Un dels indicadors que ens permeten mesurar el progrés que anem aconseguim quan aprenem una llengua estrangera és l’ús d’una gama cada vegada més amplia de vocabulari.
Però cal tenir en compte que hi ha una diferència molt important entre el que s’anomena el vocabulari actiu i el vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de totes aquelles paraules que coneixem, és a dir, que som capaços de reconèixer, mentre que el vocabulari actiu consisteix en totes les paraules que sabem utilitzar correctament i que utilitzem realment. En la nostra llengua materna també tenim els dos tipus de vocabulari i el passiu sempre és més alt que l’actiu.
Llegir, escoltar i estudiar vocabulari ens ajuda a augmentar el nostre vocabulari passiu i aquestes activitats ens permetran reconèixer paraules quan les tornem a llegir o a sentir però, malauradament, cap d’aquestes tasques contribuirà a millor el nostre vocabulari actiu.
La dura realitat és que, per moltes paraules que coneguem de manera passiva, a l’hora de parlar seguirem quedant-nos limitats i ens trobarem incomodes i amb ganes d’acabar la conversa el més aviat possible si no som capaços de donar amb la paraula adequada en una situació determinada. Això fa que molt estudiants de llegues es frustrin a l’hora d’enraonar i acabin repetint eternament el cicle d’aprenentatge de vocabulari passiu.
Tots hem passat per aquesta situació: quan llegim un text relativament senzill, coneixem la majoria de les paraules i n’entenem el significat o bé som capaços de deduir-lo en funció del context. Però, què passa si ens demanen que parlem de manera improvisada sobre el mateix tema? La realitat és que, senzillament, la majoria de les paraules de les quals en coneixem el significat no ens vindrien al cap. És com si no les tinguéssim “activades”. Hi són, les coneixem, però per algun motiu no acaben de sortir a la superfície.
Què podem fer per millor el nostre vocabulari actiu, doncs? No és tant qüestió d’aprenentatge com d’adquisició. Hem d’adquirir-lo, interioritzar-lo, fer-lo nostre, de manera gradual i sistemàtica. La manera més fàcil es, senzillament, parlant. Just talk! Cada vegada que aprenguem algun terme o concepte nou que vulguem incorporar, intentem fer-lo servir tan aviat com en sigui possible en un context real. Altres consells per aconseguir-ho són:
- Utilitzar no només paraules sinó combinacions de paraules, expressions i frases fetes.
- Començar sempre per contextos generals i propers, ja que això ens permetrà que l’aprenentatge sigui molt més significatiu.
- Intentar copiar models de construccions lingüístiques que sentim en cançons, podcasts, pel·lícules, series, etc.
- Fixar-nos en les paraules que utilitzem i fer un esforç conscient per buscar analogies morfològiques (prefixes, sufixes, terminacions…) i afinitats semàntiques (sinònims, antònims, paraules polisèmiques…), associacions conceptuals, etc.
- Encara que no tinguem a ningú a prop per parlar en la llengua estrangera, fer l’exercici mental de parlar: per exemple, posant nom a les coses que tenim al nostre voltant o repetint mentalment en anglès la frase que acabem de dir en català.
- Descriure mentalment tot allò que estem fent o a punt de fer, en una mena de diàleg intern amb nosaltres mateixos. Per fer-ho, en cas de no saber alguna paraula podem buscar-la a través del mòbil – que solem portar sempre a sobre – i un cop trobada tornem a repetir la frase sencera per anar interioritzant aquest nou vocabulari de manera contextualitzada. 000