Una de les preocupacions més sentides davant el canvi metodològic que promouen els nous estudis de grau front les antigues diplomatures o llicenciatures és la inquietud per una possible baixada del nivell.
Al marge que aquest és un temor recurrent ( i infundat!) al llarg de la història de la humanitat, precisament una de les idees base dels nous graus és centrar els estudis en l’esforç i treball de l’alumne, en lloc de centrar-lo en hores i hores d’exposició del professorat com fins ara. Vol dir que haurem de buscar estratègies per a què els nostres futurs professionals s’enfrontin als continguts clau de la professió de mil maneres diferents per arribar a ser competents en l’àrea de coneixement que els ocupa. Treballs individuals i en grup, assistència a xerrades, discussions i debats, simulacions, treball pràctic, lectures, estudi de casos, aplicació de coneixements teòrics, proves individuals…. tot forma part de l’aprenentatge i l’avaluació del nostre alumnat avui.
Si comparem tot aquest ventall d’activitats amb l’examen final a què podien estar sotmesos com a única mesura avaluadora molts dels nostres estudiants universitaris, un examen final pel que s’estudiava i s’oblidava igual d’intensa i ràpidament, per força hem d’aconseguir graduats millor preparats.
Malgrat totes les incerteses, dubtes i aspectes a revisar, que n’hi ha molts, l’aposta és clara: l’experiència europea marca un camí clar de millora en la formació dels i les nostres estudiants.
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil. FUB