L’onicomicosi, coneguda comunament com a fong de les ungles, és una infecció fúngica persistent de l’ungla que provoca una alteració del color, la forma i el gruix de l’ungla, i arriba fins i tot a destruir-la completament si no es tracta correctament.
L’onicomicosi és particularment comuna en les ungles dels peus de les persones de més edat; està comprovat que el 50% dels individus de més de setanta anys pateixen aquesta afecció, tot i que pot presentar-se a qualsevol edat.
Fins ara les opcions terapèutiques per al tractament de l’onicomicosi han inclòs cures pal·liatives, desbridament mecànic o químic, agents antifúngics tòpics, sistèmics i diferents combinacions d’aquestes modalitats. Totes elles han presentat un alt index de fracassos.
Avui en dia, gràcies els avenços en la tecnologia mèdica, hi ha un nou mètode ràpid i eficaç: el tractament làser, que tracta de forma ràpida, segura i sense efectes secundaris associats a la medicació sistèmica.
Com actua?
La radiació làser penetra a través de la superfície de l’ungla i arriba al llit de l’ungla, que és on estan situats els patògens. Aquesta longitud d’ona inactiva mitjançant la llum els patògens fúngics més profuns, sense afectar el teixit cutani circumdant. Com a resultat, l’augment de temperatura lesiona la paret cel·lular del fong, li causa la mort i estimula el procés reparador.
El tractamet és senzill i ràpid, sense efectes col·laterals o complicacions apreciables. La teràpia d’onicomicosi amb làser de 1064nm provoca un efecte tèrmic controlat en el teixit, que elimina les infeccions micòtiques de manera còmoda, segura i eficaç. En estudis clínics s’ha observat una millora en un 68% dels pacients després de tres sesions de tractament, encara que no hi ha garantia total d’èxit. Els resultats depenen de la minimització del risc de recurrència mitjançant les precaucions higièniques adequades (desinfecció del calçat, rentat de mitjons a 60ºC…).
Procediment de tractament
El primer pas consisteix en el fet que el podòleg, per tal de confirmar el diagnòstic clínic, reculli una mostra de l´`area unguial afectada i realitzi un cultiu en un laboratori microbiològic per tal de fer un diagnòstic diferencial de les diverses malalties unguials que es poden confondre amb l’onicomicosi, entre elles la psoriasis, la dermatitis atòpica i el liquen pla.
Les ungles més gruxudes han de ser pretractades mitjançant un bon fresat de l’ungla per assegurar una millor penetració de la llum làser.
El tractament es duu a terme mitjançant una llum làser de 1064nm, continua i 10W de potència amb trens de polsos de 10 ms. La llum làser s’aplica a la placa unguial en la seva totalitat, movent constantment el feix de llum en forma espiral sobre les ungles afectades. El factor crucial de l’exit del tractament amb làser és l’escalfament del llit unguial fins aproximadament 45ºC i el manteniment de la calor durant com a mínim quaranta segons.
En funció de la mida de l’ungla, el tractament amb làser normalment dura d’un a tres minuts per ungla, és a dir uns vintminuts per tractar totes les ungles.
El curs de tractament complet normalment consisteix en quatre sessions amb un interval de tres setmanes entre les sessions. El procediment és còmode, indolor i sense cap efecte secundari; alguns pacients poden notar una mica de sensació de calor a l’ungla.
Resultats
El creixement de les noves estructures de les ungles transparents no és visible immediatament, encara que, aproximadament de sis a vuit setmanes després del tractament inicial les noves ungles transparents comencen a ser peerceptibles. Si aquest no és el cas, es pot aplicar un tractament addicional si la infecció per fongs és molt intensa. El resultat últim s’ha de fer visible entre nou mesos i un any.
Aquest mètode resulta útil per a un rang molt ampli de pacients i és especialment beneficiós en pacients grans, compromesos i amb afectació del fetge, en els quals altres tractaments alternatius podrien presentar alguns riscos.
Els làsers estan jugant un paper clau en el tractament de l’onicomicosi, amb taxes de curació superiors a la de la terbinafina, en la majoria dels casos.