Dissabte passat, les integrants del Grup de treball Els projectes de treball a l’aula van organitzar la darrera sessió del grup com a moment per compartir algunes de les experiències viscudes al llarg d’aquest curs, i no només entre les persones integrants del grup, sinó que van obrir la sessió a tothom.
El següent quadre recull les escoles i projectes que van presentar:
| Escola | Poble | Títol del projecte |
| L’espill | Manresa | Com podem anar a Fuives? |
| La serreta | Santpedor | Jane Godall |
| Els aigüerols | Santa Perpètua | Murs: per què se separen les persones? |
| Sant Jordi | Navàs | Les abelles són importants pel món |
| Rellinars | Rellinars | Any 2017: cançó Els esquirols |
De les exposicions fetes en van sorgir algunes reflexions:
- Els nens/es com a essers intel·ligents, amb capacitat per a buscar solucions diverses. Acostumar els infants a creure que no saben si ningú els explica abans i a no creure en les seves possibilitats és una pèrdua de talent que no ens podem permetre com a societat. El “no en sabem” s’ha de canviar per “ho provem!”
- El coneixement no es troba fragmentat en petites parts, sinó que els conceptes s’interrelacionen àmpliament. L’elaboració conjunta d’un mapa d’idees al llarg del desenvolupament de la investigació és una eina útil per prendre consciència del que es va aprenent i per posar ordre als conceptes.
- Aprendre és emocionant. Treballant des d’aquesta perspectiva no cal planificar accions específiques per a emocionar-se que compensin estones dedicades a seguir fent tasques sense sentit, sinó que es troben situacions emocionants d’aprenentatge de manera natural quan s’enfilen camins d’indagació que tenen interès real, un punt d’incertesa i que obtenen reconeixement de l’exterior.
- Afrontar el coneixement des de la indagació: partir d’un problema o un interès concret, muntar una situació experimental, buscar evidències diverses, recollir dades, interpretar-les…. És el mateix itinerari que segueixen els investigadors i els científics: aproximar-se al coneixement amb la màxima objectivitat.
- Acabar el projecte amb una aplicació real: la recollida de mòbils, el contacte amb institucions que tenen capacitat per a canviar les coses, … Conèixer té sentit per a prendre decisions més raonades.
- L’anglès integrat en la vida de l’escola. Vam escoltar un projecte de treball liderat per l’assignatura d’anglès que evidenciava com les especialitats poden trobar el seu lloc des d’aquesta perspectiva.
- Qualsevol pretext pot donar lloc a itineraris de coneixement interessants, si intentem entendre’l globalment i des de la realitat. No es poden establir els projectes amb massa previsió perquè depenen de les circumstàncies: el dia 12 de febrer de l’any 2017 no passarà mai més. El que es va escriure en un passat proper pensant en un futur que és ara el nostre present té interès perquè formem part d’aquest futur-present.
- Queda clar que no és necessari que un projecte sorgeixi dels infants, el que sí cal és saber escoltar els infants i comprovar que les intencions de la mestra i les dels infants conflueixen sense necessitat d’imposicions.
- La importància de seure en acabar i recollir per escrit tots els continguts afrontats. Fer ús del currículum (el de veritat, no el llibre de text) i més enllà del currículum per fer-nos conscients de tot allò que s’ha mobilitzat al llarg dels dies.
Les exposicions diverses van deixar clar que afrontar el coneixement des de la perspectiva dels projectes no és deixar de fer res, és aprendre molt més, en quantitat i en profunditat!
Felicitats a totes les integrants del grup, gràcies per deixar-nos compartir les vostres experiències i felicitats també a les formadores! Molt bona feina!