Compromís
Un bon mestr@ és una persona compromesa, amb les persones i amb l’aprenentatge. Siguis mestre d’infantil, d’universitat o de ball de saló, cada aprenent ha de sentir que és absolutament important per a tu. La situació educativa requereix immersió total, absoluta presència. No es pot fer de mestr@ pendent de les vibracions d’un mòbil.
Plaer d’aprendre
Un bon mestre@ ha de gaudir del plaer d’aprendre per compartir aquesta mateixa emoció amb els aprenents. Aprendre és una necessitat humana vital tan instintiva com menjar, el sexe o les relacions; aprendre és addictiu, si no us ha enganxat, és que ho heu provat poc, insistiu!. No es pot fer de mestr@ sota l’equació aprenentatge = avorriment + esforç sense sentit.
Plaer per ensenyar
Un bon mestr@ ha de d’estar enamorat de la seva feina. Només les persones que fan allò que els agrada fer són capaces de produir avenços en el coneixement (Einstein). Àvids investigadors d’aula, persones preocupades per millorar constantment i per contrastar la seva pràctica amb d’altres realitats. No es pot fer de mestr@ instal·lat en un cercle viciós de queixa permanent.
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis d’Educació Infantil de la FUB
Les 3 coses que he après a Debats d’Educació
Hola, Montse
Tard però he reflexionat!
He intentat pensar quina posaria o quina seria, de les tres raons per a esdevenir un bon mestr@, la primera, quina seria la essencial, i … realment es fusionen!, no l’he trobat.
He trobat que les tres raons estan incloses en el paradigma de l’Educació.
La teva reflexió la he trobat Genial!… et fa pensar amb el cor …
Salut
Mireia, m’encanta la teva reflexió.
De la Montse no puc dir el mateix…(i és que algú li ha de clavar canya)
Ja saps que estic d’acord amb moltes coses de les que penses i hem parlat, però el tercer punt…jo, com a mestre, intento sacrificar el “ensenyar” per “acompanyar el procés vital”.
Llegir, rellegir i conèixer als Wild ha estat determinant.
Una abraçada!
Canya, canya…. Però Rubén, segur que tu consideres important que el mestre que acompanyi els nens i nenes en el seu procés vital ho faci amb entusiame i ganes i no instal.lat en la queixa i el desànim, oi? El sentit de la 3ª “cosa” era aquest.
Això no treu que, efectivament, no estem pas d’acord en tot, cosa molt saludable. Per exemple, a mi la paraula “ensenyar” no em sembla malament, tot i que reconec que s’ha anat carregant de connotacions negatives arrel d’un tipus d’ensenyament determinat que ni tu ni jo volem. Però la paraula no en té ben bé la culpa!
I després, llegir els Wild té el seu punt suggerent, com el té llegir Carlos Gallego, Àngel Pérez o Fernando Hernández per posar gent propera, molt sàvia i sensata i que pensen ben diferent. Està clar que cal llegir, llegir molt, i també cal compartir-ho amb gent amb qui coincidim ideològicament i amb gent que no, perquè és la mirada de l’altra la que ens pot fer canviar la pròpia manera de pensar …
A tot això que segur que coincidim ben aviat en qualsevol trobada d’educació pel territori per seguir en el tema! una abraçada!
Tinc la sort de tenir molt bons amics, gràcies pel comentaris. Evidentment són tres coses, i haurien de ser tres mil, però pensant en la formació de mestres en la que estic implicada, em semblen tres aspectes importants plasmats en poques paraules.
I seguim….
Montse
Hola Montse, justament divendres amb uns companys de l’escola parlàvem del mateix. Estem molt d’acord.
Records!
Quanta raó tens, i llegint el teu text m’ha vingut al cap una quarta cosa que jo he après i que s’ha convertit en quelcom bàsic per a mi: COMPARTIR, perquè aprendre no és una acció unilateral, el compartir esdevé essencial si volem créixer. No només compartim amb els infants, sinó que compartim amb les famílies, amb els companys, amb l’entorn, amb la societat… Compartir per crear xarxes que ens enriqueixen i ens fan aprendre a tots.
Estic d’acord, tens molta raó!
Una abraçada