El preu de la llum en el mercat majorista ha superat aquesta setmana els 600 euros/MWh. Després d’aquesta nova pujada, que es produeix en plena ofensiva militar de Rússia sobre Ucraïna, el preu de la llum multiplica per 13 l’import registrat fa un any, quan es pagava a 45 euros/MWh, i és un 90% superior al de quan Rússia va envair Ucraïna el 24 de febrer. Un dels components que més contribueix a aquest enlairament és l’escalada que ha registrat el gas en els mercats internacionals i que marca generalment el preu majorista, al ser l’última font més cara que cobreix la demanda. Tampoc mai s’havia pagat el petroli a un preu tan alt en euros. L’escalada dels preus del cru, que ha superat els 130 dòlars i la devaluació de l’euro respecte al dòlar han portat el Brent i les economies europees a pagar-lo per primera vegada molt per sobre dels 100 euros. I el preu s’ha disparat davant la possibilitat que Occident, els EUA més que Europa, iniciï un embargament del petroli i gas russos. El transport s’encareix i els costos energètics, encabritats per l’escalada del gas i de la llum, es disparen.
De mitjana, a la UE el 40% del consum de gas i el 27% del petroli provenen de Rússia. La factura és de 180.000 milions d’euros anuals. Aquests ingressos contribueixen al 75% del pressupost militar del Kremlin i, per tant, ajuden a finançar la guerra amb Ucraïna. És precisament el flux de diners associat a les importacions d’energia i matèries primeres per part d’Europa allò que sosté en bona mesura l’arrogància de Putin. Molt particularment, la dependència del gas rus és directa i enorme en el cas de molts països de l’Europa Oriental. Les darreres sancions, que s’afegeixen a la congelació dels actius exteriors del Banc Central de Rússia, pretenen asfixiar econòmicament el règim de Putin. Però també tenen importants efectes sobre Europa, un gegant econòmic sense autonomia energètica ni capacitat de defensa pròpia. Cada dòlar d’encariment del petroli suposa un cost en termes de PIB espanyol proper a 300 milions. Les famílies i els treballadors s’empobreixen, les empreses redueixen els marges, i si aquestes poden repercutir l’increment de preus perjudiquen els consumidors.
Ara bé, com perjudica a Putin el boicot al petroli i gas russos? Doncs ben poc de moment. Rússia normalment exporta 8 milions de barrils de petroli diaris. Al voltant del 60% es destina a Europa i el 20% a la Xina. Ara, el barril de petroli dels Urals es ven amb un lleuger descompte davant el barril de Brent, però es continua venent. El Kremlin continua fent caixa i el gran beneficiat del descompte és la Xina. El petroli i gas russos que no compra Europa es venen més barats a la Xina. Les sancions a Rússia, per tant, reforcen l’eix Moscou-Pequín. Aquests països fa anys que estrenyen els llaços econòmics. Vladímir Putin i Xi Jinping s’han trobat 40 vegades en reunions oficials els darrers anys. La Xina és el soci comercial més important de Rússia. El Banc Central rus té el 13% de les reserves exteriors en iuans. Els dos països acaben de signar un contracte a 30 anys perquè Rússia li subministri gas natural a la Xina mitjançant un nou gasoducte, arribant també a un acord pel subministrament de 100 milions de tones de carbó. El 2017 varen establir un sistema financer de pagament interbancari per a liquidar transaccions entre iuans i rubles. El seu ús fins ara ha estat limitat i cada cop és més clar que aquests acords es varen fer per evitar les sancions occidentals que seguirien a un atac militar sobre Ucraïna que porten molts anys preparant. Les sancions no aturaran les ambicions del Kremlin ni ofegaran econòmicament a Putin. Més aviat, el principal damnificat serà Europa i la Xina el beneficiat.
Quina podria ser una possible solució a aquest problema? Els Estats Units és un gran productor de petroli i gas, acumulant també immenses reserves en el seu territori. Un esforç productiu intensiu per vendre massivament els seus recursos energètics, tant en el mercat nacional com en l’exterior, debilitaria el règim de Putin a l’abaratir el preu de l’energia i disminuir els ingressos que financen la criminal guerra. Al mateix temps, a mitjà termini, els EUA i la Xina, en guerra comercial des del 2018, haurien d’eliminar recíprocament els aranzels imposats per Trump. L’escalada en la retòrica, les contínues topades diplomàtiques i les sancions mútues entre les dues superpotències contribueixen a la polarització mundial. El conflicte de Rússia amb Ucraïna reforça la unió entre la Xina i el Kremlin, tensionant les relacions entre l’eix Pequín-Moscou i l’aliança transatlàntica entre Europa i els Estats Units. L’acció militar premeditada de Putin sobre Ucraïna és un acte criminal que sega la vida de molts innocents. Una invasió de l’illa de Taiwan per part de l’exèrcit de la República Popular de la Xina podria significar l’inici de la Tercera Guerra Mundial. La millora en l’autosuficiència energètica d’Europa, l’esforç exportador en petroli i gas dels EUA i l’OPEP, així com l’impuls de les relacions comercials amb la Xina en serien els antídots més eficaços.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC