“El coneixement és poder,” va dir Petyr Baelish “Dit petit”.
“El poder és poder,” va dir Cersei Lannister.
Daenerys Targaryen ens demostra que “la llengua és poder.”
ATENCIÓ ALS ESPÒILERS! Si no heu vist Joc de trons però ho voleu fer, no continueu llegint. Aquest article inclou descripcions d’escenes destacades de la sèrie.
Com ens demostren la Daenerys i Joc de trons que la llengua és poder? Per començar, la Daenerys era molt hàbil a l’hora de fer servir diferents llengües.
En el cas del dothraki, la Daenerys va fer servir la llengua d’una manera molt subtil però molt profitosa. Va aprendre la llengua del seu marit i el fet de parlar-la la va ajudar a integrar-se a la societat dothraki. La interacció amb els altres va fer que deixessin de banda el seu aspecte de forastera i l’acceptessin com a una més. El seu germà Viserys era molt més ignorant i no es va prendre la molèstia d’aprendre dothraki. Si ho hagués fet, potser s’hauria salvat del final que va tenir.
D’altra banda, qui no recorda la sorpresa de l’amo d’esclaus d’Astapor en saber que la Daenarys Targaryen parlava alt valyri? No havia parat d’insultar-la des del moment que l’havia conegut, pensant-se que ella no entenia res i que depenia de la traductora, que sempre suavitzava els comentaris de mal gust i en feia una interpretació diplomàtica. Però com que la Daenarys entenia tot el que deia, de seguida va veure quina mena de persona era en realitat. Amb un personatge miserable com ell, no és estrany que no tingués cap mena de dubte a l’hora de dir-li al seu drac: “Dracarys.”
A la sèrie també es veu que, qui no parla bé una llengua, pot ser molt desafortunat. El pobre Tyrion Lannister tenia bones intencions intentant parlar alt valyri però, ai las, els resultats sempre eren desastrosos. En una ocasió, pels carrers d’una ciutat, va veure una dona pobra amb una criatura molt petita i li va oferir diners. Li va dir que els diners eren “per la criatura, per menjar la criatura” que, evidentment, no és el mateix que “per comprar menjar per a la criatura”. En una altra ocasió, un soldat bilingüe va tenir pietat d’ell quan, en comptes de demanar per veure el presoner, va dir que “es volia menjar el guardià de la calavera”. Sort que el soldat immaculat parlava la llengua comuna de Ponent.
Quina és la intenció d’aquest text? No és promoure l’aprenentatge de llengües per evitar una mort terrible ni per fer veure que no saps la llengua d’algú i així poder descobrir les seves veritables intencions. Només pretén demostrar que la llengua té el poder de fer-te formar part d’una comunitat i de tenir més eines a favor teu a l’hora de negociar. La llengua ens dona el poder d’actuar.
Nancy Lee, responsable del Servei d’Idiomes d’UManresa