La propina és una qüestió delicada quan viatgem per l’estranger. En alguns països, com el Japó, donar diners a algú es considera un gest de mal gust i, per tant, deixar propina pot arribar a considerar-se fins i tot un insult. A l’altra cara de la moneda trobem països en els quals cambrers, conserges, guies i altes treballadores del sector turístic depenen de manera pràcticament exclusiva de les propines per pagar el lloguer i alimentar la seva família.
Davant d’això, és recomanable intentar informar-se sobre els costums i hàbits que hi ha cada país en aquest aspecte. En cas de dubte, aquí teniu alguns suggeriments:
- No demaneu mai directament a la persona implicada si li heu de deixar propina. En alguns països, com la Índia, un cambrer possiblement dirà que no per modèstia i educació encara que el seu sou es provingui exclusivament de les propines. Però també us podeu trobar amb el cas oposat: que una persona que normalment no rebi propines us digui que és habitual deixar un 10% davant la oportunitat inesperada de guanyar uns diners extra.
- Si no sabeu què fer, mireu al vostre voltat i observeu que fan els altres turistes. La gent deixa diners a sobra la taula quan marxen del restaurant? Tots les persones que anaven a la mateixa excursió en barca que vosaltres han ofert un parell de dòlars al capità o a la tripulació? El més encerat és seguir l’exemple.
- Aneu amb compte amb els anomenats service charges. Encara que el compte del restaurant indiqui que aquest cost està inclòs, això no significa automàticament que vaig a parar als interessats. En països com Grècia, Itàlia o Hong Kong és recomanable deixar igualment propina perquè el service charge se’l queda el propietari de l’establiment enlloc de destinar-ho als cambrers.
Com podeu veure, és important informar-se abans de viatjar a un destí determinat per tal d’evitar situacions incòmodes.