L’emprenedoria, aquest concepte aparentment desitjable a tots nivells, ha empastifat qualsevol àmbit de la nostra vida. Curiosament, només fa 5 o 6 anys, aquesta paraula era marginal al debat públic. Tot i així, és innegable que comptar amb persones emprenedores a la societat produeix efectes positius sobre el desenvolupament econòmic.
Així ho afirma Richard Florida, entre altres, que fins hi tot explica que les diferències de riquesa entre regions o ciutats són degudes a la concentració de persones que per algun motiu decideixen “fer coses”. Ell n’anomena la classe creativa. D’aquesta forma, el capital emprenedor d’una zona ve donat per la quantitat i qualitat de perfils emprenedors de què disposa i també per l’habilitat de materialitzar-los en projectes empresarials. Incentivar l’emprenedoria doncs, és un bon començament per un futur prometedor.
Ara bé, l’emprenedoria no és més que una actitud (com ho és la 
tolerància, l’agressivitat o l’hospitalitat) és a dir una predisposició a fer una cosa, en aquest cas endegar projectes. Només és això, una actitud, que hauríem de cultivar entre els nostres joves perquè un dia desemboqués en la pregunta “I Si… per què no?”.
En efecte, aquesta pregunta convida a plantejar-se una altra forma de fer les coses, o de transgredir en el bon sentit de la paraula, unes maneres de fer pretèrites que és l’inici del pensament emprenedor. Si aconseguim persones que de manera natural es pregunten “I si, per què no?” haurem posat una pedra importantíssima pel futur. I això és feina de tots. En aquest sentit cal remarcar que ser un emprenedor no és una professió. L’espectre mediàtic ha posat el focus sobre persones que s’autodefineixen com a emprenedores, i que ofereixen una visió molt idealitzada de la seva experiència vital en conferències, llibres o en les xarxes socials. Crec que en el fons entre tots, hem fet que molts d’aquests perfils que prometien ser grans empresaris hagin acabat guanyant-se més bé i més còmodament la vida com a conferenciants que com a empresaris, fent així un mal favor al cultiu de vocacions emprenedores, perquè al cap hi a la fi, no hi ha millor model de referència per un emprenedor que un empresari que generi riquesa i llocs de treball. A tots ens vénen al cap exemples d’aquesta desorientació emprenedora/empresarial, i és una llàstima, perquè són uns trumfos ben malgastats.
Per tot això hauríem de començar a virar el concepte i modelitzar i positivitzar la figura de l’empresari (professió) enlloc de la d’emprenedor (actitud), deixant aquesta última reposar una temporada, per treballar-la curosament des de les institucions o organismes adequats per fer-ho, perquè cada cop hi hagi més joves siguin mestres, infermers, economistes o advocats per exemple, que es preguntin “I si… i per què no?”.
Marc Bernadich Márquez. Responsable de FUB e+i i professor dels Estudis d’Empresa de la FUB