Tertúlia amb… en Marc Boada

En Marc Boada, presentador del programa Quèquicom de TV3 i director de Pèndulum, empresa especialitzada en la construcció de mòduls interactius i prototips per a museus, va inaugurar ahir dimarts dia 22 de febrer el primer cicle de “Tertúlies amb…” dels estudis d’Educació Infantil de la FUB sota el títol “Com parlar de ciència”.

Va començar la seva xerrada oferint als i les assistents la seva visió personal sobre la nostra societat. Una societat cada vegada més infantilitzada, més banal i més vàcua, amb una baixíssima tolerància a la frustració, en la que ja no es reconeix el valor de l’esforç, l’esforç per aprendre i el plaer del sacrifici que suposa realitzar un aprenentatge costós, similar a la plenitud i satisfacció que es pot sentir després d’escalar una muntanya.

Va defensar el valor de la descoberta com una font d’aprenentatge gratificant i motivadora, sense caure en la superficialitat que les institucions ens intenten transmetre de què aprendre és divertit. Aprendre requereix esforç, i pot ser molt gratificant i comportar una gran satisfacció personal, però difícilment serà divertit, entenent la diversió com un entreteniment fàcil i superficial.

També va apuntar la idea de com transmetre el coneixement científic sense que la gent s’avorreixi. D’entrada la ciència comporta una certa problemàtica a l’hora de competir amb d’altres ofertes artístiques, místiques, polítiques, esportives,…que imperen en la societat. La ciència segueix pautes molt estrictes com la rigorositat, la metodologia, la parcialitat o l’argumentació que resten molt de públic.

Per a fer més atractiva la ciència, els docents haurien d’intentar canviar la seva metodologia més tradicional on s’explica primer tota la teoria i després es va als exemples, per partir primerament de l’experiència concreta i propera als infants, per anar tibant fils, anar fent preguntes i intentar respondre-les, mantenir la intriga, la tensió, la interrogació sobre aquell fenomen o aquella experiència que hem preparat i hem dut a l’aula, per finalment treure’n l’entrellat i arribar al principi general i teòric que regeix aquell fenomen.

Algunes assistents van aportar la seva experiència amb infants de 0-3 on tota activitat de l’infant a l’aula és una descoberta, un aprenentatge i una experimentació amb l’entorn contínua. En aquest sentit podríem pensar que el nostre potencial descobridor és innat, que des de ben petits gaudim d’una física intuïtiva i d’un interès per comprendre com funciona el món que ens envolta i que interroguem contínuament la natura per a descobrir-ho. Malhauradament després aquest interès, aquesta curiositat, si no es veu potenciada o facilitada per l’entorn, com és el cas, cau en desús.

També vam estar discutint i aportant idees sobre la dificultat que representa intentar aplicar aquestes metodologies i respectar la planificació d’un currículum tan exhaustiu com el del nostre sistema educatiu, i la dificultat afegida que comporta convèncer les famílies summament resistents al canvi. Sobre quins recursos ens poden ajudar, com el CDEC (http://xtec.cat/cdec/), els CRPs, llibres on es recullen experiències d’aula,…

Així doncs, el debat és ben obert, esperem els vostres comentaris i aportacions!