“No parlo bé perquè se’m nota molt accent”. Si heu estudiat idiomes, segurament en algun moment heu pensat que no els parleu bé perquè se us nota molt l’accent de la llengua pròpia.
Recordo haver ensenyat anglès a un grup d’adolescents i preguntar-los: “Us sentiu bilingües en català i castellà?”. Alguns em van respondre que no, perquè creien que parlaven millor el català que el castellà. Quan els vaig preguntar què feia el seu català millor que el castellà em van respondre que no el parlaven tan bé perquè ho feien amb accent català.
Aquesta no era la resposta que esperava. Jo pensava que dirien que era perquè cometien errors gramaticals, com confondre noms masculins i femenins que no sempre coincideixen en castellà i català (per exemple, el calor i la calor o el síndrome i la síndrome) o per confondre el vocabulari (per exemple, dir forquillo en castellà en lloc de tenedor). Però, parlar amb accent? Mai no ho hauria considerat un impediment per parlar amb fluïdesa.
Això es deu al fet que, tot i que parlem el mateix idioma, les persones d’un mateix país poden tenir accents diferents. Segons diverses fonts d’Internet, només Gran Bretanya té més de 37 dialectes i hi ha 160 accents anglesos diferents a tot el món. A més, hi ha un nombre creixent de persones que parlen anglès per treballar o estudiar, no només amb parlants nadius, sinó amb parlants d’altres idiomes, que fan que hi hagi també un anglès internacional.
Per tornar al tema, quina diferència hi ha entre pronunciació i accent? Bé, en poques paraules: la pronunciació es podria entendre com una forma acceptable de dir una paraula, mentre que l’accent és com es pot pronunciar una paraula en una regió o àrea geogràfica. Els nord-americans, els britànics i els australians pronuncien la paraula Dimarts de forma lleugerament diferent (tuz-dei, tiuz-dei, tchuz-dei, respectivament). Totes tres pronunciacions són correctes, però diferents, o dit d’altra manera, amb accents diferents. Tot i així, en cap dels tres casos diuen “tu-es-dei” (3 síl·labes), cosa que sí que seria un error de pronunciació.
Aquí teniu un vídeo amb alguns exemples d’altres paraules que els parlants nadius britànics, nord-americans i australians pronuncien de manera diferent:
I pel que fa al vostre accent marcat, no us preocupeu massa. De vegades els parlants nadius no es poden entendre entre ells, com demostra aquest vídeo d’alguna cosa que va passar al parlament britànic.
Nancy Lee, responsable del Servei d’Idiomes del campus Manresa de la UVic-UCC