El passat dimecres l’Olga Romera i la Montserrat Navarro de l’equip educatiu de l’escola El Martinet ens van oferir una xerrada molt interessant sobre l’educació que imparteixen a la seva escola de Ripollet.
Us adjuntem uns paràgrafs que creiem que defineixen molt bé el funcionament d’aquesta escola singular:
La nostra escola no pot quedar al marge d’assumir una educació que es comprometi en facilitar les cartes de navegació per moure’s i créixer dins un món contínuament canviant.
Dins d’aquesta complexitat del món, l’aprendre a viure junts és un dels reptes de l’educació en l’actualitat. Podríem dir que és una tasca difícil que neda a contracorrent respecte els valors propis de l’individualisme i la competitivitat, fills d’un present que volem canviar. Aquesta transformació està en mans de totes les persones compromeses amb l’educació (pares, mestres, monitors d’esplai, entitats…) que d’una manera creativa i coherent poden fer una mica més possible la utopia.
Equip de mestres d’EL Martinet (2005) Entramats. Les relacions al Martinet.
Hola. Som els primers nens i nenes que vam començar en aquesta escola des del primer dia. Això no passa gairebé mai, ja que no s’estrena una escola cada dia! Alguns tenim quatres anys, alguns cinc i altres ja n’hem fet sis. Us hem escrit aquest llibre per explicar-vos com és aquesta escola i així vingueu sabent com són els espais, quines coses fem, les persones que coneixereu, … nosaltres ara ja sabem moltes coses (no tot!) però l’any passat quan érem com vosaltres estàvem una mica despistats.
Nens i nenes de 4 i 5 anys de l’Escola El Martinet (2006) De la Mà. Un viatge apassionant amb passes de gegant.
Mirar d’esbrinar de què en diem «respecte» és una qüestió complexa. Tanmateix, podríem pensar que el respecte pot ser viscut o percebut de maneres diferents, tantes com persones existeixen. De fet, alguns paràmetres que defineixen el respecte es vinculen profundament a les arrels de l’etimologia humana, la qual cosa connecta aquesta actitud de les persones, segurament culturalment apresa en part, amb aquells processos biològics que defineixen la mateixa vida de l’organisme. Entenem, doncs, que a un organisme tractat amb respecte se li concedirà la força i l’espai necessaris perquè ell mateix cerqui els seus propis processos i camins per créixer i per aprendre.
Bonàs, M. (2012) De què en diem “respecte”? Guix, 386-387, 54-60.
L’escola Martinet té com a eixos bàsics el benestar i el respecte als alumnes.
Parteix d’aquesta premissa i dibuixa la seva línia pedagògica oferint als infants espais d’oportunitats, ambients amb diferents propostes simultànies i engrescadores.
Entenen l’escola com una gran casa on hi ha espais amplis i franges horàries llargues.
Només així es poden respectar els ritmes i donar resposta a les inquietuds dels infants.
Molt interessant poder dissenyar l’escola des dels fonaments.
Les imatges ens mostraven infants feliços. El gran objectiu de moltes de les famílies actuals. Jo hi vull llegir un equip de mestres en constant coordinació i formació. Una bona proposta per l’escola que volem.
Vaig sortir de la conferència amb la idea que havien quedat moltes coses per explicar.
Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
Moltes gràcies per apostar per una escola de qualitat. Creure en l’escola.
Hola a tothom
Poder emprendre un nou camí, poder accedir des del seus inicis i des dels seus fonaments, … aquest diàleg entre arquitectura i pedagogia, crec que és ideal per gaudir, plenament, d’un bon projecte com és l’escola Martinet.
M’ha quedat clar el perquè de la seva estructura, dels seus espais i ambients, les seves comunitats, dels seus materials, …. Però, alhora, he sortit de la xerrada amb la necessitat de “més”. La sensació de voler aprofundir més en la seva pedagogia i metodologia, aprofundir més en la feina del dia a dia, aprofundir més en l’aprenentatge de la lecto-escriptura i matemàtiques, ja se que això sona … cada ú que li posi el nom…, però, jo que fa molts anys que estic en una escola tradicional, i avui en dia diríem “ de les d’abans”, aquest aspecte se m’ha d’explicar més…
L’escola que vaig veure en les imatges que van passar, em van donar molta pau i la descriuré amb paraules de Loris Malaguzzi: “Una escola amable, treballadora, creativa, agradable, documentable i comunicable, lloc de recerca, aprenentatge, reconeixement i reflexió”
Salut i fins a la propera!
Hola bona tarda a tothom!!!
Moltes gràcies Montserrat i Olga per apropar-nos la vostra escola. M’ha agradat escoltar-vos perquè vaig poder visitar la vostra escola en els primer anys quan estudiava. Ha donat goig veure el treball de reflexió que heu fet i per tant els canvis realitzats amb coherència. M’ha agradat molt la primera imatge dels camins, defineix molt bé l’educació amb la vostra visió que comparteixo: compartim per construir plegats.
Treballo en escola bressol i amb escoles com la vostra dona gust veure com existeix una continuïtat important entre el primer cicle i el segon cicle d’educació infantil.
Us felicito.
La xerrada del Martinet realment em va aportar benestar I una dosi d’optimisme. Veure que és possible funcionar amb un altre ritme, sense presses I amb respecte.
Em vaig quedar amb våries frases o idees que vull que m’acompanyin en el dia a dia:
– Benestar: estar bé a nivell físic, emocional I cognitiu. Fer una conquesta.
– No restringir el temps.
-L’espai orienta als nens, és un llenguatge.
-Un temps per mirar a l’altre.
-La seguretat que tot dura I no s’acaba.
Entre altres…
És una visió encaminada a acompanyar a cadascú en el moment que està I segons el que necessita . Em va agradar molt la idea d’avaluar sempre des del que hi ha I no des del que falta.
Felicitats i moltes gràcies “el Martinet”.
Montse
Hola a totes i tots!!
La conferència del Martinet va ser un petit mostratge sobre quins són els pilars sobre els quals assenten les bases aquesta escola de recent creació. Una escola innovadora, alhora que reflexiva, la qual es pot veure a simple vista com desprèn aquesta essència d’autosuperació constant. La reflexió critica sobre les pràctiques que es duen a terme, els porta a analitzar constantment factors molt decisius pel que fa els processos d’aprenentatge: espais, materials, organització, agrupaments, etc. Són aspectes que no passen per alt. La ponència va fer evident dues necessitats emergents imprescindibles per al desenvolupament humà; el benestar i el respecte. Dos factors que s’imbriquen constantment, que dialoguen entre si, que es complementen i que permeten l’aparició d’un o l’altre alternativament. És a dir, per aconseguir aquest benestar emocional és necessari respectar. Respectar els ritmes propis, els desitjos, els sentiments, els espais de seguretat/inseguretat…
En veure les fotografies es podia palpar fàcilment la consideració/concepte que tenen sobre la infància els mestres de l’escola. Espais pensats per als protagonistes principals. Accessibles, càlids, estimulants, variats, compostos, acollidors, etc. El/la mestre/a han de respectar els ritmes i la diversitat existent a l’aula. Aprenem des de la diversitati aprenem els uns dels altres: les diferents visions, la manera de pensar, de reflexionar, de qüestionar-se…i tot comparant aquestes visions amb les pròpies. El/la mestre/a respecta els ritmes i la diversitat, i ho fa evident amb la seva actitud, però també amb la preparació de l’espai.
També va ser molt interessant la idea de comunitat, ja que el/la mestre/a observa, pensa i així s’apropa a les singularitats de cada infant. Com a mestres, tenim una gran responsabilitat dins l’aula, ja que la nostra manera d’actuar i de fer esdevindrà en un tipus de coneixement en concret o en un altre, per tant, haurem de proporcionar situacions significatives que permetin el fer, per tal que esdevingui en aprenentatge. A més, es va poder veure com consideren que perquè hi hagi aprenentatge tot ha de passar pels sentits: fer, tocar, manipular, experimentar…
Cal destacar com a gran importància el registre d’avaluació, el qual és una reflexió personal de cada infant, on el/la mestre/a escriu el que sap cada nen/a i no el que encara no sap o hauria de fer. Això és una idea per reflexionar, ja que tenen en compte la singularitat de cada infant i el que sap fer i no tant el resultat final, amb una nota final i tancada.
Fins aviat,