El passat dimecres 28 de març, va tenir lloc a la FUB la segona xerrada del III Cicle Obert de Conferències Educatives que organitzen cada any els Estudis d’Educació Infantil.
La conferència, amb el títol “Construcció del significat: creativitat i comunicació” va córrer a càrrec d’en Daniel Cassany. En Daniel Cassany és professor i investigador en Anàlisi del Discurs del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, és llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Didàctica de la llengua, i ha publicat més de 12 monografies sobre comunicació escrita i ensenyament de la llengua, en català, castellà i portuguès, com “Descriure escriure” (1987); “La cuina de l’escriptura” (1993); “Reparar l’escriptura” (1993); “Construir l’escriptura” (1999) o “Rere les línies” (2006) entre altres. 
En Cassany va començar la xerrada incidint en la idea que el llenguatge és una cosa viva, i que la comunicació és també una construcció viva, de manera que els significats de les paraules sovint no són allò que apareix en els diccionaris, sinó que depenen de l’ús que es faci de la paraula, del seu context, i dels seus interlocutors.
Així mateix, la Comunicació no depèn únicament de l’esquema clàssic: Emissor-Codificació-Text-Descodificació-Destinatari, que faria referència simplement al Pla Semàntic, sinó que hi ha un Pla Pragmàtic de la Comunicació que és el que determina el que realment volen dir les persones quan diuen les paraules concretes que diuen. Aquest Pla Pragmàtic seria: Emissor-Ostensió-Text-Inferència-Destinatari (Teoria de la Rellevància, d’Sperber i Wilson, 1986).
Seguidament, el conferenciant va fer reflexionar als i les assistents sobre els neologismes, és a dir, la creació o invenció de paraules, que es poden donar per diferents vies: derivacions (“infotocopiable”), composicions (“caçavacances”), composicions sàvies (“hiperenamoradís”), noms propis (“Alzheimer”), truncació (“uni”), siglacions (“devedé”) o per aportacions personals com “ni-ni” o “mileurista”.
Un altre sistema per inventar paraules és l’extensió semàntica que són aquells significats que inventem amb aquelles persones amb qui tenim més complicitats i experiències compartides i amb qui creem la comunicació més profunda.
Per últim, va explicar com les metàfores també serveixen per crear paraules noves fent servir conceptes vells, com ara els “nadius o immigrants digitals”, i va finalitzar la seva conferència recollint aquelles idees clau que havien anat sortint al llarg de la xerrada i convidant als i les assistents a compartir aquelles paraules que havien creat o inventat en un context de complicitat i experiència compartida.
Si voleu accedir a la presentació de la Conferència cliqueu aquí.
I per a més informació sobre en Daniel Cassany consulteu el web: http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassany/pres/