Perquè se’ns claven les ungles dels peus?

Una de les causes més freqüents de dolor als peus son les típiques ungleres que molts de nosaltres hem patit en algun moment de la nostra vida. Molta gent no entén, i crec que amb raó, com una alteració de la salut dels nostres peus tant petita pot ocasionar tant malestar. En principi podríem definir les Onicocriptosis, nom tècnic de les ungleres, com una agressió de la làmina unguial, un enclavament, als teixits tous laterals de l’ungla. Aquest traumatisme de la pell es produeix en moltes ocasions perquè la vora de l’ungla adquireix una forma espiculada i actua com si fos un estilet. En altres, com veurem més endavant, no es necessari que l’ungla adquireixi una estructura en forma de punxa.

L’experiència ens diu que les persones afectades entenen ràpidament que l’ungla se’ls ha clavat i que algun tipus d’actuació s’ha de realitzar, però els encurioseix el perquè d’aquest conflicte entre dos elements dels seus dits. Els motius pels quals es produeix la unglera poden ser varis, malgrat que tots estan relacionats amb la pressió que produeix la làmina unguial sobre el seu rodet o plec periunguial lateral:

Forma de l’ungla
D’una forma natural la làmina no es plana; te una doble curvatura , una en sentit longitudinal, i un altre més marcada en sentit transvers. Quan trobem una sobrecurvatura transversal exagerada parlem d’una ungla en teula, ja que adopta la forma d’aquest element de la construcció. I quan la “teula” en qüestió encara es més corba parlem d’una ungla en teula de Provença. Inclús podem veure làmines que donen la sensació que els seus laterals es trobaran per sota degut al exagerat arrodoniment que pateixen i per això les anomenem ungles en pinça.
Una altre forma que predisposa al conflicte es aquella que sense observar una curvatura exagerada en la major part del cos de la làmina, si que presenta unes parts laterals amb uns angles o uns arrodoniments molt marcats, parlant en aquest cas d’una ungla plegada o en doble picat. En aquests casos no trobem una espícula que ens produeixi el problema.

Desviacions i Biomecànica dels dits
Quan parlo de desviacions dels dits em refereixo a les lateralitzacions o cavalcaments del 1r o del 2n dit. Si un d’aquests dos dits no està ben alineat produirà una pressió sobre les parts toves de l’altre que alhora tindran un contacte més fort amb la làmina facilitant el seu incrustament. Si el 2n dit es localitza d’una forma continua sobre el 1r, trepitjant-lo, evidentment multiplicarà les forces que l’ungla exerceix sobre els seus rodets.
Quan parlem de biomecànica, com a causa de les ungleres, ens referim a la situació en que el moviment normal del dit està alterat i els punts de recolzament mal repartits. En el moment de propulsió, quan el peu s’aixeca del terra i tot el pes del cos es localitza a la punta del 1r dit, la rotació d’aquest provocarà que una de les zones laterals del pulpell estigui empenyent cap a dalt d’una forma desequilibrada afavorint l’onicocriptosi. En aquests casos tampoc trobem una situació d’ungla amb acabament punxegut. 

Calçat
Podríem dir que aquesta és la causa més absurda per la qual se’ns claven les ungles dels dits. En general la societat ha evolucionat cap els hàbits saludables i la gent disposa cada vegada més d’informació per prevenir malalties, però encara, en alguns casos, l’aparença, la moda o com li vulgueu dir, fa que utilitzem sabates no adequades per la salut dels nostres peus provocant alteracions de diferents tipus. Un calçat estret de puntera, que no tingui la capacitat suficient per encabir els nostres peus, provocarà pressions laterals als nostres dits facilitant l’enclavament de l’ungla. No caldrà que la làmina dibuixi en els seus laterals una punxa.

Hipertròfia del rodet
Per definició, hipertròfia es l’augment de la mida d’un òrgan a causa del augment correlatiu en la mida de les cèl•lules que el formen. I el rodet es el plec de pell que envolta lateralment l’ungla. Quan aquesta part del complex de l’ungla es desproporcionada, augmenten les possibilitats que generi forces cap a la làmina produint-se una ferida. En aquest cas tampoc s’ha perdut la forma lineal del lateral de l’ungla.

Hiperhidrosi
La Hiperhidrosi es l’excessiva producció de suor. Aquesta alteració produirà entre altres anomalies una pell massa tova i més fràgil del que seria recomanable. En aquest cas la maceració de la pell serà un factor que ajudarà a que altres causes ja comentades  produeixin el problema del que estem parlant.

Mal tallat de l’ungla 
Segons alguns autors es la causa més freqüent d’Onicocriptosis. I que vol dir tallar-se malament les ungles? Vol dir cometre l’error d’arrodonir-les igual que fem amb les ungles de les mans. En molts casos el tall no arriba completament al lateral i sense adonar-nos deixem un tros d’ungla en forma d’espícula que se’ns acabarà clavant. També hem de  tindre en compte que, per molta força que fem al subjectar qualsevol objecte mai arribarem a produir una pressió tant forta com quan sobre les ungles dels nostres peus “reboten” unes forces des del terra proporcionals a tot el pes del nostre cos. En aquest moment sobre el dit en qüestió, sobretot el 1r dit (dit gros), s’exerceix una pressió, que amb unes ungles mal tallades, es facilitarà la formació de la unglera.
A més, moltes persones, al iniciar-se  la molèstia, intenten solucionar-ho retallant encara més, i només fan que incidir en el manteniment de “punxes” que agredeixen les parts toves i agreugen el quadre clínic.

Traumatismes
Una altra manera de produir-se alteracions en la forma normal de l’ungla es el traumatisme directe. Una trompada sobre l’ungla pot ocasionar una irregularitat que desencadeni en el trencament de la pell per acció de la làmina.

Fins aquí us he explicat els motius més comuns pels quals es claven les ungles dels peus. A partir d’aquí podríem parlar dels diferents signes i símptomes que podem observar, dolor, envermelliment, augment de la temperatura a la zona, inflamació més o menys exuberant o signes d’infecció molt localitzats o afectant al dit d’una forma més extensa… i també dels diferents tractaments, a vegades senzills i força conservadors, però en altres ocasions amb actuacions quirúrgiques… però millor aquestes qüestions les deixem per un altre article…

Xavier Ortas Deunosajut.
Sotsdirector dels Estudis de Podologia. EUCS Manresa