Bon Dilluns a tothom,
el pròxim Dissabte dia 8 de Març és el dia Mundial de la Dona, i és per això que volem aprofitar aquest dia per fer èmfasis en el paper que han tingut les dones en aquesta professió que tants ens estimem.
INICIS DE LA HUMANITAT
A la prehistòria ja trobem signes d’aquest rol cuidador de la dona. L’home era l’encarregat de sortir cada dia de caça a buscar preses per alimentar i abrigar a la seva família, mentre que la dona tenia el paper de tenir cura de la família durant l’absència de l’home de la casa. El sexe femení, per la seva capacitat reproductora era la que es feia càrrec dels infants, elaborava el menjar que portaven els homes…
Així doncs, al llarg dels segles, la humanitat evolucionarà: es deixarà el nomadisme pel sedentarisme, es tecnificaran les activitats (aparició de la roda, cotxes, electricitat…)… però les dones seguiran durant molts anys confinades a les cases cuidant de les llars.
DESIGUALTATS:
És ben sabut que les dones han hagut d’estar a l’ombra dels homes durant molts anys. Els pares decidien per les seves filles fins que es casaven i eren els seus marits qui prenien les decisions per elles.
Aquesta desigualtat porta a els homes a exercir la medicina (prendre les decisions, i en algunes èpoques considerats semi-déus) i a les dones a realitzar un paper cuidador (no eren conegudes com a infermeres, simplement seguien les ordres mèdiques). El “Cuidar” era entès com una tècnica secundària, l’important era la tecnificació i els coneixements mèdics.
També hi havia dones que exercien la medicina, com per exemple les llevadores. Durant la inquisició van ser perseguides al·legant bruixeria, ja que el seus coneixements passaven de mares a filles i no estaven escrits en cap llibre. Al llarg d’aquesta època, moltes dones van morir a la foguera al considerar que feien màgia negre.
INFERMERIA MODERNA.
Fins el segle XIX, el paper de cuidador el tenien voluntaris no formats, persones vinculades en el món religiós (clergues, monges…). Però l’aparició d’escoles d’infermeria ho canvia tot.
La primera va néixer a Alemanya al 1836, a càrrec del pastor protestant Theodor Fliedner. Aquesta escola, és coneguda per ser de les primeres, però sobretot per haver format a la reformadora de la infermeria: Florence Nightingale.
FLORENCE NIGHTINGALE:
Nascuda a Florència, al1820, però educada a Anglaterra, decideix marxar a la guerra de Crimea a treballar als hospitals militars. La seva labor porta a una reducció de la tassa de mortalitat de l’exèrcit britànic del 42% al 2%, una disminució sorprenent tenint en compte la falta de personal sanitari, de material, medicació…
Degut a la seva costum a realitzar rondes nocturnes amb una làmpada d’oli per tal de poder atendre als ferits de la guerra en la negra nit, se la coneix com “La dama de la làmpada”. El Dia Internacional de la Infermeria es celebra el dia 12 de Maig en honor al seu aniversari.
FORMACIÓ.
· En un principi no hi havia formació infermera. Es cuidava als pacients sense cap tipus de coneixement, a vegades per vocació o per obligació familiar (unió a ordres religioses).
· Formació no reglada, es creen escoles d’Infermeria però el coneixement no està unificat entre les escoles.
· ATS, són les sigles de Auxiliar tecnicosanitàri. Al 1977 el real Decret premet a les ATS accedir a la universitat per continuar amb la seva formació infermera..
· Diplomats, infermeria passa a formar part dels estudis universitaris (3 anys) i s’augmenten els coneixements. Es consolida la infermeria com a disciplina i cos de coneixements. Infermeria assumeix la responsabilitat de formar els seus propis professionals, d’organitzar i dirigir els serveis d’infermeria i d’iniciar investigacions encaminades a incrementar els seus coneixements.
· Graduats, per tal d’equiparar els estudis a nivell europeu neix el Pla Bolonia , la formació universitària ofereix el títol de graduat (ara de 4 anys).
Tal com hem pogut veure, les dones han tingut un paper clau en la creació d’aquesta professió. Actualment, la societat està canviant i ja molts homes decideixen ser infermers, però tot hi així, la població segueix pensant que Infermeria és feina de dones per el seu rol cuidador.
Ens veiem el pròxim Dilluns, gràcies per llegir el bloc.
Gisela Serrano Cañadas i Núria Soler Delgado
Estudiants de 4t d’Infermeria
BIBLIOGRAFIA
Cormack, L. Trabajo de recopilación bibliográfica. Licenciatura en enfermería. Argentina, 2007. [Data de consulta: 03/02/14]. Disponible a:
http://faciasweb.uncoma.edu.ar/academica/materias/morfo/Historiadelaenfermeria.pdfT
El proceso histórico de las ciéncias de la salud. História de la Enfermería. Junta de Andalucía. Málaga. [Data de consulta: 03/02/14]. Disponible a:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/enferm.htm