10. PUC ESCOLTAR MÚSICA MENTRE TREBALLO
A mi em relaxa molt escoltar música, sobretot cançons que he sentit milions de vegades. No em distreuen, simplement em relaxen, com la música de fons que toca mentre compres al Carrefour. A l’oficina, no puc posar Spotify ni els auriculars perquè sempre estem pendents de trucades, visitants o d’una companya que et crida per informació. Però a casa, puc posar-me’ls i fins i tot deixa anar un “yeah, yeah, yeah, oooooo” de tant en tant sense vergonya.
9. ESTALVIO TEMPS
Això afecta més aquells que tenen un trajecte especialment llarg, és a dir des de Cardona o fins i tot des de Sant Boi de Llobregat. Jo només tinc 15 minuts a peu per arribar a la feina, però quan ho faig quatre vegades al dia, representa una hora al dia, un temps valuós que podria dedicar a mirar Netflix o solucionar Sudokus! Això també em porta a …
8. PUC DINAR A CASA CADA DIA
Tot i que trobo a faltar els companys simpàtics de menjador, el dinar a casa té els seus avantatges. Pots menjar el que vulguis, tens la teva família amb tu (sí, sé que encara és aviat i aquesta actitud pot canviar), i, el millor de tot és que el sofà m’està esperant. Deu minuts d’estirar-se al sofà havent dinat mai han fet mal a ningú. Mireu com de bé m’he integrat en la cultura ibèrica!
7. SÓC MÉS VALENTA AMB LA TECNOLOGIA
Sempre m’he considerat una persona no massa al dia en matèria de tecnologia. Els meus teclats preferits son CTRL + Z. Tot i això, estar a casa m’ha obligat a explorar què més pot fer el meu ordinador, bé més aviat els programes que fem servir a la feina. He descobert molt de l’aula virtual i puc navegar amb facilitat al núvol. I sabeu què? El meu ordinador encara funciona i no he destruït el núvol de la universitat. Encara podria passar, em podríeu dir. Grr….però sí, teniu raó.
6. LA TRANQUIL·LITAT
Si, és una experiència distòpica caminar pel carrer com si hi hagués hagut una apocalipsi. Quan veus una altra persona no saps si l’hauries de saludar-la o evitar-la com si fos un zombi que té gana de carn humana. Però tampoc no hi ha la cacofonia de ràdios amb música a tot volum, el soroll de motos portant pizzes a domicili ni els clàxons dels cotxes. Si que és molt estrany, però no és desagradable.
5. LA CREATIVITAT
La necessitat és la mare de la invenció. Els meus fills estan resignats a la quarantena i no es poden passar tot el dia davant d’una pantalla. Ni una vegada he sentit, “M’avorreixo. Què puc fer?”. És clar que encara no han passat prous dies de confinament, però penso que aquesta actitud durarà. Fan les activitats escolars a casa: fitxes de mates, lectura i escriptura, fins i tot educació física amb el Just Dance de la Nintendo o a vegades amb guerres de coixins. Aquesta darrera pertorba els avantatges número 3 i 6
4. LA VOLUNTAT
És evident que en la vida quotidiana som propensos de caure en una certa complaença. Aquests dies, he vist docents aportant un 110% a les classes virtuals. Alguns professores dubtaven sobre com utilitzar l’aula virtual i hem passat molt temps parlant per telèfon per descobrir les capacitats que ens ofereix la tecnologia i l’entorn virtual de la universitat. Alguns van més enllà de les seves tasques i han buscat entorns virtuals gratuïts per fer classes per vídeo conferència. I l’equip…quina força, amb alegria i ganes de treballar, encara que en una de les reunions virtuals una companya ens apareixia en pantalla cap per avall. Però sabeu què? Crec que ella està també en la fase que comentava en el número 7.
3. EL PIS ESTÀ HABITABLE
Hi ha cases i pisos que sempre són nets i ben endreçats. No és el cas del nostre. Tenim la batalla cada dia d’entrar sense trepitjar sobre bambes, botes, motxilles o bosses o l’aventura de buscar la taula de menjador, que queda amagada sota una pila de llibres, papers, bolígrafs i llapis, i innombrables articles electrònics. I no parlarem de la pols. Si el coronavirus fos a casa nostra, estaria amagat sota una capa de pols. Però ara ens esforcem més a endreçar les nostres coses i a mantenir un nivell digne de neteja. I segons els experts, a més de la importància de rentar-se les mans, també és necessari netejar bé les superfícies. Sort que ara les podem trobar!
2. EXERCICI
D’acord, vosaltres pensareu que això és una broma, però us asseguro que no ho és. Fa quasi 13 anys que no he vist l’interior d’un gimnàs. Sí, m’agrada caminar a la muntanya o anar amb bici, però no vaig mai a fer peses, ni a una classe de spinning, encara que hauria de fer-ho. No pateixo de la síndrome de cames inquietes, però l’altre dia les meves cames rebotaven com una pilota de goma. Tot d’un plegat estava estirada a terra fent estiraments, exercicis de cames i abdominals. Només calia una quarantena d’un virus perillós per obligar-me a fer exercici físic!
1. UNA MAJOR ESTIMA PER TOTHOM
És en moments com aquests quan ens n’adonem qui és realment important. Només estic agraïda que la meva família té salut, el meu marit i jo tenim feina i podem treballar des de casa, i tenim amics i família que es preocupen per nosaltres. L’altre dia vam sortir a aplaudir els treballadors del món sanitari. Però tinc ganes d’aplaudir els botiguers que ens alimenten cada dia, els mestres de les escoles que no només eduquen els nostres fills, sinó que també els crien, i els monitors que formen part de la seva educació. Amb la quarantena, jo noto que no són les coses el que més aprecio, sinó les persones.
Aquestes són les deu primeres coses positives que estic vivint a la meva quarantena. Quines són alguns vostres? No dubteu a compartir.
Nancy Lee, responsable del Servei d’Idiomes del campus Manresa de la UVic-UCC