Destacada presència de professorat, alumnes i exalumnes de fisioteràpia de la FUB en aquesta trobada especialitzada
L’abordatge neurocognitiu pot ser quelcom desconegut encara en l’àmbit de la Fisioteràpia. En un món on allò que preval és la quantificació, considerar que, més enllà de les estructures toves (músculs, tendons…), són imprescindibles aspectes “abstractes” com la ment, el raonament o l’empatia, pot suposar un impacte, de vegades, difícil de superar.
Malgrat això, cada cop són més els interessats en aquest nou abordatge de rehabilitació nascut als anys 70 de la mà del neuròleg italià Carlo Perfetti i que ha anat desenvolupant-se al llarg dels anys a través de l’estudi de les ciències bàsiques (psicologia, neurofisiologia, entre d’altres) i amb l’esforç de molts professionals per transferir els coneixements científics teòrics a quelcom útil en la pràctica clínica.
Actualment, a Espanya i, particularment a Catalunya, està ja molt estès. En la majoria de les universitats hi està present com assignatura dels seus plans d’estudi i, concretament a la FUB (UManresa), hi té un tractament especial. Fins i tot, s’ha establert un conveni entre el “Centro Studi Villa Miari”, on es du a terme la màxima activitat en aquest àmbit, i la FUB per realitzar l’assignatura del Pràcticum V o VI per aquells alumnes que cursin l’itinerari de neurologia.
Al llarg dels anys, gent d’aquí s’ha anat formant a Itàlia i en tornar desenvolupen la seva activitat tant clínica com d’estudi en l’àmbit de la teoria Neurocognitiva. Amb la mateixa intenció, es va constituir l’any 2011 una associació que permet aglutinar esforços i difondre, amb garanties de qualitat, els coneixements sobre aquest abordatge terapèutic. D’aquesta activitat n’ha sorgit la 3a Jornada sobre Rehabilitació Neurocognitiva que ha tingut lloc aquest passat 29 de novembre a Barcelona, a la qual hi van assistir alumnes de la FUB, dos d’ells becats per la pròpia associació.
La jornada va iniciar-se amb una presentació meva sobre els coneixements neurofisiològics de l’organització motora a nivell cortical. Si com a fisioterapeutes hem d’actuar sobre el moviment, entendre què és, com està representat i com té lloc a nivell cerebral és imprescindible per a una òptima pràctica clínica. Vaig iniciar amb un recorregut històric des dels estudis sobre l’Homúnculus de Penfield fins als actuals en relació a l’organització motora, passant pel rol del Sistema de les Neurones Mirall en aquesta organització a través de l’aprenentatge motor, la imitació i la comprensió de les accions dels altres… per finalitzar amb les propostes terapèutiques a considerar en la pràctica clínica en funció d’aquests coneixements neurofisiològics.
Les dues ponències següents van anar a càrrec de dos becaris del Centro Studi, convidats expressament per la jornada, amb la finalitat d’exposar els últims estudis que s’hi estan duent a terme. Concretament, Marta Ferrer va parlar sobre la Integració Multisensorial com una necessitat per l’acció. Va analitzar com està canviant la manera d’observar i d’interpretar l’acció del pacient i com afronten l’exercici des d’aquest punt de vista. Aquest canvi sorgeix de la necessitat d’aproximar els exercicis a la realitat del pacient per aconseguir més millores i més enllà de les modificacions obtingudes al gimnàs. Es busca la integració entre les diverses informacions per ajudar al pacient a organitzar l’acció, alterada per la lesió, considerant també l’ambient extern que envolta el cos i relacionant “espai cos” amb “espai ambient”.
Marc Aureli Piqué, ex-alumne de la FUB, que està cursant el seu 3er any de beca a Villa Miari, va aportar un interessant exemple pràctic d’un pacient amb hemiplegia esquerra valorat, raonat i tractat des de l’òptica de la Integració Multisensorial. En ell s’hi van evidenciar les problemàtiques de la integració de la visió amb les informacions del cos així com per relacionar les informacions visuals i del cos amb el món, amb l’entorn. Davant d’aquestes problemàtiques, es proposen exercicis terapèutics que busquen adaptar-se i resoldre aquestes alteracions de la integració entre les informacions per tal de millorar les accions del dia a dia del pacient com són girar-se al llit, estar ben assegut o millorar la marxa.
Totes tres intervencions van ser seguides amb molt d’interès pels assistents que van omplir la sala i van generar moltes preguntes que van permetre aclarir nous conceptes i exposar més exemples per a la pràctica clínica.
Un altre exemple clínic, en aquest cas de Parkinson, va ser el de Víctor Argüelles, fisioterapeuta format a Itàlia, que va exposar la problemàtica de la integració de les informacions cos-vista per interaccionar amb l’espai així com exemples d’exercicis terapèutics.
A la tarda, un altra professora de la FUB i també de la UVic i impulsora d’aquesta metodologia al nostre país, Roberta Ghedina, va iniciar una ponència sobre l’abordatge neurocognitiu de les alteracions visuals a l’adult amb dany cerebral adquirit. Després d’exposar un exercici de l’extremitat superior en relació a l’espai amb la integració multisensorial, es va passar a la proposta d’un perfil visual del pacient hemiplègic i successius exercicis visuals i per la coordinació ull-mà per part de Natalia Tórtola, en el cas d’un pacient amb traumatisme cranioencefàlic molt greu per una caiguda amb paracaigudes.
A la part final es va deixar un espai obert per a tots els socis, des d’aquells amb poca experiència fins a aquells que ja porten molts anys treballant des de l’òptica neurocognitiva. Diego Suárez i Lucas Tallón van exposar la seva experiència amb una pacient amb síndrome subacromial de 4 anys d’evolució, i tractat per primer cop amb exercicis en què la pacient havia d’estar atenta a l’espatlla per disminuir el dolor i el balanç articular i muscular. Per últim, Patricia Martín, experta en pediatria i professora de la Universidad Complutense de Madrid i de la FUB, va presentar la ponència “Exercici i Realitat en el nen: nous instruments”. En ella, va exposar els elements bàsics per interaccionar amb el nen i realitzar un tractament adequat a les seves necessitats i a les de la família, considerant els aspectes de la integració multisensorial. Patricia ho va exemplificar a través d’un cas clínic d’un nen amb alteracions del desenvolupament per evidenciar la importància d’aconseguir una bona relació entre la teràpia, la família i l’escola per tal realitzar la transferència dels aprenentatges de la consulta a la vida quotidiana.
La jornada es va tancar amb una breu exposició a través d’un vídeo d’en Carlo Perfetti en què feia un repàs del moment històric de la rehabilitació i la necessitat d’aproximar l’exercici terapèutic a la realitat del pacient, punt d’inici pels actuals estudis en la Rehabilitació Neurocognitiva.
Per més informació, consultar: www.asociacionperfetti.com
Laia Sallés, professora dels estudis de Grau en Fisioteràpia de la FUB