La vida va entrecreuar els camins d’en Joan i el meu en diferents moments. Va ser el meu mestre de català en una secundària ja molt i molt llunyana, però de record ben proper. Un mestre que va saber fer estimar la llengua, el país i també la ciutat a tota una generació de manresans i manresanes.
Ens vam retrobar anys després a l’ensenyament, ell des de la gestió, jo des de l’escola i la formació permanent. Sota un títol altisonant dels que agraden a l’administració va treballar incansablement per millorar la formació permanent dels i les mestres, amb la introducció dels cursos de pràctica reflexiva, la formació de les formadores de les aules de ciència, la creació dels programes de ciència… Sota el seu guiatge estratègic vam aprendre molt i vam donar un bon impuls a l’ensenyament de les ciències tota una generació de mestres.
Ens tornem a veure en una reunió d’un Col·lectiu de Docents del Bages, una entitat que agonitzava i que revifa amb una nova etapa de plenitud sota la seva presidència. Compartim escoles d’Estiu, cursos, ponents, intents d’innovació, problemes i alegries….
I agraeixo especialment el moment en què ens retrobem i accepta de responsabilitzar-se de la docència d’una assignatura del Grau en Mestra d’Educació Infantil Umanresa. Va fer molt bona feina com a docent, va donar identitat pròpia a les assignatures al seu càrrec, va ser estimat i respectat per les estudiants, així com escoltat i respectat per tota la resta de professorat.
En tots els àmbits de la vida que vaig tenir el goig de compartir amb en Joan, el vaig viure com una persona compromesa, un treballador incansable, un professor inquiet i innovador, una bona persona i un gran amic.
Joan, en nom propi però també de tot l’equip de professorat del Grau en Mestra d’Educació Infantil Umanresa, gràcies per totes les aportacions, per totes les estones compartides, per totes les converses que no hem pogut acabar.
Et trobarem a faltar.
Montse