica: simetria o asimetria dels moviments respiratoris
  • Palpació, percussió i auscultació dels dos hemitòrax
  • Posició tràquea a la escotadura supraesternal
  • Saturació d’oxigen
  • Parada respiratòria

Tractamentsara4

  • Administració d’oxigen a altes concentracions
  • Ventilació amb bossa-reservori i oxigen suplementari
  • Ventilació no invasiva (VNI)
  • Ventilació invasiva (tub orotraquial)

C – Circulation (circulació)

  • TA: la tensió arterial normal es situa entre 110-140/60-80mmHg en l’adult
  • FC: la freqüència cardíaca normal es situa entre 60-80 per minut en l’adult. És necessari valorar també si és rítmic o no i si és dèbil o fortsara5
  • Reompliment capil·lar: el valor normal és inferior a 2 segons
  • Presència de pols central i perifèric
  • Coloració pell
  • Pell calent
  • Tons cardíacs
  • Signes de xoc (disminució del nivell de consciència, taquicàrdia, hipotensió arterial, sudoració freda, pal·lidesa de pell i mucoses, oligúria,…)
  • Sagnat extern
  • Parada cardíaca

Tractament

  • Accessos venosos perifèrics
  • Analítica i proves creuades
  • Sèrum fisiològic: 500ml en 5-10 minuts si hipoTA (es pot repetir la dosi)
  • En caso de síndrome coronari agut (SCA): ECG de 12 derivacions i MONA (mòrfic, oxigen, nitrits i aspirina)

D – Disability (discapacitat neurològica)

  • Consciència: si respon a estímuls i obeeix ordres
  • Pupil·les: valorar la mida – contretes o petites (miosi); grans o dilatades (midriasi), valorar la reactivitat – si reaccionen a una font de llum sobtada (reactives) o no reaccionen (areactives) i per últim valorar la simetria – iguals de mida (isocòria) o de diferent mida (anisocòria)
  • Glasgow (CGS): obertura ocular (1-4), resposta verbal (1-5) i resposta motora (1-6). La màxima puntuació és 15, la mínima és de 3.
  • Dolor
  • Glicèmia: el valor normal es situa entre 80-120mg/dl
  • Exploració neurològica
  • Convulsions
  • Antídots

E – Exposure (exposició-exploració)

  • Tª corporal
  • Despullar al pacient

Finalment s’aconsella realitzar una exploració secundària començant pel cap, el coll, el tronc, l’abdomen, la pelvis i les extremitats, buscant deformitats, envermelliments, inflamació, lesions a la pell, punts dolorosos, sensibilitat, força, mobilitat i polsos distals.

Es complementa l’exploració amb les següents dades (utilitzant como a regla mnemotècnica OPUMA)

O: ocórrer, què ha passat?

P: antecedents patològics

U: última ingesta d’aliments

M: medicació habitual

A: al·lèrgies a medicaments

Una vegada valorada la víctima podem mobilitzar-la si és necessari deixant-la en la posició més adequada.

Com a última premissa, fomentar la PREVENCIÓ posant en coneixement tots els comportaments i hàbits que podrien provocar situacions fortuïtes amb resultat de dany per les persones, eliminant o minimitzant els factors de risc per a que es produeixin aquests incidents, i dintre de les mesures preventives, la millor arma és educar a la societat en l’aspecte d’educació per a la salut.

 Sara Sevilla, professora dels estudis d’Infermeria a UManresa

 

2 Replies to “La metodologia ABCDE com a eina de valoració al pacient en emergències

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.