Els idiomes tenen molts exemples de parelles de paraules que sempre diem en el mateix ordre: blanc i negre, sal i pebre, yin i yang. Per què sempre van en aquest ordre? Si ho preguntes a algú segurament et dirà que no sembla natural dir-ho d’una altra manera. Per què això? Per què no podem dir negre i blanc, pebre i sal, yang i yin? En realitat podríem i en canviaria poc el significat.
Potser és per raons filosòfiques. El negre és l’absència de llum, mentre que el blanc és la presència de tots els raigs de llum. Passem de les absències a la presència. Yin i yang, que es poden interpretar com a foscor i llum, positius i negatius, també són un doble contrari. Tanmateix, si són iguals, per què un ha d’anar abans que l’altre?
Si mirem l’exemple de sal i pebre, podria ser perquè fem servir la sal més que el pebre? Això tindria sentit. Tot i així, si pensem en un altre exemple, com “fish and chips”, es podria argumentar que mengem més sovint chips que fish, sobretot perquè les patates són més assequibles que el peix en molts països.
No, hi ha una raó molt més científica d’aquest ordre de paraules. Si algú ha estudiat l’ensenyament o l’aprenentatge de la pronunciació haurà vist una imatge com aquesta:
Què passa amb aquesta imatge? Ens demostra que la pronunciació es produeix en tres parts de la boca: la part posterior és a dir, cap a la gola; la boca, incloses la llengua i la part superior de la boca; i la part frontal de la boca, incloses les dents i els llavis.
A la majoria de la gent li agrada pensar la boca com un carrer de via única. Mastegar, menjar i empassar està bé. Vomitar està malament. Tanmateix, és un carrer de dues vies quan es tracta de respirar. I trobareu que és més natural moure la pronunciació de les vocals de la part posterior a la part anterior de la boca.
Els sons de les vocals d’aquestes paraules curtes són el que condueix l’ordre dels parells. Si penses en la vocal a de blanc, t’adonaràs que és a la part posterior de la boca, mentre que la e de negre és més a prop de la part frontal. L’a de sal es troba a la part posterior de la boca, a prop de la gola mentre que l’e de pebre és al mig, a prop de la part davantera.
Així que, com podeu veure, comencem la combinació amb les paraules en les quals el so vocal comença més lluny dins la boca i continuem amb aquelles en les quals el so vocal avança. Intenteu-ho. Penseu en un parell de paraules en diferents idiomes i comproveu si la teoria és correcta.
Nancy Lee, responsable del Servei d’Idiomes d’UManresa