Des de ben petita que els meus pares han intentat, amb èxit crec, inculcar-me la importància del respecte per la naturalesa.
Recordo una de les primeres vegades que amb tota la família vam anar a plegar bolets. En aquesta sortida pels boscos situats a prop del petit poblet de La Coma, situat dins la Vall de Lord, un indret on he passat els estius des de que tinc 3 anys, vaig sentir per primera vegada la frase: “ Elisabet has de respectar la Natura!”, jo només tenia 5 anys. Aquesta frase la va dir el meu pare quan em va veure aixafar uns bolets, eren uns blancs i rodonets que quan els aixafaves treien una mena de pols: els pets de llop. El meu pare em va explicar que aquells que a nosaltres no ens agraden hi ha animals que els mengen i que n’hi havia d’altres de verinosos que era perillós fins i tot tocar. També em va ensenyar a recollir-los amb tot el tronc per tal que d’altres anys en poguéssim tornar a trobar i… sobretot a tapar el forat per evitar donar pistes a d’altres boletaires.
Des d’aquella primera sortida, i ja és tradició familiar, que els pares ens han ensenyat a totes les germanes a diferenciar els bolets comestibles dels que no ho són, els indrets on es troben segons el tipus de bosc i el fet important de matinar per ser els primers!
Crec que quan un és petit i veu un bolet per primera vegada li desperta curiositat, però en absolut es conscient del “sentiment boletaire” que hauria d’ésser paral·lel a un respecte total pel medi en el que ens trobem.
Jo quan tingui canalla seguiré la tradició familiar i portaré els meus fills a plegar bolets tal i com ho han fet amb mi els meus pares.
Elisabet Solé
Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB