La llar d’infants municipal “Petit príncep” de Manresa (Barcelona) es preocupa per mostrar-se acollidora a tota la comunitat. Un ambient estèticament agradable i una gestió del temps tranquil·la ajuden a fer sentir bé tothom qui hi entra.
De la necessitat, virtut
Un espai sempre massa limitat porta a buscar maneres d’augmentar la versatilitat per aconseguir adaptar-lo a les diferents necessitats. La panera vertical es pot plegar i endreçar penjada a la paret, on no farà nosa, per aparèixer i desaparèixer a criteri de la mestra o a demanda dels infants. Així mateix, també el contingut permet ser modificat de manera senzilla en funció d’allò que intuïm que pot donar resposta a les necessitats dels nens i nenes.
El discret encant de la tranquil·litat
Un temps viscut amb calma i que s’adapta als infants que no a la inversa, permet descobrir la subtilesa de les qualitats del nostre entorn. El primer que atrau l’atenció dels nens i nenes són els colors llampants del plàstic i els sorolls cridaners, però si els donem temps, arribaran a apreciar el discret encant sensorial delmaterial natural.
Aprendre de tot i de tothom
Un intercanvi en un curs de formació, una visita a una escola o una tertúlia amb companyes són font d’inspiració per a incorporar propostes d’altri a la pròpia pràctica, propostes que sovint en concretar-se fins i tot poden millorar la idea original. Igual com alguns microorganismes intercanvien amb facilitat material genètic i això els ha fet increïblement resistents a nivell evolutiu, les mestres a peu d’escola hem de buscar de compartir el nostre saber fer i coneixement per a poder continuar avançant en educació.
I el currículum diu…
L’organització del temps, els espais i els materials ha de facilitar l’acció autònoma dels infants i la possibilitat d’explorar i descobrir.