Es viuen molts moments positius cada dia en educació que no solen sortir als diaris: rialles d’alegria pels retrobaments quotidians, nens i nenes encuriosits intentant entendre el món que els envolta, expressions de concentració tossuda davant situacions que creen ganes d’aprendre, orgull desbordant pels avenços evidents dels infants, famílies que inverteixen temps del seu oci en l’escola, discussions estimulants entre mestres que oxigenen el fer de cada dia…
Emoció, passió, desig, satisfacció….podria semblar que no parlem d’educació, però són paraules dites a plena consciència: l’emoció de compartir objectius comuns, la passió per comprendre, el desig de saber, la satisfacció d’acompanyar un camí de creixement.
El món escolar està farcit de bones estones que no ressonen enfora, mentre que en canvi ens ataca insistent la reverberació mediàtica d’alguns pocs conflictes espectaculars, sovint puntuals, però que no paren de sonar. La narrativa lligada a l’educació té actualment moltes més connotacions negatives que positives, i això perjudica tothom perquè ens fa entrar en una espiral derrotista que xucla cap a forats negres sense sortida.
Cal recordar que podem escollir quina mirada enfoquem sobre la realitat, a través de quin filtre i de quines ulleres volem interpretar el que vivim. En benefici de tothom, ens convé ressaltar tot allò de bo que té la tasca d’educar, que no és pas poc. Seria genial invertir el sentit del discurs popular i aconseguir encomanar a la resta de la societat tan sols una petita part de l’emoció col·lectiva que va aconseguir “la roja” aquest estiu. No hauria de ser tan complicat, el futbol només és un joc, l’educació afecta el futur de tothom.
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis d’Educació Infantil. FUB