Molt bon Dilluns a tothom,
Cada dia es realitzen centenars d’operacions de trasplantaments d’òrgans al món; l’any 2012, tan sols a Catalunya, se’n van portar a terme 873. Aquest nombre tendeix casi sempre a augmentar any rere any, el problema és, que el número de persones en llista d’espera per a un trasplant també va en augment.
És per aquest motiu que l’objectiu de l’entrada d’avui és trencar amb els tabús que pugui tenir aquest tema en la població, oferint la màxima informació possible sobre la donació.
Qui pot ser donant?
Qualsevol persona pot ser donant: des de nadons fins a ancians. És necessari que els òrgans i teixits estiguin perfectament oxigenats, és per això que sovint, les persones més adequades per la donació són les que han mort en centres hospitalaris (sobretot el la unitat de cures intensives).
Les persones que hagin patit un càncer també poden ser donants (el límit és haver estat 5 anys sense rastre de càncer).
Les donacions s’han d’entendre com una mostra d’altruisme i no se’n ha d’esperar res a canvi (sobretot en les donacions en viu).
Què es pot donar?
Podríem englobar en tres grups:
- Òrgans: fetge, ronyons, cor, pulmons, pàncrees i intestins.
- Teixits i cèl·lules: sang, mèdul·la òssia, cordó umbilical, membrana amniòtica, teixits i cèl·lules per a teràpies avançades.
- Altres donacions: òvuls, esperma, cervell, cos a la ciència i llet materna.
Es pot triar quins òrgans donar?
Degut a la falta d’òrgans, les donacions acostumen a ser completes. Però en cas de que els familiars es neguin a donar un o més òrgans en concret, es respectarà la decisió.
Quantes persones es poden ajudar amb un sol donant?
Una sola persona pot salvar la vida de fins a 8 persones. Altres donacions com de pell, còrnia… no salven vides, però milloren significativament la qualitat de vida de les persones receptores.
És necessari estar mort per ser donant?
No. La sang, els òvuls i l’esperma, un ronyó, part del fetge… els pot donar un donant viu. És el que es coneix com “Donant en vida”.
Les donacions en viu de ronyó i part del fetge s’acostumen a fer entre familiars o persones emocionalment lligades, és per això que la Llei estipula que és necessari una alta probabilitat d’èxit del trasplant per tal de poder realitzar-lo.
Llistes d’espera:
A Catalunya, en aquests moments hi ha 1100 pacients en llistes d’espera per a un trasplantament de ronyó, 125 de fetge, 15 de cor, 30 de pulmó, 30 de pàncrees i 1 d’intestí.
A la llista d’espera de Catalunya només hi poden accedir els receptors residents a Catalunya i pacients d’altres comunitats autònomes derivats pel seu metge.
Com podem veure a la imatge adjuntada, el nombre de trasplantaments és molt inferior al
nombre de de persones que necessiten el trasplant (en aquest cas, es mostra l’evolució del trasplantament de ronyó) .
Quin és l’ordre d’aquesta llista:
Quan una persona necessita un trasplantament, passa a formar part d’una llista en la que depèn: el territori i la clínica.
Els criteris clínics són: la compatibilitat del grup sanguini, característiques antropomètriques (un cor de nadó no serviria per a un adult), la gravetat del pacient…
Urgència 0.
L’òrgan obtingut en una comunitat autònoma no podrà ser trasplantat en un altre territori (entre altres motius hi ha el de la isquèmia). Però aquest no és el cas de l’urgència 0, que és el pacient que necessita un trasplant immediatament.
Per què diem que no?
Un 17,5% de les famílies de donants viables es van negar a la donació a l’any 2012. Els principals motius els trobem a la foto adjuntada a continuació.
Tabús i mites
Sovint la negació a la donació d’òrgans (tan pròpia com la d’un familiar) té a veure amb mites o llegendes urbanes:
- No es pot realitzar un funeral amb taüt destapat: els cirurgians realitzen la intervenció amb la mateix cura que en un cos viu per tal de deixar el mínim de lesions visibles. Després de la donació no hi ha res que impedeixi un funeral normal.
- Si tens un accident i ets donant, ja no t’intenten salvar: el personal sanitari té la obligació de salvar la vida a tothom. A més, el personal que atén en les situacions d’emergència molt sovint no sap si la persona és donant o no.
- La meva religió no m’ho permet: a part del budisme i religions, no hi ha cap religió que s’oposi a la donació d’òrgans.
Moltes gràcies per estar un dilluns més amb nosaltres. Esperem que hagueu trobat interessant l’entrada i ens deixeu un comentari amb les vostres impressions. Fins la setmana que ve
Gisela Serrano Cañadas i Núria Soler Delgado
Estudiants de 4t d’Infermeria
BIBLIOGRAFIA
Activitats de donació i trasplantaments d’òrgans a Catalunya. Informe 2012. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. [Data d’última visita 19/1/14]. Disponible a:
Vélez Vélez E. Donación de órganos, una perspectiva antropológica. Rev Soc Esp Enferm Nefrol. Sep 2007; 10 (3): 19-25. [Data d’útima visita: 19/01/2014]. Disponible a:
http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1139-13752007000300004&script=sci_arttext
Hola buenos días!
Me parece muy interesante que habléis sobre este tema para que la gente vea la importancia que tiene la donación de sangre. Pienso que es una cosa que no cuesta nada y que sirve para mucho!!!! Yo ya he dejado claro que quiero ser donante de órganos y poder ayudar a salvar vidas.